caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Els productes del mar (II): El Marisc
el marisc

Els productes del mar (II): El Marisc

Fa unes setmanes vam iniciar un monogràfic dedicat als productes del mar. Amb aquesta nova entrega oferim la segona part dedicada al marisc, que engloba crustacis i mol·luscs.

  • Els crustacis:

És el que genèricament anomenem marisc. Són els animals que tenen una closca a l’exterior que van mudant conforme van creixent. Dins aquest grup hi trobem les gambes, llagostins, escamarlans, galeres, llagosta i llamàntol. Els dos últims els més grans. La característica comuna és el seu cos allargat. El cranc, bou de mar, cabra de mar i nècora són crustacis de cos curt i el  percebe és un crustaci immòbil que viu aferrat a les roques.

El marisc té “mala fama” per dues característiques prou conegudes. La primera és el seu contingut en colesterol. Tot i així s’ha de matisar: sí que té quantitats importants d’aquest lípid però, alhora, conté més àcids grassos insaturats, que ofereixen un efecte reductor del colesterol. L’altre són les purines, que un cop es metabolitzen dins el nostre organisme es converteixen en àcid úric. És per això que el marisc està contraindicat als qui pateixen d’àcid úric (gota).

Els crustacis són baixos en greixos totals (del 0,5 al 5%), prou rics en proteïnes (del 15 al 21%), tot i que menys que el peix i pobres en hidrats de carboni (menys de l’1%). En conjunt, això fa que  siguin poc calòrics. El que fa pujar el valor calòric és la manera de preparar-los.

Pel que fa als altres nutrients, els crustacis són rics en minerals com el potassi, fòsfor, sodi, iode, magnesi i zenc. I de vitamines, les del grup B són les més representatives.

  • Els mol·luscs:

El grup dels mol·luscs és força variat i es classifica segons les seves característiques morfològiques. Els que podem trobar a les peixateries de casa nostra són els mol·luscs bivalves, anomenats així perquè tenen dues valves que els protegeix la carn. Aquests són la cloïssa, la rossellona, l’escopinya, la tellerina, l’ostra, la vieira, el musclo i la navalla. Els mol·luscs univalves són els cargols de mar i les lapes, . Els cefalòpodes tenen la part tova a l’exterior i disposen de tentacles amb ventoses. Els més consumits són el pop, la sípia, el calamar i calamarsó (calamar petit).

De la mateixa manera que els crustacis, els mol·luscs són rics en proteïnes, tot i que lleugerament inferior (del 10 al 19%) i pobres en hidrats de carboni. També tenen menys contingut en greix que els primers (no arriben al 2%).

En quantitat de minerals, els mol·luscs tenen en conjunt més ferro, més magnesi i calci, i quantitats més desiguals de potassi. A destacar els més de 50mg de zenc presents en les ostres. En vitamines, les del grup B són les més abundants i les ostres tornen a destacar en aquest grup per contenir 16mcg de vitamina B12.

Resumint, el marisc és una font rica de minerals i consumir-lo de tant en tant és una bona manera d’enriquir els plats alhora que ajuda a que la dieta sigui més variada i complerta.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Sentir és la teva revista on-line, independent, d’alimentació i d’estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*