caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » La dieta d’un jugador de pàdel
dieta esportista padel

La dieta d’un jugador de pàdel

El pàdel és un esport relativament jove però que cada cop està guanyant més adeptes a nivell mundial. En el cas concret d’Espanya, aquesta modalitat d’esport de raqueta va començar a incrementar la seva popularitat a partir dels anys 90 gràcies a que, entre els seus practicants, es trobaven algunes personalitats com polítics, periodistes i empresaris.

Fisiològicament parlant, el pàdel comparteix moltes característiques amb el seu cosí-germà el tenis; tots dos esports presenten una intensitat de joc semblant encara que la d’aquest darrer es situa una mica per sobre. La freqüència cardíaca (FC) mitja d’un jugador de pàdel en un partit és d’unes 148bpm mentre que en el tenis es registren valors de 158bpm. En el pàdel es poden visualitzar pics d’intensitat que mostren una FC màxima de 170bpm i en el tenis aquests poden arribar fins a 189bpm. Tos dos esports són de caràcter intermitent, raó per la qual el metabolisme anaeròbic (sprints, frenades, cops, salts,…) tindrà molta importància en el seu desenvolupament.

FACTORS LIMITANTS DEL RENDIMENT EN EL PÀDEL

  • Depleció dels dipòsits de glucogen
  • Acumulació d’àcid làctic
  • Deshidratació
  • Hipertèrmia
  • Fatiga central

1.-Depleció dels dipòsits de glucogen

Quan el glucogen (reserva d’hidrats de carboni que tenim tan en el  múscul com en el fetge) es buida, el rendiment esportiu cau en picat, ja que queda pràcticament tallat el subministrament de combustible. Per tal d’evitar-ho, s’ha de començar el partit amb els dipòsits suficientment plens i, en el transcurs del mateix, anar reposant la glucosa a un ritme adequat.

2.-Acumulació d’àcid làctic

La formació, i posterior acumulació, d’àcid làctic, característic en la realització d’exercicis de tipus anaeròbic, impedeix la correcta oxidació de la glucosa, a la vegada que genera fatiga muscular. Per tal d’evitar-ho, es pot fer servir algun tipus de suplementació que tingui un efecte buffer o tamponador com a mode de minimitzar aquest efecte no desitjat.

3.-Deshidratació y desequilibris hidroelectrolítics

El pàdel pot jugar-se tan en indoor com a l’aire lliure. En totes dues circumstàncies, una adequada hidratació serà un aspecte fonamental per a una correcte execució del joc. En aquells partits en els que el joc es disputa en un recinte tancat, el nivell de sudoració del jugador pot ser força elevat, especialment quan la climatització del lloc no és tot el correcte que hauria de ser (humitat relativa i/o temperatures elevades). Quan l’esdeveniment té lloc a l’exterior, el jugador pot trobar-se que ha de disputar el partit en un ambient molt calorós i sufocant. Una correcta hidratació abans, en el transcurs i després de l’activitat serà totalment indispensable. La ingesta de sals minerals, addicionada a l’aigua de reposició, és imprescindible per tal d’assolir una completa hidratació així com, possiblement, per evitar també problemes com les rampes.

4.-Hipertèrmia

En aquells partits que comencen a allargar-se per sobre del que és habitual, que es disputen a l’aire lliure i sota un calor sufocant s’ha de realitzar, més que mai, una reposició de líquid adequada. L’augment de la temperatura corporal per sobre dels 40oC no solament pot produir l’esvaniment de l’esportista si no que pot a més a més posar en risc la seva vida. L’objectiu alhora d’efectuar una hidratació  apropiada és el de contrarestar la pèrdua de líquid corporal provocada per la sudoració. Sense una ingesta de líquid suficient el cos no pot produir prou  suor i la temperatura corporal comença a augmenta inevitablement.

5.-Fatiga central

En multitud d’esports trobem la fatiga central com un dels factors limitants del rendiment. Aquest tipus de fatiga no es localitza en el teixit múscul-esquelètic, si no que s’entén com una fatiga a nivell cerebral o “mental” per dir-ho d’alguna manera. Aquí, el sistema nerviós central, no realitza una correcta o adequada transmissió de l’impuls nerviós a les diferents fibres musculars implicades en l’activitat esportiva. El jugador de pàdel pot beneficiar-se de cert tipus de suplementació esportiva per tal de reduir la fatiga central,  com ara els aminoàcids ramificats (BCAA).

En aquesta part hem estudiat els factors limitants del rendiment en el pàdel, en la propera part ens centrarem en la nutrició y suplementació en aquest esport.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu
Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista Nivell I (ISAK).Màster en Nutrició en l'Activitat Física i l'esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*