caes
Home » Mindfulness » Psicologia i alimentació » El meu fill o filla té problemes alimentaris? T’ajudem a identificar signes d’alerta
adolescents alimentacio

El meu fill o filla té problemes alimentaris? T’ajudem a identificar signes d’alerta

Com tots sabem i hem experimentat, l’adolescència és una època plena de canvis. El nostre cos canvia, però també ho fa la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. És un moment vital en el que comencem a formar la nostra identitat i això implica, sovint, que necessitem marcar distàncies amb la família i que ens acostem al nostre grup d’iguals.

Els problemes alimentaris de la infància a la pubertat

A mida que els nens i nenes van entrant a la pubertat, també és possible que es donin canvis en l’alimentació i la cura de si mateixos. Les decisions alimentàries i de salut, que abans eren preses bàsicament pels pares, passen a ser en part decisió dels fills, sobretot quan comencen a ser més autònoms i augmenten els àpats fora de casa i de l’escola.

Aquests canvis són completament normals i ajuden al noi o noia a construir-se com a persona, aprenent a relacionar-se amb els altres, a gestionar el seu temps i a descobrir tant allò que li agrada com allò que no li agrada. No podem oblidar, però, que l’adolescència és també una edat especialment sensible per iniciar-se en problemes amb el menjar i el cos que, si no són detectats i tractats a temps, poden desembocar en trastorns alimentaris o de la imatge corporal.

És important, doncs, que estiguem atents a certes conductes per tal de poder detectar a temps quan el nostre fill o filla pot estar iniciant una mala relació amb el menjar i/o amb el seu cos.

Quins són els símptomes que podem detectar com a problemes alimentaris?

Un dels símptomes més clars és la decisió d’excloure determinats aliments o tipus de coccions de la seva alimentació. Per exemple, pot ser que comencin no volent incloure el pa, la pasta o la patata en els seus àpats. També pot passar que no vulguin menjar res que no estigui fet a la planxa o al vapor, evitant així fregits o salses.

D’altra banda, també podem observar una disminució de la ingesta general, al·legant que no tenen gana o que ja han menjat abans. En termes de quantitat també pot passar el contrari, que detectem que sovint utilitzen el menjar per sentir-se millor, per exemple menjant grans quantitats d’aliments (sovint no massa saludables) en poc temps i de forma impulsiva.

Un altre dels signes que podem observar té a veure amb una excessiva preocupació per allò que mengen. Un interès desmesurat per analitzar les propietats dels aliments o la tendència a incorporar certs superaliments, suplements o substàncies suposadament beneficioses a la dieta també ens pot fer pensar que aquest tema està ocupant massa espai en la vida de l’adolescent.

Una alta preocupació per l’aspecte físic i el cos pot ser un altre dels factors que ens poden alertar. Que l’adolescent verbalitzi sovint que no li agrada el seu cos o que en parli malament pot indicar-nos que el seu malestar és significatiu. També és convenient estar atents si veiem una conducta d’esport excessiva i motivada per la crema de calories i no pel gaudi.

Per últim, les conductes d’evitació poden ser també un indicador de que alguna cosa no va bé. Per exemple, deixar de quedar amb la família o amics quan això implica fer algun àpat o emportar-se el seu propi menjar en aquestes situacions. A nivell corporal, evitar anar a la platja o vestir amb roba molt ample per ocultar el cos poden ser també signes del seu malestar.

El meu fill o filla pot tenir algun símptoma, què puc fer?

Si ens hem sentit identificats amb alguna d’aquestes situacions no ens hem d’espantar. Que el nostre fill o filla adolescent algun dia tingui un d’aquests comportaments no vol dir en cap cas que tingui un trastorn alimentari. De fet, és normal que en l’adolescència els nois i noies comencin a preocupar-se més pel seu físic que en d’altres etapes.

No obstant, en el cas que aquestes situacions es repeteixin sovint i noteu el vostre fill o filla angoixat, el millor consell que us podem donar és que procureu generar a casa un clima de confiança i de diàleg que propiciï la comunicació amb els vostres fills, des de la comprensió i sense judicis. En cap cas, adoptar una postura controladora i autoritària serà efectiu. L’únic que aconseguirem convertint-nos en un policia és que l’adolescent es tanqui en banda i s’allunyi de nosaltres, dificultant així l’abordatge del problema.

Si finalment detectem que existeix un problema real, hem d’acudir a professionals en l’àmbit de la Psicologia alimentària, que ens assessoraran sobre quina és la millor manera d’abordar el problema i ens acompanyaran, tant a nosaltres com al nostre fill o filla, cap a la recuperació.

¿Te ha gustado nuestro artículo?

Suscríbete y recibirás GRATIS todos nuestros artículos escritos por Dietistas-Nutricionistas, Psicólogos y Periodistas.

Correo electrónico (requerido)

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*