caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Descobriment d’Amèrica i nous aliments I
aliments descobriment america

Descobriment d’Amèrica i nous aliments I

El descobriment d’Amèrica va ser l’any 1492. Viure a la nova terra i adaptar-se, va ser relativament senzill pels navegats que hi arribaren. Com que arribaven mal alimentats de les llargues travessies pel mar, no els va costar adaptar-se a la alimentació d’allí.
En un primer moment hi va haver una convivència pacífica amb els indígenes.
Els cavallers (“hidalgos”) van ser els que van enrolar-se als vaixells perquè ja no havien de guerrejar, i per tant, estaven sense feina.
D’Amèrica van aprendre els aliments que tenien i les plantes, i com ho cultivaven i ho feien servir.
Intercanvi cultural
Els indígenes feien forats a terra amb un pal per sembrar. Els espanyols quan van arribar allí van aportar grans innovacions a l’agricultura, també tècniques culinàries i utensilis per a cuinar, donat que els indígenes estaven molt endarrerits.
La sal, el sucre, el vinagre i l’oli són condiments introduïts al nou continent.
Com hem dit abans, els indígenes, utilitzaven tècniques culinàries molt primitives, i els espanyols els hi introduïren els utensilis per cuinar, donat que ells encara cuinaven en un forat a terra on feien foc i tapaven amb fulles l’aliment fins que era cuit.
Els indígenes no sabien fer pa, feien “tortas”.
Els navegants demostraren una gran iniciativa i curiositat per les condicions dels cultius de les plantes, per aconseguir la seva aclimatació i conreu a la península.
Les primeres a arribar són la patata, el tomàquet, el pebrot, el blat de moro i la figuera de moro.
La introducció d’aquests aliments a la península va ser per Andalusia, on es van començar a aclimatar els cultius, donat que la major part dels navegants que feien “les Amèriques” eren d’aquelles zones.
El pebrot
Tant és una espècie, el pebre vermell, a l’abast de tothom (pimentón dulce, pebre vermell picant), com una hortalissa, de la qual es troben diferents varietats de pebrots, unes 50 varietats: Chile, ají, guindilla, bitxo…
El tomàquet
És de la família de les solanàcies. Portada, aclimatada, seleccionada i difosa pels espanyols a Europa, al principi es va considerar tòxica, i només era una planta ornamental. La reacció dels “científics de l’època” va ser en un primer moment de catalogar-la com a verinosa, ja que era una solanàcia, i això va durar fins al segle XVIII.
La classe alta de l’època menyspreava la patata, el tomàquet i el pebrot, cosa que anava bé per al poble, donat que era un cultiu curt d’estiu i no interessava al senyor, la qual cosa permetia tenir menjar als pagesos.
El tomàquet es menjava amb amanida i amb salsa. A Alemanya es cultiva per primera vegada al 1870. A Itàlia es diu poma d’oro (poma d’or).
Les mongetes (frijoles)
– En català: fesols
– En castellà: judias, alubias, habichuelas
– En Gallec: fabas, feijao
– A Astúries: fabes
– A Cantàbria: pisanes
– A l’Aragó: bachocas
– A Múrcia: bajoques
– Al País Basc: baba
És un llegum, i el seu nom en llatí és Phaseolus vulgaris.
Prové del Perú, i els primers a cultivar-la van ser els Incas. S’adapta a terrenys humits com Galícia i Astúries.
Les mongetes no solament omplen, sinó que contenen un gran quantitat de glúcids i proteïnes, i això era molt important per una població (pagesos) que no tenien accés a la carn perquè tot el que criaven (porcs, conills, pollastres …) era pel senyor feudal.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

3 comentaris

  1. M’ha semblat molt interessant aqt article. Denota q la persona q ho escriu està ben documentada i li agrada el tema en qüestió.

  2. Davant de totes aquestes virtuts culinàries, malauradament, els descubridors d’Amèrica també van portar el tabac, que com ja sabeu, entre altres efectes nocius hi ha la pèrdua progressiva del sentit del gust. Els que fumeu ja sabeu el que us toca fer.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*