caes
el-melo

El Meló

De la mateixa manera que la síndria, el meló (cucumis melo) és de la família de les cucurbitàcies i es necessiten climes més aviat secs i tropicals per poder-lo cultivar.

Considerat i valorat com a fruita, el meló és botànicament una verdura i la millor època per menjar-lo és durant els mesos d’estiu (juliol, agost i setembre), tot i que existeix alguna varietat tardana, els anomenats melons d’hivern (meló tendral), que presenten una pell més dura i es troben entre novembre i gener.

La forma inicial dels melons era molt més petita de com són actualment. No pesaven més de 200g. Avui en podem trobar de fins a varis quilos.

El seu origen no està prou clar, segons la font que consultem el poden situar entre l’Àfrica i el centre – sud de l’Àsia (on n’existeixen moltes varietats). El que sí se sap és que ja es consumia en l’antic Egipte, fa uns 4.500 anys. Cultures posteriors com romans i àrabs també n’apreciaven el seu sabor. Van ser aquests últims els responsables de la introducció del meló a Espanya sobre el segle IX (altres fonts apunten que van ser els romans al s.I a.C). Els francesos van haver d’esperar fins el segle XV per poder-lo tastar.

Fins no fa pas massa anys Espanya n’era el principal exportador mundial. Avui dia l’expansió del seu cultiu i les varietats que ofereixen millor rendiment han permès a altres països competir amb els melons espanyols. Tot i així el nostre país continua sent líder d’exportació europeu.

Existeixen moltes varietats de meló. Unes més comunes en alguns països que altres i es diferencien i caracteritzen segons el color de la polpa, la forma, la textura de la pell…

Varietat Característiques
Piel de sapo Forma allargada, pell rugosa i motejat verd. Carn blanca, tirant engroguir quan madura. Gust de cogombre quan està verd
Groc canari Forma lleugerament allargada. Pell rugosa d’un groc intens. Polpa blanca. Força dolç
Cantaloup (meló francès) Pell verdosa, polpa carbassa. Gust característic. Ric en betacarotens
Galia De mida petita i forma rodona o una mica allargada. Pell aspra i tova al tacte quan està madur. Carnós i molt dolç. De polpa verdosa. És una barreja entre Cantaloup i Honeydew
Charentais (Cavaillon) Forma rodona, semblant a una carbassa. Pell fina amb línies verdoses. Té molta polpa, també de color carbassa.
Honeydew De pell llisa de color verd blanquinosa. Polpa també verdosa i forma arrodonida

El meló és molt ric en aigua, prop del 90% de la seva composició ho és, i una de les fruites més riques en potassi, ja que una ració de meló (200g) aporta uns 600mg. Són poc calòrics, unes 60Kcal per ració, que principalment provenen dels carbohidrats que conté en forma de fructosa. A més a més, són també una bona font de beta carotens i vitamina C.

El potassi és imprescindible per mantenir l’equilibri electrolític de les nostres cèl·lules i eviten l’aparició de les rampes.

Tant els carotens com la vitamina C són antioxidants i, per tant, ens protegiran les cèl·lules de les agressions externes que les fan envellir.

Normalment el meló es consumeix per postres, pel nostre costum de deixar els aliments dolços al final dels àpats, però aquí també tenim una altra manera de consumir-lo, normalment com a primer plat, i és acompanyant-lo de pernil curat.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

2 comentaris

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*