caes
Home » Mindfulness » Psicologia » El vincle entre el menjar i les emocions
el menjar i les emocions

El vincle entre el menjar i les emocions

Que l’alimentació és indispensable per sobreviure és evident, però també està clar que aquesta no és la seva única funció. El menjar no només ens treu la gana, sinó que de vegades ens reconforta, és capaç de millorar el nostre humor o ens permet compartir moments agradables amb d’altres persones. Aquestes són només algunes de les funcions afegides que té l’alimentació en les nostres vides.

Si revisem la nostra memòria episòdica de ben segur trobarem molts moments importants que han passat al voltant d’una taula: Celebracions, benvingudes, comiats, retrobaments, reunions, reconciliacions, cloendes, etc. El menjar ens acompanya en molts moments emocionants i clau de les nostres vides.

No és d’estranyar, doncs, que el vincle entre el menjar i les emocions estigui molt present entre la majoria de persones i s’expressi mitjançant qualsevol excusa que ens farà capgirar la nostra rutina alimentària: He tingut un mal dia, he tingut un bon dia, estic trist, estic avorrit, estic enfadat, estic content… Són només algunes de les justificacions que fem servir per menjar més del compte, permetre’ns un caprici o saltar-nos un àpat. Així doncs, les raons per les quals mengem o no mengem moltes vegades van molt més enllà de les nostres necessitats fisiològiques reals.

Que això ens passi de tant en tant no és cap problema i no ens ha de fer sentir culpables. Ans al contrari, no som màquines programades per seguir una rutina exacte i de tant en tant és necessari saltar-se les normes i permetre’s ser espontanis. El problema arriba quan la nostra alimentació es guia més aviat per com ens trobem anímicament que no pas per quines necessitats fisiològiques tenim.

Alguns consells que podem posar en marxa per evitar que el vincle menjar-emoció domini la nostra forma d’alimentar-nos són:

Prendre’n consciència: El primer i més important és adonar-nos del que ens passa. Per fer-ho ens pot ajudar fer un registre alimentari on apuntem no només el que mengem durant el dia sinó també on érem, amb qui estàvem i com ens sentíem en aquell moment. D’aquesta manera serem més conscients del que ens afecta i de com canalitzem les emocions a través del menjar.

Diferenciar la gana real de l’emocional: Conèixer quines són les característiques de la gana fisiològica i de la gana emocional ens ajudarà a identificar-les. Podeu consultar aquestes diferències a l’article “Diferències entre gana fisiològica i emocional”.

Mantenir una bona rutina alimentària: Tenir uns horaris regulars i dedicar temps a planificar què i quan menjarem ens ajudarà a no haver d’improvisar i a arribar als àpats amb un nivell de gana adequat, afavorint així el sorgiment de la gana fisiològica.

Identificar quina o quines són les emocions que estem alleujant amb el menjar ens pot ajudar a conèixer-nos millor i posar-nos en marxar per tal de canviar allò que no ens va bé o no ens agrada de la nostra vida.

Buscar activitats alternatives: De vegades mengem simplement perquè ens fa sentir bé o no se’ns acut res millor a fer. Plantejar-nos alternatives que ens resultin agradables i que puguem portar a terme quan ens sentim sols o avorrits pot ser una bona opció. Des d’activitats més introspectives com llegir, escriure o dibuixar com també sortir a passejar o trucar a un amic poden ser-nos molt útils per evitar recórrer sempre al menjar com a compensació.

El menjar ens ha de servir per gaudir, compartir i sentir-nos enèrgics, però en cap cas s’ha de convertir en una eina per compensar carències emocionals que no podem o no sabem resoldre. El primer pas per canviar és adonar-nos d’aquest vincle i posar-nos en marxa o buscar l’ajuda necessària per solucionar-ho.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño

Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070)

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*