caes
Home » Entrevistes » David de Lorenzo: “La informació genètica ajuda a menjar millor”
david de lorenzo

David de Lorenzo: “La informació genètica ajuda a menjar millor”

Aquest científic espanyol ens dóna les claus de la nutrigenòmica, que ens ajuda a conèixer com els nutrients i els gens interactuen entre si dins el nostre organisme per a produir malalties o mantenir la salut.

Fer un cop d’ull a segons quins currículums, fa por. Un d’ells és el del doctor David de Lorenzo que, al marge de ser el millor de la seva promoció, porta una brillant carrera amb més de 20 anys d’experiència en el món de la genòmica a Espanya i als millors centres de genètica humana del món. La genòmica nutricional com a ciència és molt nova, però Europa i Espanya estan al capdavant –fins i tot per davant dels Estats Units- en investigació i aplicació. I tu, t’has plantejat conèixer el teu genoma? Saps què has de menjar en funció dels teus gens? De Lorenzo, que actualment és director del Centre d’Estudis en Genòmica i Nutrició i professor de la Universitat Pompeu Fabra, ens explica quina informació ens aporta el nostre ADN i com gestionar-la.

Des de quan existeixen la nutrigenòmica i nutrigenètica i què son? Són sinònims?
Realment són diferents, encara que formen part del que s’anomena la genòmica nutricional. El que fa és estudiar la interacció entre gens i nutrició. És a dir, diu de quina manera les diferents variants genètiques i els diferents nutrients interaccionen entre si per produir una malaltia o per mantenir la salut. Es pot estudiar des de la diversitat dels nutrients per veure com afecta al funcionament del nostre genoma: nutrigenòmica. O des de la diversitat de genètiques i com les diferents variants genètiques presents en el nostre organisme fan que utilitzem els nutrients d’una manera o altra: nutrigenètica. La interacció entre gens i nutrients s’ha estudiat des que es coneix la diversitat genètica, però sistemàticament s’han començat a donar des de la seqüenciació del genoma humà amb l’esborrany de l’any 2001.

On està Espanya en aquest camp respecte a la resta del món? Està molt estès el seu ús en el nostre país respecte a d’altres?
Europa lidera la investigació en el camp de la nutrigenòmica i la seva aplicació en la prevenció de malalties i en la nutrició personalitzada. Estats Units sempre ha estat capdavanter, però ha apostat més per la farmacogenòmica. Espanya és un dels països amb una xarxa d’investigadors molt bona, el seu pioner també és espanyol, el Dr. José María Ordovás.

Dir genoma és parlar d’una cosa complicada, però en el centre que vostè dirigeix hi ha cursos divulgatius per comprendre’l millor. Em pot explicar de forma ràpida què em pot aportar el meu genoma?
La complicació del genoma és la quantitat d’informació: són 3.000 milions de lletres de les que només es coneix el significat d’un petit percentatge! Però no cal conèixer el 100% per saber coses interessants. En nutrició pot donar informació sobre la intolerància a la lactosa. I això és molt útil. Per exemple: en un nen aquesta intolerància es comença a desenvolupar als 4-5 anys. Si no saps que té aquesta predisposició i veus que comença amb mals de panxa segurament faràs un periple per diferents gastroenteròlegs fins saber què li passa. Si ho saps, estàs previngut. També podem tenir informació sobre les necessitats de vitamines, micronutrients o macronutrients, perquè no tots necessitem la mateixa quantitat.

Quin paper juga la nutrigenòmica enmig de l’oceà de tipus de dietes que coneixem com són la dieta mediterrània, l’ortomolecular, la macrobiòtica, la vegetariana …?
La gran diferència és que totes aquestes dietes són generals. Una dieta X et diu: cal menjar això. Algunes es basen en augmentar determinats ingredients respecte d’altres. La nutrigenòmica és una dieta individualitzadora que, basant-se estudis epidemiològics de recomanacions generals, permet afinar amb precisió les necessitats de l’individu.

david de lorenzoUna persona pot ser més grassa que una altra perquè menja en excés o perquè el seu genoma la condemna?
Per les dues coses. L’obesitat és un problema multifactorial i tot contribueix. Hi pot haver una predisposició de naixement amb una variant genètica, però el risc només serà efectiu en un determinat ambient. Per exemple: si la seva ingesta de greix és molt elevada. Si, en canvi, porta una dieta sana, no hi haurà risc.

És a dir, el genoma et predisposa a patir obesitat però no vol dir que l’hagis de patir?
Exacte. El nostre genoma no canvia al llarg de la vida, però els riscos de salut als quals ens predisposa canvien segons l’ambient.

En alimentació s’ha vist que el que abans era dolent, ara resulta que és bo. Per exemple: el controvertit consum de carns vermelles i càncer de còlon. Què pot explicar la nutrigenòmica sobre això?
Una de les possibles explicacions és que en els estudis sobre si un aliment és bo o dolent no es controla la diversitat genètica de la població que s’analitza. Si la correlació és positiva, estan associats. Però si en aquests individus hi ha una variant genètica que diu que amb el consum de carn vermella augmenta el càncer de còlon, és lògic que hi hagi l’associació. Si repeteixo l’estudi al cap d’uns anys i no existeix aquesta variant genètica, llavors no tindrem l’associació. El més interessant és que ara es comença a controlar el genoma de les persones que participen en aquests estudis. Per això, les conclusions seran cada vegada més sòlides i consistents.

Com ens ajuda la genòmica a dissenyar una dieta més perfecta?
Perfecta no, però sí amb més probabilitat d’èxit. Ajuda a que una persona amb un problema de salut, o que vulgui evitar-ho, pugui anar a un professional de la nutrició perquè li doni millors opcions. La nutrigenòmica proporciona la dieta que amb més probabilitats tindrà èxit.

La nutrigenòmica proporciona la dieta que amb més probabilitats tindrà èxit. Click To Tweet

Ens ajuda també a combatre les malalties?
Sí. El càncer i la diabetis, per exemple, són malalties amb un important component nutricional, i hi ha persones amb perfils genètics que tenen més predisposició. Tot i que no vol dir que evitis el risc del tot.

Quina anàlisi m’he de fer per saber quins aliments he de menjar per mantenir un pes saludable?
Un estudi genètic. Avui dia és possible fer un test que mostri l’alimentació més favorable per mantenir el pes òptim. Es miren les variants de risc i com es pot anul·lar o reduir amb canvis en l’ambient. Per exemple: reduint greixos saturats, amb més carbohidrats, etc.

És molt car fer-se l’anàlisi? A Espanya ho podem fer?
A Espanya hi ha una molt elevada oferta des test bàsics i mal fets, fins a més complexos, i altres senzills però més adequats que es basen en l’evidència científica. Per la meva experiència, un test genètic fiable hauria de costar entre 300-400 euros. Menys de 200, no.

Un test genètic fiable hauria de costar entre 300-400€. Menys de 200€, no. Click To Tweet

La nutrigenòmica és la medicina del futur?
En medicina preventiva la nutrició tindrà un paper molt important. Al nostre genoma tenim escrits els riscos de salut però que només seran realitat davant determinats ambients nutricionals. Si sé quins factors he d’evitar per reduir aquest risc amb determinades malalties, la genètica nutricional és la medicina preventiva en la seva màxima expressió.

I vostè, menja en funció dels seus gens?
Sí. Tinc el meu genoma complet seqüenciat! Tinc dades que m’han servit per adequar la meva nutrició. De fet he observat millora en diferents paràmetres descontrolats que amb una sèrie de canvis han tornat a la normalitat. La informació genètica ajuda a menjar millor. Quan un és conscient que el seu genoma conté una sèrie de riscos i problemes, s’observen canvis positius en les pautes nutricionals i recomanacions: menjar més verdures, menys carbohidrats simples, etc.

Sobre Raquel Mateos

Raquel Mateos
Llicenciada en Periodisme i Màster en Periodisme per la UB-Columbia University de Nova York. Postgraus, en Periodisme Digital i en Sistemes d'Informació i Comunicació a l'empresa, per la Universitat Oberta de Catalunya. Directora i presentadora de Hat-trick Espanyol de TV3. Col·laboradora de La Vanguardia i Diario La Grada. Dircom de Ling Drivers European Tour. Directora de comptes de RRPP de Punta Alta.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*