caes
Home » Mindfulness » Psicologia » El meu fill o filla té problemes alimentaris? T’ajudem a identificar signes d’alerta
adolescents alimentacio

El meu fill o filla té problemes alimentaris? T’ajudem a identificar signes d’alerta

Com tots sabem i hem experimentat, l’adolescència és una època plena de canvis. El nostre cos canvia, però també ho fa la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. És un moment vital en el que comencem a formar la nostra identitat i això implica, sovint, que necessitem marcar distàncies amb la família i que ens acostem al nostre grup d’iguals.

A mida que els nens i nenes van entrant a la pubertat, també és possible que es donin canvis en l’alimentació i la cura de si mateixos. Les decisions alimentàries i de salut, que abans eren preses bàsicament pels pares, passen a ser en part decisió dels fills, sobretot quan comencen a ser més autònoms i augmenten els àpats fora de casa i de l’escola.

Aquests canvis són completament normals i ajuden al noi o noia a construir-se com a persona, aprenent a relacionar-se amb els altres, a gestionar el seu temps i a descobrir tant allò que li agrada com allò que no li agrada. No podem oblidar, però, que l’adolescència és també una edat especialment sensible per iniciar-se en problemes amb el menjar i el cos que, si no són detectats i tractats a temps, poden desembocar en trastorns alimentaris o de la imatge corporal.

És important, doncs, que estiguem atents a certes conductes per tal de poder detectar a temps quan el nostre fill o filla pot estar iniciant una mala relació amb el menjar i/o amb el seu cos.

Un dels símptomes més clars és la decisió d’excloure determinats aliments o tipus de coccions de la seva alimentació. Per exemple, pot ser que comencin no volent incloure el pa, la pasta o la patata en els seus àpats. També pot passar que no vulguin menjar res que no estigui fet a la planxa o al vapor, evitant així fregits o salses.

D’altra banda, també podem observar una disminució de la ingesta general, al·legant que no tenen gana o que ja han menjat abans. En termes de quantitat també pot passar el contrari, que detectem que sovint utilitzen el menjar per sentir-se millor, per exemple menjant grans quantitats d’aliments (sovint no massa saludables) en poc temps i de forma impulsiva.

Un altre dels signes que podem observar té a veure amb una excessiva preocupació per allò que mengen. Un interès desmesurat per analitzar les propietats dels aliments o la tendència a incorporar certs superaliments, suplements o substàncies suposadament beneficioses a la dieta també ens pot fer pensar que aquest tema està ocupant massa espai en la vida de l’adolescent.

Una alta preocupació per l’aspecte físic i el cos pot ser un altre dels factors que ens poden alertar. Que l’adolescent verbalitzi sovint que no li agrada el seu cos o que en parli malament pot indicar-nos que el seu malestar és significatiu. També és convenient estar atents si veiem una conducta d’esport excessiva i motivada per la crema de calories i no pel gaudi.

Per últim, les conductes d’evitació poden ser també un indicador de que alguna cosa no va bé. Per exemple, deixar de quedar amb la família o amics quan això implica fer algun àpat o emportar-se el seu propi menjar en aquestes situacions. A nivell corporal, evitar anar a la platja o vestir amb roba molt ample per ocultar el cos poden ser també signes del seu malestar.

Si ens hem sentit identificats amb alguna d’aquestes situacions no ens hem d’espantar. Que el nostre fill o filla adolescent algun dia tingui un d’aquests comportaments no vol dir en cap cas que tingui un trastorn alimentari. De fet, és normal que en l’adolescència els nois i noies comencin a preocupar-se més pel seu físic que en d’altres etapes.

No obstant, en el cas que aquestes situacions es repeteixin sovint i noteu el vostre fill o filla angoixat, el millor consell que us podem donar és que procureu generar a casa un clima de confiança i de diàleg que propiciï la comunicació amb els vostres fills, des de la comprensió i sense judicis. En cap cas, adoptar una postura controladora i autoritària serà efectiu. L’únic que aconseguirem convertint-nos en un policia és que l’adolescent es tanqui en banda i s’allunyi de nosaltres, dificultant així l’abordatge del problema.

Si finalment detectem que existeix un problema real, hem d’acudir a professionals en l’àmbit de la Psicologia alimentària, que ens assessoraran sobre quina és la millor manera d’abordar el problema i ens acompanyaran, tant a nosaltres com al nostre fill o filla, cap a la recuperació.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*