caes
el raïm

El Raïm

Si ens fan dir una fruita que acompanyi l’anomenada Dieta Mediterrània sens dubte aquest és el raïm. Matèria primera d’un dels productes que defineixen la tríade Mediterrània (blat, olivera i vinya), el raïm va començar a ser cultivat per l’home ja des de la prehistòria. El seu origen sembla prou definit, la zona del mar Caspi, d’on es va escampar pel món, primer cap els països de la conca mediterrània, després per la resta d’Europa i posteriorment al continent americà per part dels espanyols.

L’època de l’any en la que es pot començar a trobar raïm de temporada és ara, a finals de Setembre i s’allarga durant tota la tardor i inicis de l’hivern.

De la vinya se’n consumeix tant la fruita com les fulles (d’algunes varietats). Fins i tot del tronc se n’ha fet (i se’n fa) ús, ja no com a part comestible però sí decorativa.

Actualment la major part del cultiu de la vinya està destinat a la producció de vi. Tot i així el raïm és de les fruites més consumides durant la tardor (sense comptar el 31 de desembre).

Existeix el mite, nutricionalment parlant, que el raïm “engreixa”. Tot i ser de les fruites amb més quantitat de kilocalories cal dir que no existeix cap aliment que engreixi, així com tampoc n’hi ha cap que aprimi ja que tot depèn de les quantitats que se’n mengi i com és la resta de la nostra alimentació. El raïm, de la mateixa manera que la resta de fruites, porten dins la seva composició fructosa, un sucre simple que deu el seu nom precisament per ser descoberta en la fruita. La quantitat glúcids presents en el raïm és d’aproximadament 24g per cada 150g de producte i unes 100 Kilocalories. No masses si tenim en compte les 300, 400 ò fins i tot 500Kcal que poden contenir algunes postres elaborades. A més a més, la càrrega de sucres dependrà de les condicions en les que s’hagi cultivat. Com més fred menys sucres.

Però no només en Kilocalories hem de pensar quan tenim una ració de raïm al davant ja que aquest amaga uns quants asos que el fa interessant d’incloure dins les fruites de consum habitual durant la tardor. Ja en parlàvem en un article sobre el raïm. Els tanins i els antocians, presents en més quantitat en el raïm negre, tenen efecte antioxidant i cardioprotector, per tant, val la pena enriquir-ne la nostra alimentació.

Entre altres nutrients presents a destacar hi trobem l’àcid fòlic, la vitamina B6, el potassi i el magnesi i el fòsfor. Conté quantitats poc apreciables de greixos i de proteïnes. I pel que fa a la fibra, especialment present en la pell i les llavors. D’aquí la recomanació de consumir el raïm sencer, sense pelar i amb les llavors.

I com que sabem que t’hem fet venir ganes de menjar raïm, et deixem una recepta que, tot i ser estiuenca, segur que encara ve de gust fer-la.

Ajoblanco amb raïm Ajoblanco amb raïm

O, què hi ha de més senzill i bo que berenar un bol ple de raïm i acompanyar-lo amb un bon tros de pa fet del dia? I podem completar la tríade afegint-hi, sobre el pa, un raig d’oli doliva verge. Inmillorable!

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*