caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » Dorando pietri (un perdedor esdevingut llegenda) O la fatiga aguda a l’esport
dorando pietri

Dorando pietri (un perdedor esdevingut llegenda) O la fatiga aguda a l’esport

Londres, 24 de juliol de 1908. Són les 14:33 de la tarda d’un dia especialment calorós quan de sobte sona el tret de sortida de la marató dels Jocs Olímpics.  Dorando Pietri, un corredor natural de Mandrio (Itàlia), comença la cursa a ritme lent però constant. De mica en mica, a mesura que se sumen els kilòmetres, Pietri incrementa la velocitat fins que s’acaba posicionant en segon lloc. El sud-africà Charles Hefferon, qui ha aconseguit situar-se en primer lloc després que el canadenc Tom Longboat abandonés la competició, porta un avantatge de 4 minuts respecte a l’Italià. Sobtadament, Hefferon pateix una crisi que l’obliga a abandonar la cursa, llavors l’Italià incrementa encara més la velocitat.

Dels 56 participants de la marató només la meitat acabaria completant-la, entre ells Dorando Pietri, que va fer la seva entrada a l’estadi olímpic gaudint d’un bon avantatge sobre els seus competidors. En el moment en que Pietri va entrar a l’estadi en el seu rostre eren ben visibles els signes d’una fatiga extrema; el primer que va fer va ser anar en direcció oposada al sentit correcte de la cursa, els jutges el corregeixen i Pietri cau al terra totalment esgotat. Els jutges l’aixequen, Pietri camina uns passos i torna a caure al terra. Ara és també un metge qui corre al seu auxili. L’Italià s’aixeca de nou però ha d’esser ajudat, cau també de nou. L’atleta, que no vol retirar-se de la competició, triga gairebé deu minuts en recórrer els 350 metres que el separen de la meta. Finalment, acaba la cursa amb un temps de 2 hores 54 minuts i 46 segons subjectat per un dels jutges. Només acabar, torna a caure com un pes mort i necessita d’ajuda mèdica per tal de recobrar el sentit.

Dorando Pietri va ser finalment desqualificat per haver rebut ajuda, però va acabar convertint-se en una celebritat donat al seu esforç i tenacitat, si més no, temerària.

Avui dia la nutrició i la ciència de l’esport han evolucionat el suficient com per haver sabut crear estratègies que combaten la fatiga aguda.

CLASSIFICACIÓ DE LA FATIGA AGUDA

1.-Fatiga central: Pròpia del sistema nerviós central. Aquest no transmetria l’impuls apropiat, o amb la intensitat apropiada, al múscul, raó per la qual la contracció muscular no es traduiria en aquella força concreta que s’esperaria o que hauria de ser. La fatiga central pot ser causada per aspectes psicològics, com la motivació per exemple, o per la major o menor presència de cert tipus concret de neurotransmissors com la dopamina o la serotonina.

2.-Fatiga perifèrica: Afecta a les estructures contràctils (teixit múscul esquelètic principalment) provocant el deteriorament de la contracció muscular. La fatiga perifèrica pot ésser causada per:

  1. Un increment de la concentració d’àcid làctic en el múscul (provocant a més dolor).
  2. La depleció dels dipòsits de glucogen muscular: l’energia disponible en el múscul disminueix progressivament arribant fins i tot a provocar la finalització total de l’activitat.
  3. L’esgotament del fòsfor a nivell muscular (fosfocreatina), que també provoca una notable disminució de l’energia disponible per al múscul, especialment en aquelles activitats d’elevada intensitat i de força.
  4. Desequilibris electrolítics i deshidratació: provoquen alteracions en la concentració d’alguns ions fet que, a la vegada, pot afectar a la correcta transmissió de l’impuls nerviós. També provoca un increment de la temperatura corporal interna i de la freqüència cardíaca

Com podem observar, en el cas concret de Pietri, es tractava principalment de fatiga perifèrica i no de fatiga central. Els detonants o factors limitants del rendiment, en el seu cas, van ser més que probablement la depleció dels dipòsits de glucogen muscular i els desequilibris electrolítics/deshidratació. En funció dels pics o puntes d’intensitat que va mostrar l’activitat de Pietri en el transcurs de la competició, l’acumulació d’àcid làctic podria haver influït en major o menor mesura en la gènesi de tanta fatiga.

La fatiga és un mecanisme de defensa de l’organisme que pretén garantir un òptim estat de salut i equilibri de l’organisme. Provocar cert grau de fatiga i recuperar-se correctament és la base fonamental de l’entrenament esportiu; tanmateix, generar una fatiga excessiva i no prestar atenció a les senyals d’alarma del nostre organisme, és un acte de irresponsabilitat amb un mateix.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu

Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista Nivell I (ISAK).Màster en Nutrició en l’Activitat Física i l’esport impartit per la Facultat de Medicina (UB).
Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*