caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Cuinar amb flors
flores comestibles

Cuinar amb flors

Cuinar amb flors pot semblar una cosa molt innovadora, però el cert és que es fan servir des de temps remots. Moltes receptes de la cuina andalusí, sense anar més lluny, utilitzen les flors com a ingredient. També els romans, els grecs, els hindús i en molts països d’orient, les empraven com a condiment però també com a ingredient.

En altres països com Mèxic, França, Itàlia, Algèria, Tunísia o Perú, entre altres, el cuinar amb flors és una practica més generalitzada que a Espanya, tot i que hi ha regions del territori que ja utilitzaven les flors a la cuina des de fa bastant temps. És el cas d’algunes poblacions de Granada, on consumeixen les flors de carbassa fregida com a postres.

I és que les flors no només decoren i guarneixen els plats, sinó que a més a més donen un agradable sabor i aroma a multitud de preparacions. Es poden utilitzar com a acompanyament d’amanides, en arrossos, sopes i cremes, peix, carn i aus, per a preparar postres o dolços, en farciments de pasta, arrebossades, per a elaborar salses, melmelades, vi o licors, etc. Les possibilitats són tantes com les que permeti la nostra imaginació.

Si bé les flors comestibles més usuals són les roses i les flors de carbassa, existeix una gran varietat de flors que es poden menjar. Per citar alguns exemples, són flors comestibles les roselles, els clavells, les tarongines, els crisantems, les malves, els pensaments, el gessamí, els gladiols, la sàlvia, les violetes, la magnòlia, el marduix, la caputxina, la gavarrera, les dents de lleó, les de gerani, la calèndula, la begònia, la margarida o la lila.

Pel que fa a les seves propietats nutricionals, segons afirma la Societat de Ciències i Tecnologies Alimentaries de Xina, les flors contenen diversos nutrients, diferents segons el tipus de flor. En algunes destaca la quantitat de proteïna, en altres l’aport de greix, altres contenen grans quantitats de midó i la majoria vitamines A, B, C, E i minerals.

En el cas concret de les flors de carbassa, una de les flors més consumides al territori espanyol, comentar que contenen gran quantitat d’aigua, molt poc greix, són riques en calci i contenen en més petita quantitat, minerals com el potassi, ferro i magnesi i vitamines A, del grup B, C i àcid fòlic.

No obstant, si volem cuinar amb flors, hem de tenir en compte que no totes són comestibles i com passa amb els bolets, fins i tot algunes poden ser tòxiques i/o letals. Quines són aquestes flors no comestibles? Doncs entre altres, les flors del safrà de tardor, de l’azalea, de l‘heura anglesa, la flor del tabac, de la glicina, la lantana, la tora, el baladre o els lliris. Si tenim dubtes de si una flor és comestible o no, el millor és que ho consultem a un especialista en el tema.

A més a més, no s’han de consumir les flors que hagin estat ruixades amb insecticides o que hagin estat contaminades amb agroquímics. Les de la floristeria o botigues de flors decoratives, per exemple, no són comestibles ja que per mantenir-les fresques se’ls afegeix plaguicides, fertilitzants o altres substàncies químiques tòxiques i nocives per a la salut.

Les flors només són comestibles quan es conreen sense afegir substàncies químiques. Basant-nos en aquest criteri, a més a més de les flors de floristeria, queden descartades les de viver i les de supermercat que no especifiquin que són comestibles. Les flors que si són aptes per al consum són les que s’han cultivat de manera ecològica, és a dir, les procedents de l’agricultura ecològica, que no utilitza productes químics, o bé flors cultivades per nosaltres mateixos sense addició de cap producte químic.

No obstant, no sempre és fàcil trobar-les, ja que la venta i comercialització de les flors destinades al consum no està autoritzada degut a que existeix un buit legal que no les considera aliments. Existeix un reglament europeu que regula la comercialització de nous aliments, però la normativa alimentaria espanyola no inclou les flors com a productes que es puguin destinar al consum humà, i per tant, no formen part de la categoria europea de nous aliments. Mitjançant un llarg procés, és possible que les flors entrin a formar part d’aquesta categoria i disposin de normativa, però es tracta d’un procediment molt costós per als pocs productors de flors comestibles espanyols.

En conclusió, aquesta falta de normativa sobre flors comestibles, obliga a recórrer al que regula la horticultura comestible general i la producció ecològica, en particular, i és per això que resulta complicat adquirir-les als mercats habituals. No obstant, si no disposeu d’un jardí a casa, i teniu ganes d’innovar a la cuina, podeu trobar-les a mercats com el de la Boqueria de Barcelona i a alguns supermercats grans com El Corte Inglés.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

5 comentaris

  1. Hola,

    Jo no cuino amb flors (bé, sí que ho faig perque cuino moltes carxofes que són precisament una flor) però no amb flors coloristes. Em surt molt car baixar a la Boquería per comprar-les ja que no conec cap lloc proper on en venguin.

    En tot cas, hi ha un llibre d’Iker Erauzkin anomenat ‘cocinar con flores’ que está força bé, tot i que de vegades pot ser una mica esnob…:)

  2. Rosa Maria

    Nosaltres vam tenir el plaer de conèixer en Josep Pàmies no fa massa, i parlant del jardí i de les pressumptament “males herbes”, ens va dir que ja podíem estar segurs que gairebé tot seria comestible. És clar, com diu la Raquel al post, res de pesticides ni insecticides.

    No coneixem l’Iker Erauzkin, però també ens l’ha recomanat en Manu del Rebost de l’Empordanet, i de fet ell diu que menja flors cada dia, en concret Borratxes, i sense anar a la Boqueria 😉 Això és com els fruits vermells, que són tan bons en tots els sentits, i només ens caldria fer un tomb pel bosc, igual que si anéssim a caçar bolets

  3. Bé, es cert que es pot anar al camp a buscar-ne. Però la zona metropolitana no em dona gaire confiança sobre la salubritat del que hi creix…

    Està clar que és un punt pendent 🙂

  4. Rosa Maria

    És evident que la zona metropolitana, segons on, fa pensar…
    Així tenim excusa per sortir i voltar!

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*