caes
Home » Mindfulness » Psicologia » Transtorn per afartament: què és i com superar-ho
transtorn per afartament

Transtorn per afartament: què és i com superar-ho

El trastorn per afartament es caracteritza per episodis d’ingesta compulsiva que es donen de forma recurrent. Aquesta ingesta sol incloure aliments calòrics que no ens permetem en la nostra pauta alimentària i que d’alguna manera els considerem aliments “prohibits”. Durant l’afartament la persona menja una gran quantitat d’aliments de forma ràpida i impulsiva i sempre sol passar quan està sola. També és molt freqüent que la persona visqui l’afartament amb una sensació de pèrdua de control. És una conducta que rarament s’explica a ningú, ja que sol provocar vergonya i culpa.

Aquestes persones solen portar una alimentació restrictiva en els seus àpats principals, sobretot durant la primera meitat del dia, i sol ser a partir de la tarda quan hi ha més risc de que es produeixi l’afartament, ja que moltes vegades coincideixen la tornada de la feina, un augment de gana degut a la restricció que hem fet al llarg del dia i el fet d’estar sols a casa. De vegades, també, apareix alguna emoció que ens incomoda, com l’avorriment, la soledat o l’ansietat, entre d’altres.

Aquest tipus de trastorn pot passar desapercebut inclús per la persona que el pateix, ja que, tot i anar acompanyat normalment de sentiments de tristesa i culpabilitat, la persona no els sol atribuir a aquest comportament, que inclús pot estar servint com a “via d’escapament” emocional.

Hi ha dos factors que es relacionen de forma directa amb la causa d’aquest trastorn, un és la restricció alimentària i l’altre és el fort vincle que s’estableix entre les emocions i el menjar. Moltes vegades la persona tendeix a ser molt estricta amb el que menja en els seus àpats principals, essent normalment àpats considerats “de dieta”. Això fa que sovint es topi amb pics de gana molt alts entre hores, que si a sobre ocorren quan aquesta persona està sola, és molt probable que acabin per provocar l’afartament. Un cop s’ha produït aquest, la persona se sol sentir molt culpable i es convenç que per compensar aquesta sobreingesta ha de fer restricció, fet que la porta inevitablement, tard o d’hora, a repetir l’afartament.

A més, aquestes persones solen tenir un lligam molt fort entre les emocions i el menjar. Això pot fer que davant de qualsevol emoció que no s’entén o que és desagradable, la persona ha après que el menjar és útil per fugir de la situació i tranquil·litzar-se, provocant una sensació instantània de plaer i calma, que farà que en d’altres ocasions torni a escollir el menjar com a mètode canalitzador d’emocions.

Podríem dir, doncs, que el mecanisme de l’afartament és com un bucle que es va retroalimentant constantment i del que és complicat sortir si no sabem com ens hi hem instal·lat. Per evitar que això ens passi i ens sigui més fàcil trobar la sortida a aquest cercle haurem de treballar en dues línies: evitar la restricció i aprendre a gestionar les emocions.

Per aconseguir el primer objectiu el més important és que ens desprenguem de la “mentalitat dieta”. Un dels factors determinants més importants perquè es produeixi l’afartament és haver fet una restricció anteriorment. És a dir, si menjo poc i em quedo amb gana és probable que no pugui aguantar fins el següent àpat, incrementant així de forma significativa les probabilitats de que es doni l’afartament. D’altra banda, si mai em permeto menjar aliments que m’agraden estic generant un desig que tard o d’hora serà incontrolable, fent que enlloc de menjar-ne una ració adequada, en mengi més quantitat i amb molta ansietat.

D’altra banda, haurem d’aprendre a gestionar les emocions de tal manera que l’ús del menjar no sigui la sortida al nostre malestar. Detectar les emocions i escoltar-les, sense por, sense necessitat de fugir-ne constantment, ens permetrà conèixer-nos millor i sentir-nos més capaços de dirigir la nostra vida.

Així doncs, si us heu vist reflectits en aquest text el primer que heu de fer és normalitzar les vostres pautes d’ingesta i permetre-us certs capricis sense cap mena de remordiment. D’altra banda, si veieu que el menjar actua també com a calmant emocional, no tingueu por d’observar i sentir les emocions i veureu que sou capaços de travessar-les i aprendre molt d’elles.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*