caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » L’alimentació dels més petits
alimentacio infantil

L’alimentació dels més petits

Durant el primer any de vida té lloc un dels períodes de creixement més importants i més ràpids. Aquest creixement es refereix a l’augment de pes i talla, però també al desenvolupament dels òrgans encara immadurs dels nadons i d’altres sistemes de l’organisme que encara no estan adaptats al normal funcionament com ho fan els dels adults.

Cobrir les necessitats nutricionals durant aquest temps és per tant crucial per assegurar que aquest creixement sigui l’adequat, evitant tant les mancances com els excessos.

Durant els primers 5 mesos de vida l’alimentació del nadó es basa exclusivament en la llet, ja sigui materna o adaptada (artificial). Els nous aliments es comencen a introduir entre el 5è i el 6è mes de vida. Aquest segon període de l’alimentació del lactant és el que es coneix com a període de diversificació alimentària. És important que la diversificació alimentària es produeixi dins els mesos indicats, ja que, si es produeix abans poden aparèixer problemes d’al·lèrgies, trastorns gastrointestinals o trastorns renals, tot degut als sistemes encara immadurs dels nadons; si en canvi es produeix més tard estem interferint en el correcte procés d’aprenentatge.

Escollir entre llet materna i llet adaptada o artificial suposa cada vegada menys diferències nutricionals. Però sí és cert que hi ha alguns elements que es troben en la llet materna que encara no s’ha aconseguit afegir a la llet adaptada. És el cas de substàncies com la Lactoferrina, Lisozima i la Immunoglobulina A, que protegeixen el nadó ja que el seu sistema immunitari que encara no està prou desenvolupat. Aquestes caracterísitiques immunològiques de la llet materna permeten extreure-la i guardar-la en biberons a la nevera per tot el dia. Amb la llet artificial cal tenir molta cura si es deixen els biberons preparats per tot el dia, ja que es contamina molt fàcilment.

A partir dels 12-18 mesos comença la transició dels aliments triturats als aliments sencers, alhora que es segueixen intriduint aliments nous. Així doncs a partir del 1r any ja podem donar llet de vaca, l’ou sencer (sempre bullit) i altres tipus de carns, com el xai i el porc, entre d’altres.

Des de l’any i fins els 3-4 anys, comencem a parlar de l’etapa preescolar dels nens. Fins ara la seva alimentació passava només pels pares. En el moment que els nens comencen a prendre aliments sencers, a ser més autònoms i a anar a l’escola bressol, el seu aprenentatge, en el que a hàbits alimentaris ens referim, es socialitza i rep altres estímuls externs. A més a més, en aquest període el creixement s’establitza i ja no és tan ràpid, de manera que és normal trobar-nos un nen/a que de cop i volta ja no mengi amb la mateixa gana que abans. És per això que per aquesta etapa et recomanem el següent:

  • No forcis el nen/a a ingerir quantitats desmesurades de menjar. Cal prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat
  • No castiguis ni premiis amb el menjar, ja que així reforçaríem una conducta negativa
  • Ofereix 4 àpats al dia: per una banda la capacitat de l’estómac del nen és limitada, i per això és més recomanable fer una distribució del menjar en diferents àpats. Per altra banda, la capacitat dels nens per respondre al dejú encara no està prou desenvolupada, per tant hem de procurar que no passi moltes hores sense menjar res. Així doncs es fan 4 àpats: ESMORZAR, DINAR, BERENAR, SOPAR i opcionalment es pot incloure el RESSOPÓ
  • Mostra’t alegre quan el nen/a s’adapi a a la introducció de nous aliments
  • No ofereixis altres aliments en substitució dels aliments rebutjats, ja que estimularíem el comportament capriciós
  • Juga amb les presentacions i les coccions per tal de fer més agradables els aliments. Per exemple, les verdures no només es poden menjar bullides o en puré. També es poden arrebossar, fer-ne potatges, croquetes, i per edats posteriors presentar-les en pizzes, torrades o borquetes.

Les coccions més adequades pels més petits són purés, cremes, sopes, guisats, estofats, croquetes, truites, etc., ja que són meloses i de fàcil masticació, i evitant la planxa i les carns molt seques.

A partir dels 4-5 anys, i fins els 10 anys, ens trobem en l’etapa anomenada escolar. En aquest període apareix un nou àpat al mig matí, que correspon amb l’estona del pati a l’escola.

En aquests casos la millor opció és l’entrepà, ja sigui de pernil, formatge, fuet, etc.

També a partir d’aquesta edat, així com fins ara hi ha hagut molts canvis pel que fa a la introducció de nous aliments i les seves presentacions, els canvis que hi hauran seran els d’anar augmentant la quantitat de les racions en funció de l’edat. A partir d’ara el nen ja ha de ser capaç d’acceptar qualsevol aliment presentat d’igual forma que als adults.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic.

Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*