caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Els productes del mar (III): el peix
el peix

Els productes del mar (III): el peix

Continuant amb el monogràfic sobre els productes del mar, encetem aquesta tercera edició parlant del peix. Creiem important introduir també en aquest capítol els peixos d’aigua dolça.

Existeixen diverses maneres de classificació del peix (segons zona de captura, segons el medi on viuen, segons la morfologia o segons la seva composició). A nivell nutritiu ens interessa aquest últim ja que ens informa del contingut en greix. Atenen a aquesta classificació el peix blanc, el peix semi greixós i el peix blau.

Normalment una major o menor quantitat de greix ens informa també de l’activitat del peix. Així, els peixos blancs tenen un comportament més sedentari ja que no s’han de desplaçar massa per trobar menjar. Per contra, els peixos blaus necessiten de més greix per la seva major activitat.

El contingut lipídic del peix és molt variable i oscil·la entre el 0,3% i el 26% depenent de l’espècie i l’etapa fisiològica en la que es trobi. En destaca l’elevat contingut i varietat d’àcids grassos poliinsaturats, especialment els de la sèrie omega 3 (?3). Les proteïnes són d’elevat valor biològic i en trobem entre 17 i 20g per a cada 100g de porció comestible. I la quantitat d’hidrats de carboni és pràcticament nul·la (menys del 0,3%). Com a principals vitamines hi trobem la vitamina A, D i del grup B, les B1, B3 (nicotinamida) i B12. I pel que fa al minerals, en destaquen el sodi, potassi, ferro, iode, fòsfor, clor i calci (present a les espines).

  • El peix blanc:

Es classifica com a peix blanc aquell que té dins la seva composició fins el 2% de greix, majoritàriament concentrat en el fetge. També és anomenat peix magre. Una característica que acostuma a ser comuna és el color blanc de la seva carn.

Entre els més coneguts hi trobem el lluç, el llucet, els peixos plans com el llenguado, el turbot, la palaia o el gall, el rap, la maire, el bacallà, l’eglefí (sovint venut com a bacallà), l’halibut i el panga (peix d’aigua dolça).

La seva composició, baixa en greixos i elevada en proteïnes d’alt valor biològic, fa que el peix blanc estigui molt indicat en dietes de control de pes. Destaca també els menys de 30 mg de colesterol per 100g de greix total. Alhora, el sabor de la seva carn és més suau i per tant més acceptada organolèpticament.

  • El peix semi greixós:

Classificats com a peixos semi greixosos hi trobem aquells amb el 2 – 7% de la seva composició en forma de greix. En ocasions poden aparèixer dins del grup dels peixos blancs o blaus segons posin el límit en el percentatge de greix.

La orada, el llobarro, la gallineta, el besuc, la truita o la carpa (els dos últims d’aigua dolça) són els més coneguts en la nostra cultura.

  • El peix blau:

En els peixos d’aquest grup el contingut en greix oscil·la entre el 8 i el 15%, arribant al 26% en el cas de les anguiles. Aquest greix es troba principalment en el teixit muscular (la carn) i sota la pell. El color de la carn d’aquests peixos pot oferir varietat de tons degut precisament a la quantitat de greix, presentant ventalls de blancs, blavosos i salmonats.

Aquí hi tenim, entre d’altres, el salmó, el verat, la sardina, el seitó (o anxova, depenent de l’etapa en la que es trobi el peix), la tonyina, el bonítol, el sorell i l’emperador.

Tot i oferir quantitats més elevades de greix hem de tenir present, com ja hem comentat al principi, que també són elevats els nivells d’àcids grassos poliinsaturats de la sèrie omega 3. Aquests tipus de lípids actuen com a protector davant les malalties cardiovasculars i estan especialment indicats en situacions d’hipertensió, en nivells alts de colesterol LDL i de triglicèrids.

El fantasma dels metalls:

D’un temps cap aquí es parla molt del contingut en metalls pesats dels peixos. Sobretot de les peces més grans de peix blau.

Els metalls pesats s’acumulen dins el teixit adipós del peix i, a través de l’alimentació, passa a nosaltres. És per aquest motiu que es recomana a dones en edat fèrtil, embarassades o en l’etapa d’alletament i nens de 6 a 12 anys consumir-ne les peces petites (sardines, seitons…) i limitar les més grans com l’emperador o la tonyina que poden arribar a pesar més de 200Kg.

Tot i així hem de recordar que el peix, i per extensió els productes del mar, són aliments altament nutritius i el seu consum ens aporta grans beneficis per a la salut alhora que ens ajuda a enriquir la nostra dieta i gaudir més del menjar. Només cal tenir present triar correctament i saber posar mesures durant les etapes esmentades per a poder reduir el consum de tòxics.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Un comentari

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*