caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Beneficis de la cervesa
beneficis cervesa

Beneficis de la cervesa

Últimament no parem de sentir els múltiples beneficis del consum de cervesa: en l’esport, la tercera edat, font d’àcid fòlic per a dones gestants (sense alcohol, és clar, res més faltaria), etc. Ho afirmen diversos estudis i publicacions com notes de premsa i newsletters.

És això suficient perquè sigui cert? En realitat el que importa en una publicació és saber amb certesa qui ho diu. I per què ho diu, és a dir, quins interessos té.

És evident que si les publicacions les finança i publica la principal entitat defensora del gremi cerveser (El Centre de Formació Cervesa i Salut) que es finança alhora produint, embotellant i venent cervesa, la informació estarà esbiaixada i serà selectiva, clarament inclinada a favor seu, t’expliquen el bo i obvien el dolent.

Aquí el link, et convido a comprovar que no han publicat res absolutament que posi en dubte el consum de cervesa ni han trobat res dolent en ella. Tot avantatges!

Esmicolem la informació:

Les publicacions són moltíssimes i han inundat la xarxa i altres mitjans de comunicació massiva i gratuïta. Link aquí.

En els estudis centrats en els components de la cervesa, obviant l’alcohol, trobem:

– Alt contingut en àcid fòlic. D’aquí el factor protector davant malalties cardiovasculars, salut de la dona durant la lactància, entre d’altres.

– Elevada capacitat d’hidratació per a la població general adulta i en l’esportista ja que és un 90% aigua.

– Font de substàncies quimiopreventivas i antioxidants com ara les xantines i polifenols, entre altres, per la qual cosa la relaciona amb la prevenció de diferents tipus de càncer.

Totes aquestes afirmacions són certes, aquests nutrients compleixen la funció que es detalla, però el que no s’està tenint en compte és la font, l’aliment de procedència. Resulta que la cervesa és una font de tots aquests elements perquè provenen dels cereals amb els que s’elabora i la seva posterior fermentació, però aquest procés genera una altra substància: l’alcohol, contingut en una cervesa en una mitjana de 9 gr en una canya de 200 ml .

L’àcid fòlic:

La cervesa no és la millor font. La cervesa sense alcohol, també conté alcohol, una canya de “sense” té gairebé un gram d’alcohol. No sembla tan ideal per nodrir d’àcid fòlic i antioxidants a una dona que està donant el pit.

Hi ha altres aliments que contenen i són molt bona font d’àcid fòlic i antioxidants a tutiplén: els vegetals, sobretot els de fulla verda, les fruites i els grans sencers, per exemple. No hi ha efectes secundaris, no hi ha alcohol, és barat, és recomanat obertament, no hi ha controvèrsia, amb les racions recomanades d’aquests aliments es cobreixen les necessitats en la majoria dels casos.

Els prohibim a les embarassades la cervesa sense alcohol?. No Però no la recomanem com a font principal d’un nutrient tan important per a la gestació i la lactància.

La hidratació:

Aquesta nota de premsa en concret, assegura que la cervesa és una bona font d’hidratació perquè és un 90% aigua. Però l’aigua és un 100% aigua.

Si seguim llegint ens il·lustra amb una frase que justifica l’elecció d’aquesta beguda:

“La presència de carbohidrats en una beguda redueix la velocitat de buidament gàstric, i en el cas de la maltodextrinas, aquestes es metabolitzen lentament alliberant unitats de glucosa que passen progressivament a sang, el que comporta un benefici afegit”.

Això serà a la cervesa tradicional elaborada de manera artesanal en l’època de l’avi Patxi, perquè si mirem la composició de la cervesa que ens serveixen al bar del xiringuito, és igual la marca, la composició en carbohidrats és de 0% fibra i 25 % carbohidrats, dels quals tots són sucres simples (font: TCA CESNID 2011). Aquests sucres no retarden el buidat gàstric i s’absorbeixen ràpidament. Per això una cullerada de sucre de canya no et treu la gana i ¼ de meló, si.

Perquè sembli més reforçat, la nota compta amb l’opinió d’un expert:

“Per tot això, el Prof. Jesús Román Martínez, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA), assegura que la ingesta moderada de cervesa, entesa com 2 o 3 canyes diàries per als homes, i 1 o 2 per a les dones, combinat amb un alt consum de fruites i verdures, podria ser un complement a l’aigua per calmar la set i mantenir-nos hidratats aquest estiu.”

Aquest senyor, no només no li dóna la raó al Centre de Formació Cervesa i Salut, sinó que posa l’accent en dos aspectes: la hidratació principal d’una persona ha de provenir de les fruites les verdures i l’aigua, i és important fer un consum moderat de la cervesa. Hi ha una restricció de consum perquè conté alcohol.

Si de veritat estigués fermament demostrat que la cervesa fos millor que l’aigua per hidratar-nos, ens recomanaria prendre 2 litres al dia sense més.

Font de substàncies quimioprotectoras:

Se li atribueixen les mateixes propietats que al vi i si m’estiro una mica, a la xocolata (que també té fans). Aquestes bondats radiquen en el contingut en substàncies antioxidants com els tanins, les xantines, en concret el xanthohumol: Link aquí.

“El xanthohumol, antioxidant contingut en el llúpol i ingredient principal de la cervesa, podria exercir un important paper com a agent quimiopreventiu gràcies al seu alt contingut en catequines. Aquests fitonutrients, que han confirmat ser actius en la inhibició i prevenció de la carcinogènesi mitjançant assaigs “in vitro” i en animals d’experimentació, podrien contribuir a prevenir algunes formes de càncer. “

Si posem atenció, en diversos estudis realment es demostra aquest efecte, però el que els inocula a aquests ratolins és el xanthohumol del llúpol amb el qual es fa la cervesa, no cervesa.

Cervesa, vi, txacoli, cava …

L’efecte teratogènic i carcinogènic de l’alcohol està àmpliament demostrat. Queda perfectament reflectit en aquest document publicat per l’OMS, on queda clara la relació del consum d’alcohol i el càncer, alcohol i patologies cardiovasculars i alcohol i mortalitat; i conclou:

– El consum d’alcohol s’associa a nombroses malalties cardiovasculars. És veritat que podria existir un paper protector en la isquèmia, però no surt a compte, totes les altres patologies que provoca són greus i el paper protector que aporta és incomparable al d’un estil de vida actiu i dieta equilibrada.

– L’anterior esmentat efecte protector no s’observa en joves, sinó que té l’efecte contrari.

– El consum d’alcohol es relaciona directament amb el desenvolupament de diferents tipus de càncer com l’orofaringi, de mama, d’esòfag, d’estómac, de còlon i recte, de fetge i de pàncrees.

– A major consum, major risc. Fins i tot en dosis moderades.

Que quedi clar, això no va de prohibir l’alcohol, però tampoc hauria d’anar de fomentar el seu consum ventilant selectivament les seves bondats per vendre més ampolles a costa de la salut de les persones.

Sobre Paula Giovagnoli

Paula Giovagnoli
Paula Giovagnoli és Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica a CESNID, col·legiada amb el núm. CAT001064. Paula està especialitzada tant en nutrició clínica com en nutrició esportiva.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*