L’alimentació vegetariana, també equilibrada (I)

L‘alimentació es defineix com l’acte totalment voluntari d’elecció, preparació i consum dels aliments. Aquesta voluntat es veu influenciada per factors culturals, socioeconòmics, religiosos, geogràfics i inclús emocionals. És a dir, que els diferents tipus d’alimentació estan molt emmarcats dins d’una família, poble o regió.

L’alimentació vegetariana

L’alimentació vegetariana, a casa nostra, representa una alternativa a tots aquests factors. De fet, fuig de factors culturals, com poden ser els àpats de Nadal més tradicionals, o dijous gras; fins i tot fuig del factor geogràfic, ja que incorpora productes forans a l’alimentació mediterrània, com és la soja i tots els seus derivats. I en canvi respon a factors dietètics, per considerar-la una opció més saludable, factors ètics i de respecte per la vida, ja que així s’evita matar animals pel seu consum, o factors ecològics, per no destruir l’equilibri ecològic entre espècies o per l’impacte ambiental que pot suposar la producció de carn.

I passa com amb les alimentacions tradicionals, que partint d’una alimentació bàsica, existeixen tantes dietes com persones; existeixen doncs, tantes alimentacions vegetarianes com factors que la promouen. De manera que, partint de la base que una alimentació vegetariana és aquella que elimina total o parcialment els aliments d’origen animal, s’han creat quatre opcions d’alimentació vegetariana que engloben totes les seves variants possibles. Parlem de:

• Alimentació ovolactovegetariana: és la que només manté els ous i llet i els seus derivats com aliments d’origen animal
• Alimentació ovovegetariana: és la que només manté els ous com aliments d’origen animal
• Alimentació lactovegetariana: és la que només manté la llet i els seus derivats com aliments d’origen animal
• Alimentació vegana: és la que elimina tots els aliments d’origen animal

Avantatges i inconvenients de ser vegetarià:

S’ha demostrat que una alimentació vegetariana sense dèficits nutricionals, en adults, es tradueix en una menor incidència d’hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, obesitat i càncer, en contraposició als efectes que produeix l’alimentació actual dels països industrialitzats, on es consumeixen en excés proteïnes, greixos saturats, colesterol, sal i sucres refinats en detriment de la fibra vegetal i els micronutrients o nutrients no energètics.

L’opció d’alimentació vegetariana més segura nutricionalment, és l’ovolactovegetariana, ja que cobreix les necessitats de calci, i reforça l’aportació de ferro, així com la de vitamina B12, entre altres nutrients.

Com ja s’ha vist en altres posts, una alimentació saludable, equilibrada i variada, és aquella que incorpora diàriament els 6 grups d’aliments en les quantitats corresponents. D’aquesta manera s’aconsegueix aportar a l’organisme cada un dels 7 nutrients (hidrats de carbó, proteïnes, greixos, vitamines, minerals, fibra i aigua) que el cos necessita pel seu bon desenvolupament i funcionament, en les quantitats adequades.

Donat que l’alimentació vegetariana, elimina totalment i parcial algun d’aquests 6 grups (ens estem referint als lactis i als proteics), és fàcil caure en un desequilibri i dèficit d’alguns nutrients, especialment aminoàcids essencials, ferro, calci i vitamina B12 entre d’altres.

Per aquest motiu us plantegem com aconseguir aportar diàriament els 6 grups d’aliments, adaptats a l’alimentació vegetariana, en qualsevol de les seves 4 variants, i així aconseguir una alimentació vegetariana més equilibrada.