caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » És aconsellable la paleodieta per l’esportista?
paleodieta en esportistes

És aconsellable la paleodieta per l’esportista?

La Paleodieta actual és aquell tipus de dieta que promou una alimentació suposadament semblant a la que varen realitzar els nostres avantpassats abans de que aparegués l’agricultura. Els impulsors d’aquesta corrent asseguren que el seguiment d’una alimentació basada en les pautes que seguia un home, o homínid, del paleolític redueix l’aparició de malalties com la diabetis o l’ hipertensió, entre d’altres factors de risc cardiovascular. Però encara hi ha més, alguns dels seus impulsors han traslladat aquesta dieta dins l’àmbit esportiu, tot assegurant que seguint les pautes que aquesta dictamina, qualsevol esportista veurà notablement incrementat el seu rendiment.

Els impulsors de la dieta paleolítica en esportistes afirmen que es poden menjar amb total llibertat els següents aliments: carns magres, aus, peixos, fruita fresca i verdures. En canvi, no es poden menjar els següents aliments: cereals i derivats, llet i els seus derivats, fruites i verdures d’alt índex glicèmic, llegums, alcohol, aliments salats, carns greixoses, sucres refinats i aliments processats.

Segons els defensors de la Paleodieta, hi ha quatre arguments de pes per tal d’implementar aquest tipus d’alimentació en esportistes, ja siguin aquests de nivell amateur o d’elit.

  1. És una dieta rica en aminoàcids de cadena ramificada.
  2. Promou l’alcalinitat del pH de la sang.
  3. És una font de vitamines i minerals antioxidants.
  4. Incrementa els dipòsits de glucogen muscular.

Tot seguit anem a comentar cada un d’aquest arguments:

1.- És una dieta rica en aminoàcids de cadena ramificada (AARR): Si bé és cert que un consum elevat de productes carnis, així com de peix, ens proveirà d’una bona dosi d’aminoàcids ramificats, essencials per al manteniment i la formació de la massa muscular, també és cert que realitzar una activitat esportiva amb un consum baix d’hidrats de carboni només farà que fomentar l’ús d’aquests aminoàcids com a font d’energia. Sense uns dipòsits de glucogen correctament plens, el nostre cos farà servir part de la massa muscular com a font de combustible. Així doncs, aquest punt, segons els experts, no seria justificable per a implementar aquest tipus de dieta en un esportista.

2.- Promou l’alcalinitat del pH de la sang: Tot i que és ben cert que amb l’exclusió dels cereals en la dieta es redueix la acidificació de l’organisme, i que el fet de fomentar el consum de fruites i verdures en promou la seva alcalinització, a la vegada tan desitjada per al manteniment de la massa òssia, aquest efecte queda molt mitigat en tant que la pròpia dieta recomana que el consum de proteïnes, nutrient acidificant, es situï en torn al  40% de la energia total de la dieta. Així que, d’aquesta manera, aquest argument no seria sòlid.

3.-És una font de vitamines i de minerals antioxidants: El consum de fruites i de verdures ens aporta vitamines, minerals i fitoquímics que, en combinació amb el de carns magres, riques en zenc i vitamines del grup B, promouen un òptim funcionament del sistema immunològic. Bé, aquesta afirmació, encara que certa, no és completa ja que, quan menys glucosa es consumeix després de l’exercici, més s’incrementen els nivells de cortisol en el organisme i, en conseqüència, menys actiu es troba el sistema immunitari. Pot ser sigui per aquest aspecte, entre d’altres, que els impulsors de la Paleodieta en esportistes, justifiquen, contràriament al que promouen els postulats de la Paleodieta, un consum de d’aliments rics en midons, com la patata o el moniato per exemple, només en alguns moments puntuals.

4.-Incrementa els dipòsits de glucogen muscular: De la mateixa manera que es permet el consum d’aliments no-Pàleos en la recuperació esportiva, també es permet el consum dels mateixos per tal de preparar la competició. Si no fos per aquesta llicència o modificació que els promotors d’aquesta dieta han realitzat, els esportistes que segueixen aquesta corrent alimentària veurien disminuït, inexorablement, el seu rendiment. Per tal de reomplir els dipòsits de glucogen muscular a partir de verdures, s’hauria d’ingerir quantitats excessivament altes de les mateixes i això no és viable.

Si bé és cert que es necessita la realització d’estudis que provin l’eficàcia de la Paleodieta en esportistes; fins el moment, els arguments que es presenten com a apologia de la mateixa, manquen de solidesa i no són acceptats per a la àmplia majoria dels experts en nutrició i fisiologia esportiva de tot el món.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu
Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista Nivell I (ISAK).Màster en Nutrició en l'Activitat Física i l'esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*