caes
Home » Nutrició » Salut » Àcid úric i alimentació
acid uric

Àcid úric i alimentació

Què són les pedres al ronyó

De la mateixa manera que succeeix amb altres patologies com ara les dislipèmies, la hiperuricèmia és una malaltia que cursa sense símptomes, per la qual cosa el seu diagnòstic acostuma a venir donat a partir de controls bioquímics (analítiques) o quan la malaltia està avançada i l’àcid úric ha precipitat formant cristalls que s’acumulen en forma de pedres al ronyó o a les articulacions petites i provoquen dolor i inflamació.  És en aquest últim cas quan s’esdevé un atac de gota.

La hiperuricèmia es classifica en 2 tipus:

  • Hiperuricèmia primària, en la que el condicionant és el factor genètic i les manifestacions, els hàbits (alcohol, alimentació…)
  • Hiperuricèmia secundària, en la que les manifestacions poden donar-se per factors externs secundaris, fàrmacs o malalties

Els nivells desitjables d’àcid úric en sang diferencien entre homes i dones. Així, en homes es recomanen uns nivells per sota de 6 mil·ligrams d’àcid úric per cada decilitre de sang (<6ml/dl). I en dones valors per sota de 5,5 mil·ligrams per decilitre de sang.

L’àcid úric s’elimina principalment per via renal, a través de la orina, i en menor mesura per altres vies com la digestiva o la biliar. L’excreció via renal pot veure’s dificultada per l’excés de producció d’elements àcids a l’organisme com poden ser la formació de cossos cetònics  (degut a un excés en el consum de greixos i baix consum de carbohidrats o períodes de dejuni prolongat) o la presència d’àcid làctic (consum excessiu d’alcohol). Aquesta dificultat en l’excreció farà que els nivells d’àcid úric s’elevin.

Però no només estarem parlant d’un problema en l’excreció d’aquest àcid si no també en un problema de producció.

L’àcid úric es produeix a partir de les purines, ho hem dit al principi, que poden aportar-se a través de l’alimentació o fabricar-se de manera endògena, és a dir, és el propi organisme que les fabrica. Per tant, si el nostre cos les pot sintetitzar, estarem parlant d’un compost no essencial.

Les purines estan presents tant en aliments d’origen animal com vegetal i en tenen en diferents proporcions.

  • Proporcions per sobre de 150mg de generació d’àcid úric per cada 100g d’aliment les trobem entre aliments d’origen animal com el peix blau, els extractes de carn i els menuts.
  • Valors entre 50 i 150mg estan presents en llegums, el peix blanc, la carn blanca i vermella, la xarcuteria i els formatges curats, hortalisses de la família de les cols, espinacs i bledes, bolets, espàrrecs, cereals integrals
  • I amb valors per sota de 50mg estan les fruites, la llet i derivats (excepte formatges curats), les hortalisses no anomenades en el punt anterior, tubercles, ous, fruits secs, cereals refinats.

Consells dietètics per prevenir la hiperuricèmia

Les mesures dietètico-nutricionals passen per aquestes vies:

  • Disminuir la formació d’àcid úric: pot fer-se a través d’aportar aliments amb més baixa proporció de purines (escrits en els punts anteriors). També cal evitar o disminuir aquells que afavoreixin la seva formació (fructosa, alguns aminoàcids). L’alcohol està desaconsellat, ja que aquest afavoreix també la formació d’àcid úric.
  • Augmentar o potenciar l’excreció renal d’àcid úric: augmentar la diüresi a través de la ingesta suficient de líquid, amb preferència d’aigua. Situacions de dejuni prolongat, així com un elevat consum de proteïnes, greixos i altres aliments acidificants contribueixen a disminuir el pH del medi i, per tant, comprometen l’excreció renal d’àcid úric. És recomanable, doncs seguir una alimentació rica en aliments basificants. En ella s’inclouen fruites, verdures i tubercles, lactis, oli d’oliva, ametlles i castanyes.
  • Mantenir un pes adequat: a través d’una alimentació equilibrada i ben organitzada s’evita el seguiment de dietes desequilibrades i mal estructurades on es poden produir situacions de dejuni o consum excessiu d’aliments que promouen situacions d’acidosi.
  • Jugar amb les coccions: entre els aliments que més purines contenen es troben els brous de carn. Això és així perquè les purines, al ser solubles en aigua, passen a aquest medi fent augmentar el contingut de purines dels brous. Així doncs, serà convenient limitar o eliminar el consum de brous i aplicar tècniques com les de deixar en remull els aliments abans de cuinar-los, assegurant-nos, d’aquesta manera, que part de les purines han passat de l’aliment a l’aigua i llencem el líquid.

Amb tot cal dir que el tractament farmacològic és fonamental quan la situació d’hiperuricèmia s’ha produït. El seguiment de pautes alimentaries correctes i adaptades a la hiperuricèmia contribueix positivament i juga un paper importantíssim en la seva prevenció. La dieta no elimina la situació d’hiperuricèmia i, per tant, no substitueix el tractament farmacològic però una dieta mal planificada pot fer aparèixer la malaltia o contribuir a augmentar els nivells d’àcid úric.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*