caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Nous peixos: el panga
el-panga

Nous peixos: el panga

El panga, en llatí Pangasius hypophthalmus, és un peix d’aigua dolça de la família dels pangàsids que ha entrat amb molta força en els mercats europeus, i que es pot trobar fàcilment a les peixateries al costat de les varietats de peixos de tota la vida.

Fa uns anys era un peix pràcticament desconegut, però el fet de tenir un preu molt accessible i la seva presentació en forma de filets sense pell ni espines ha propiciat que tingués molta acceptació entre diferents sectors de la població i que resultés molt apreciat en restauració col·lectiva, com per exemple en col·legis, hospitals i residències de gent gran, on de vegades se serveix com a filets de llenguado o de mero. En pocs anys ha passat de ser un peix inexistent a les nostres cuines a ser un dels més consumits, ja que des del 2004 el seu consum ha augmentat un 235%, la qual cosa ha tingut com a conseqüència la baixada de la demanda de peixos autòctons, amb les consegüents pèrdues per a les indústries pesqueres de la península.

El panga és un peix que es cultiva en captivitat al delta del riu Mekong, al sud del Vietnam. Es tracta d’un peix blanc, de manera que el seu contingut en greix és molt baix, així com també el seu aport de calories. Té una carn que s’assembla bastant a la del llenguado però és més consistent i té més gust.

Es tracta d’un peix molt adequat per a aquelles persones que tenen dificultats per menjar peixos amb espina ja que es ven net i en forma de filets. A més, sol venir sense la pell, de manera que s’aprofita tot. Com que és tan fàcil de menjar, s’ha convertit en un peix molt valorat i això fa que cada vegada es consumeixi més.

Aquest peix es pot consumir durant tot l’any perquè no només es troba en estat fresc a la peixateria sinó que també es ven congelat. Té un preu molt econòmic i això és un altre punt al seu favor. A més, es presta a preparacions molt diverses, entre elles les següents:

  • A la planxa. Es pot preparar amb una mica d’oli d’oliva, uns alls filetejats, el suc d’una llimona, julivert i una mica de sal i pebre negre.
  • Al forn. Preparat al forn queda molt bé i admet moltes guarnicions, com per exemple, ceba, patata i tomàquet. També es pot acompanyar de gambes o fins i tot gratinar-lo amb formatge.
  • A la papillota. Es pot col·locar el panga sobre un llit de porro, ceba i pastanaga tallada en juliana i afegir-hi algunes herbes aromàtiques que agradin.
  •  Al microones. És una forma fàcil de preparar qualsevol peix i una bona manera de preparar el panga. Es posa el panga en una plata per a microones i s’hi posa una mica d’oli d’oliva i a sobre els filets. S’hi pot afegir ceba picada, salsa de tomàquet, orenga i un got de vi blanc per sobre.
  • En salsa. Al panga li van molt bé les salses de cítrics. Primer es dauren uns alls i s’hi afegeixen els filets, s’hi tira suc de taronja, suc de llimona i una mica d’aigua i es deixa coure tot plegat uns minuts fins que la salsa s’espesseix. S’hi pot tirar una mica de maicena desfeta en aigua freda per acabar d’espessir.
  • Arrebossats. Es poden macerar els filets amb una salsa feta amb all, llimona i sal i després passar-los per farina i ou batut i fregir-los a la paella.

Com podem veure el panga resulta molt versàtil a la cuina, però és un peix del qual no n’hem d’abusar en detriment d’altres espècies de peixos autòctones, ja que pot presentar alguns inconvenients. Així, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va practicar anàlisis a diferents mostres de panga, tant congelades com fresques per comprovar diferents aspectes de la seva qualitat i seguretat alimentària, i els resultats van ser que en quatre de les 23 mostres analitzades es va trobar un herbicida i en alguna altra també s’hi va trobar presència de mercuri, tot i que la quantitat no supera el límit legal de 0’5 mg per quilo. Tenint en compte que aquests peixos se serveixen en menjadors escolars i que els nens en poden arribar a menjar diversos cops per setmana, al final la ingesta de mercuri podria arribar a ser significativa.

Fins ara no es considerava que el peix fos una font de pesticides en la dieta, però arran dels resultats d’aquestes anàlisis s’ha vist que sí que ho pot ser. I pel que fa als metalls pesants, també fins ara es pensava que només es trobaven en altres peixos de consum freqüent com la tonyina o l’emperador, però ara s’ha comprovat que també està present en peixos que es creia que no en tenien gens i que es pensava que eren segurs.

Per tant, els resultats de les anàlisis practicades per l’OCU conviden a ser prudents a l’hora de menjar panga, de manera que es recomana que no es consumeixi més d’un cop per setmana. Així doncs, els pares hauran de conèixer el menú que ofereixen les escoles a l’hora de dinar i en el cas que hi hagi panga algun dia evitar donar-lo durant la setmana.

Si bé les recomanacions són de no consumir-ne més d’un cop a la setmana, el millor seria deixar aquest i altres peixos per a un consum ocasional i cuinar amb productes del mar frescos i de temporada i a més obtinguts el més a prop possible del lloc on s’ha de consumir. D’aquesta manera ens asseguraríem el consum de productes gustosos, de qualitat i realment saludables.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Un comentari

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*