caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » Quina és la dieta d’un jugador de pàdel? Nutrició i suplementació
padel

Quina és la dieta d’un jugador de pàdel? Nutrició i suplementació

En la primera part vàrem veure quines eren les bases fisiològiques i els factors limitants del rendiment en el pàdel. En aquesta part, o secció, ens centrarem en la nutrició i la suplementació per a aquest tipus d’esport.

La nutrició en els entrenaments

Alguns dels objectius principals de la nutrició enfocada al pàdel són: mantenir els dipòsits de glucogen muscular estables, garantir el correcte funcionament del sistema immunològic, evitar el sobreentrenament i prevenir possibles lesions. Per a tot això, la ingesta d’aliments rics en hidrats de carboni és fonamental. Els requeriments d’aquest nutrient per a un jugador d’aquest esport ben bé es podrien situar entre els 6-10g de quilo de pes corporal, en funció de la intensitat i el volum dels entrenaments setmanals (d’1 a 3 hores al dia d’entrenament).

Per una altra banda, el jugador de pàdel té unes demandes de proteïna incrementades respecte a les de la població sedentària, degut a la demanda produïda per a la renovació del teixit muscular danyat per acció de l’exercici, els requeriments derivats de la remodelació del múscul i del tendó, la funció de les diferents vies metabòliques, el manteniment del sistema immune, etc.  Entre 1,6 i 1,8g de proteïna per quilo de pes són suficients per a aquest tipus d’esport.

Un cop establertes les necessitats de carbohidrats i de proteïnes, la resta de l’aportació energètica total correspon als greixos, principalment d’origen insaturat (oli d’oliva, peix blau, fruita seca i llavors oleaginoses entre d’altres aliments).

La nutrició en la competició

Tot i que l’esportista ha de prestar especial atenció en assolir un òptim estat d’hidratació també durant els períodes d’entrenament, aquest aspecte esdevé especialment important el dia de la competició. El jugador ha de sortir a la pista euhidratat (correctament hidratat), per això es recomana la ingesta de begudes fresques en les hores prèvies al partit. Ingerir un volum de líquid entre uns 300 a 500ml, 60-90 minuts abans de començar el partit, pot ésser suficient, especialment si es tracta d’una beguda esportiva. Una altra estratègia d’hidratació consisteix en ingerir aquest mateix volum durant les 4 hores anteriors, existint la possibilitat d’incrementar-lo fins als 500-700ml durant les dues hores anteriors, en cas d’observar un color d’orina massa fosc. En cas de tenir propensió a patir rampes (possiblement atribuïbles a desequilibris hidroelectrolítics) poden afegir-se 1,5g de sal per litre de beguda esportiva o aigua. De totes maneres, al primer indici de rampes, és recomanable prendre una solució de 3g de sal en uns 600ml d’aigua. En el transcurs del partit el recomanable seria ingerir un volum de líquid d’uns 200ml aproximadament cada 15 minuts.

Pel que fa a la recomanació d’hidrats de carboni, una ingesta prèvia (2-3 hores abans de l’esdeveniment) entre 1-4g per quilo de pes corporal, provinents d’aliments de fàcil digestió, com pasta blanca, arròs, patata, cereals hidrolitzats, pa blanc torrat, plàtan, flocs de cereals, codonyat, melmelada o suc de fruites entre d’altres, poden arribar a reomplir els dipòsits de glucogen muscular de l’esportista fins a un nivell òptim.

Durant la competició es recomana seguir una pauta d’ingesta de carbohidrats entre 30 a 60g per hora. Com en tots els esports, les begudes isotòniques resulten extremadament pràctiques en aquest aspecte, doncs el seu ús permet reposar aigua, electròlits i hidrats de carboni a la vegada.

 Suplementació en el pàdel

Possibles suplements que poden fer-se servir en aquest esport i podrien incrementar el rendiment del jugador serien:

  1. Cafeïna: Disminueix la percepció de la fatiga i millora la contractibilitat muscular.
  2. Creatina: Pot millorar el rendiment en el pàdel al ser aquest un esport d’elevada intensitat, a més d’exercir un efecte tampó al ser capaç de regular l’acidesa intracel·lular.
  3.  Beta-alanina: Pot millorar el rendiment degut al seu efecte tampó, prevenint d’aquesta manera l’acidesa a nivell intracel·lular.

És important recordar que, sense un correcte abordatge dietètic i nutricional durant tota la temporada, la suplementació, per si mateixa, no podrà aconseguir una millora substancial en el rendiment de l’esportista.

T’ha agradat el nostre article?

Subscriu-te i rebràs GRATIS tots els nostres articles escrits per Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes.

El teu email (obligatori)

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu
Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista Nivell I (ISAK).Màster en Nutrició en l'Activitat Física i l'esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*