caes
Home » Mindfulness » Psicologia » Consells per a escollir nous propòsits 2016
consells nous proposits

Consells per a escollir nous propòsits 2016

El darrer dia de l’any les tradicions manen: Ens vestim de gala, preparem un bon sopar, endrapem els 12 grans de raïm a corre-cuita, estrenem roba interior vermella i de vegades també ens fem uns quants propòsits per començar l’any amb bones intencions.

El final d’any, doncs, és un moment que afavoreix la reflexió, on valorem com ens ha anat l’any que acaba i com ens agradaria que fos l’any que estem a punt d’encetar. És en aquest punt quan comencen a aparèixer un seguit de propòsits que, sovint, acaben repetint-se any rere any sense massa fortuna.

Els propòsits poden ser de molts tipus: professionals, socials, familiars, de salut… Aquests últims són els que fan referència a la forma en la que ens cuidem i sovint conformen un seguit de propòsits força recurrents: Sortir a córrer, apuntar-me al gimnàs, menjar més verdura, trobar temps per preparar “tuppers”, deixar de fumar… I un llarg etcètera.

La nit de fi d’any és una nit especial, divertida i fins i tot emotiva, però hem de tenir clar que no és una nit màgica. Si al llarg del 2015 no vam trepitjar el gimnàs més de dues vegades, vam seguir fumant compulsivament i el “fast food” era el nostre company a taula dia sí dia també, tot apunta que quan ens llevem el dia 1 de gener tot això seguirà igual i l’únic que ens regalarà el nou any serà una bona ressaca.

Així doncs, perquè els propòsits es compleixin no n’hi ha prou amb pensar què volem que passi al 2016. Hem de pensar COM farem que passi. Us proposem uns quants consells per tal que els propòsits d’any nou no es quedin només en bones intencions i el 31 de desembre de 2016 el nostre balanç de propòsits complerts sigui tot un èxit:

  1. Els propòsits han de ser realistes: Fer una marató, escalar l’Everest o no menjar mai pastes per berenar són propòsits massa ambiciosos, i més si no hem sortit a córrer en tot l’any o ens agrada, com a la majoria de persones, menjar dolços de tant en tant. Si ens proposem objectius tan difícils d’aconseguir l’únic que aconseguirem és llençar la tovallola a la mínima dificultat i sentir-nos frustrats per no haver pogut aconseguir la nostra meta.
  2. Els propòsits han de ser concrets i traduir-se en accions: “ser més feliç”, “cuidar-me més”, “fer més esport”… Tots aquests propòsits són massa abstractes i se centren en el que volem aconseguir, però no ens donen pistes per saber com fer-ho. Per traduir aquestes afirmacions a propòsits factibles hem de pensar quines coses faria jo si fos més feliç, si em cuidés més o si fes més esport. És a dir, una versió més adequada d’aquests propòsits podria ser: “Saber dir que no quan no em ve de gust fer alguna cosa”, “Menjar una peça de fruita a mig matí”, “Sortir a caminar els divendres a la tarda”.
  3. Més val qualitat que quantitat: Moltes vegades amb l’emoció d’un nou inici d’any ens envalentim i fem uns llistats inacabables de nous propòsits. Evidentment, la majoria d’aquests no els complirem, ja que per una banda segurament no els estem formulant adequadament i per l’altra probablement no tots són tan importants. Dedicar un temps a fer una tria adequada de propòsits ens ajudarà a centrar-nos en allò realment important i augmentarà la probabilitat de poder-los complir.
  4. Els propòsits han d’anar d’acord amb els nostres gustos i la nostra manera de ser: Sembla lògic però de vegades no ho és tant. Hem d’intentar no deixar-nos portar per les modes i centrar-nos en el que ens agrada. Si mai m’ha agradat el kiwi i em proposo menjar-me un kiwi cada dia per regular el trànsit intestinal, de ben segur que fracassaré. Si ens marquem propòsits saludables però incompatibles amb el que a nosaltres ens agrada és probable que no els posem en marxa. Hem d’intentar, en la mesura del possible, trobar alternatives atractives i que no ens suposin un esforç desmesurat.
  5. Els propòsits s’han d’adaptar al nostre ritme de vida i encaixar en la nostra rutina: Ens pot semblar molt atractiva, per exemple, la idea d’anar cada matí a classes de ioga abans d’anar a la feina. Però una cosa és pensar-ho i l’altra és fer-ho. Si al matí em costa llevar-me, vaig de bòlit amb els nens, haig de preparar-me la reunió del migdia o prou feina tinc amb no perdre el tren, potser no cal afegir més activitats a aquell moment del dia. Analitzem bé el nostre horari, el nostre estat d’ànim i energia durant el dia i en base a això dissenyem un propòsit factible.
  6. La constància i motivació són claus per convertir el propòsit en un hàbit: Un cop hem escollit el propòsit més important, hem trobat la manera més agradable de complir-lo i l’hem encabit en la nostra rutina, és necessari que siguem constants i mantinguem la motivació alta. Si aconseguim mantenir durant un temps el nou propòsit és probable que l’acabem integrant de forma natural en la nostra vida i no ens suposi cap esforç portar-lo a terme.

No és necessari esperar l’1 de gener per començar a cuidar-nos, qualsevol moment de l’any és perfecte per emprendre un nou propòsit. El més important és que estem convençuts que el podrem portar a terme, que hi posem ganes i que la seva consecució signifiqui un canvi positiu en la nostra vida. Només així podrem integrar-lo en la nostra rutina i esborrar-lo de la llista de propòsits de l’any vinent.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*