caes
Home » Mindfulness » Psicologia » “A casa sempre ho hem fet així!”. Els hàbits alimentaris també s’hereten?
habits alimentaris

“A casa sempre ho hem fet així!”. Els hàbits alimentaris també s’hereten?

Heretar significa rebre, els descendents, els caràcters congènits de l’espècie, les qualitats, aptituds, etc., dels progenitors. Una herència, però, pot tenir també un origen adquirit i donar lloc a milers de característiques no només físiques en un individu, sinó també psicològiques i comportamentals.

Un dels llegats més potents que rebem dels nostres pares o cuidadors són els hàbits o costums alimentaris. Quantes vegades hem sentit o pronunciat nosaltres mateixos frases com: “A casa meva sempre ho hem fet així” o “Jo des de sempre he menjat d’aquesta manera”? Aquest tipus d’afirmacions mostren la influència que ha tingut la nostra educació alimentària en la construcció del nostre model alimentari adult. A més, són moltes les investigacions que mostren una relació consistent entre la presència d’aliments saludables i no saludables a casa durant la infantesa i el consum d’aquests aliments en l’adolescència i l’adultesa. També s’ha demostrat que l’actitud dels pares en relació al menjar pot tenir efectes en l’alimentació adulta dels seus fills.

En la majoria dels casos tots aquests costums alimentaris que adquirim són fabulosos, ens ensenyen a ordenar la nostra alimentació, decidir quins productes són adequats per nosaltres i el més important, ens donen seguretat i ens fan sentir pertanyents al nostre nucli familiar. Hi ha vegades, però, que alguns dels hàbits que hem anat aprenent amb els anys resulten no ser els més adequats per mantenir en l’actualitat. Ens adonem d’això quan no ens trobem bé de salut, estem en un pes que no és l’adient per a la nostra constitució o notem que certs aliments no ens senten tan bé com anys enrere. És en aquest moment quan posem fil a l’agulla i intentem canviar la nostra alimentació.

Un canvi d’hàbits alimentaris, en un principi, ens pot semblar senzill. Normalment, un cop identificat allò que volem modificar, ens plantegem les alternatives de les que disposem i planifiquem un pla d’acció a partir del qual anirem incorporant noves pautes i eliminant aquelles que no ens fan bé. Tot i semblar fàcil, moltes vegades ens podem trobar amb certes dificultats, ja que acceptar que hi ha coses que no fem bé implica desaprendre allò que portem fent durant molts anys i reaprendre una nova pauta amb la que no estem gens familiaritzats. Durant aquest procés caldrà tenir en compte alguns aspectes:

Canvi de rutines: Un canvi d’hàbits implica necessàriament que fem coses diferents de les que havíem fet fins ara. Per tant, hem de tenir present que haurem d’adaptar les nostres rutines a la nova situació.

Esforç: Aquesta adaptació requereix esforç. És normal que a l’inici ens costi acostumar-nos a menjar certs aliments que són nous per nosaltres o a distribuir els menjars d’una forma diferent a com ho fèiem fins ara. Hem de tenir present que qualsevol canvi requereix motivació i dedicació.

Sentiments contraposats: És possible que en certs moments no ens sentim del tot bé. Moltes vegades, un canvi d’hàbits va més enllà de només menjar d’una o altra manera, de vegades podem sentir que estem traint allò que ens han ensenyat o que anem a l’inrevés del que sempre havíem cregut correcte. En certa manera, un canvi en la manera de cuidar-nos la salut és un canvi que afecta de forma global a l’individu i hem d’estar preparats per assumir-lo.

Així doncs, per combatre aquesta resistència al canvi de la millor manera i fer que la incorporació dels nous hàbits alimentaris sigui exitosa és recomanable que aquest procés sigui:

Lent: No podem pretendre canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el menjar d’un dia per l’altre. Igual que hem necessitat uns anys per aprendre el que ara sabem, també necessitarem un temps per reaprendre noves maneres de cuidar-nos. No hem de tenir pressa.

Respectuós: El canvi ha de ser respectuós amb un mateix i amb la nostra forma de pensar. Hem d’evitar moure’ns en els extrems i no seria bo canviar radicalment tot el que hem fet fins ara i introduir de cop una rutina totalment nova a les nostres vides. Hem de respectar el nostre ritme i poc a poc anar incorporant petits canvis.

Personalitzat i atractiu: El nou pla d’acció ha de ser flexible i adaptat als nostres gustos i costums. Dintre del possible hem d’intentar incorporar aliments i hàbits que ens agradin, ens facin sentir bé i sobretot, que no ens avorreixin.

Pràctic i còmode: Ja que els canvis requereixen esforç, hem d’intentar no fer-los encara més difícils. Escollir aliments fàcils de cuinar, triar un dia a la setmana per fer carmanyoles o fer una llista de la compra setmanal amb productes fàcils de trobar al mercat serien algunes estratègies que ens facilitarien l’aplicació de les noves pautes.

El més important quan ens plantegem començar a canviar els nostres hàbits és ser constants i aconseguir que tot allò que anem modificant es mantingui en el temps. No serveix de res fer un canvi espectacular durant una setmana i després tornar a la nostra manera original de funcionar. Per tal d’afermar les noves rutines, a part d’intentar seguir els consells que hem comentat, hem d’aconseguir fer nostres les pautes, creure’ns el que estem fent, confiar en els professionals que ens assessoren i fer partícips dels canvis a la família i els amics.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño

Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070)

3 comentaris

  1. EUGÈNIA CABEZUDO MIGUÉLEZ

    Hola, jo tinc una botiga de queviures, adreçada bàsicament, a productes de proximitat, que no hi son o en menys freqüenia a les grans superficies.

    La meva pregunta, i el meu dubte, es . Avui dia, a la majoria de persones, poc o gens els preocupa la qualitat, miran mes el preu, es raonable. Un cop la situacio es vagi normalitzant, tornaran a valorar la qualitat? o s’hauran acustumat al tipus de menjar que si be hauriem de parlar molt de la procedencia i de les seves composicións, pro que els atipa i ja compleix la finalitat? .

    No se si podreu repon-drem, com us dic tinc molts dubtes, de fet jo crec que a la llarga quedarà poca gent que anmtepossi la qualitat al preu.

    Salutacións.

    • Xavier

      Hola Eugènia!
      La teva pregunta és molt interessant, i la resposta complexe. Tot i així potser s’hauria d’enfocar des d’un punt de vista de canvis en les preferències del consumidor, és a dir, des d’una vessant més de marketing que de psicologia de la salut.
      – Des del punt de vista del consumidor: La crisi ha fet que el nivell de vida, en general, baixi. A menys poder adquisitiu i mateixes necessitats a cobrir, la gent compara més entre productes similars vs qualitat/preus per “x” negocis que tinguin aquests mateixos productes. (ex: som capaços de caminar 3 carrers perquè tal producte està 50 cèntims més econòmic)
      – Des del punt de vista del negoci: Hi ha diversos tamanys de negocis (grans cadenes de distribució, negocis locals, fabricants que venen…). En funció de la força que tinguin aquests negocis podran negociar millors preus, cercar productes alternatius o bé produïr productes com a marca blanca. Per tant, hi juga la capacitat del negoci i evidentment el marge que el negoci tingui per unitat (si el marge és petit necessitarà vendre moltes unitats d’aquell producte per tal que la xifra sigui rellevant). Per altra banda, la crisi també ha fet que els negocis per mantenir aquest marge necessitin reduir costos i sempre s’intenta que la qualitat sigui la darrera cosa a tocar donat que, al final de tot, la gent compra pels ulls i pel paladar. (No entro en si: perque tingui bon gust li afegeixent més productes afegits per mantenir el producte amb millor presència i si això és més o menys saludable ja que portaria més temps desenvolupar-ho.)

      Fet aquest petit preàmbul crec que tota crisi genera canvis i oportunitats, i els negocis també han de saber evolucionar segons el consumidor es dirigeixi. Els fabricants/distribuïdors ara tenen l’oportunitat de fidelitzar el client amb millors productes i/o serveis, ja que molts consumidor van a preu i allà troben la majoria de productes que volen i amb comoditats (la més gran podria ser: ser un proveïdor global, és a dir, en un establiment ho tinc tot. Estalvio temps i diners). Si aquests fabricants/distribuïdors no aconseguissin fidelitzar bé els consumidors quan el poder adquisitiu de la gent pugi segurament els consumidors tornaran a comprar millors productes/serveis (si puc anar a un bon restaurant no anirè a un pitjor) però en negocis petits, no fer cap canvi i esperar a que el temps passi és un risc molt elevat. Si no pots competir amb les grans superfícies perquè tens marges ajustats i els teus costos ja estan sota mínims potser hauries de preguntar als teus clients què troben a faltar o en què pots millorar el teu servei. Una altra possibilitat és especialitzar-te en allò que les grans superfícies de moment no poden o no els interessa entrar a competir, ampliar mercat venent per internet…

      Espero haver respost una mica la teva pregunta.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*