caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Tradicions de Cap d’Any
el raim de cap any

Tradicions de Cap d’Any

L’origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l’any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l’últim dia de l’any atreia la bona sort.

Altres asseguren que l’origen d’aquesta tradició va ser a Itàlia o a França, també provocada per un excedent de producció de raïm. Però hi ha qui suggereix que la tradició encara es remunta molt més lluny i que és originària dels hebreus, als qui agradava regalar als seus convidats al final de l’any un gra de raïm per les hores que havien passat junts.

Aquest però no és l’únic ritual de la nit de Cap d’Any. Altres països i cultures tenen els seus propis costums també amb els aliments com a protagonistes.

  • A Itàlia, per exemple, la nit de Cap d’Any és coneguda com la nit de Sant Silvestre, i es diu que prendre un plat de llenties crida a la bona sort i l’abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l’any nou, i el més anecdòtic és que després llencen la copa per la finestra.
  • El 31 de desembre, abans de les 12, a Veneçuela les famílies es reuneixen i preparen la hallaca, una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per a desitjar-los sort per al nou any.
  • Els noruecs preparen l’últim dia de l’any, un menú a base de peix i arròs, on s’amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.
  • A Alemanya és costum deixar restes del que s’ha sopat, ja que d’aquesta manera, després de les campanades i durant tot l’any següent, s’asseguren un rebost ple on no hi faltaran aliments.
  • Els escocesos celebren el Hogmanay, on després de les campanades visiten als familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada.
  • A Rússia preparen un garrí farcit de blat negre o oca farcida de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines, que a part de ser molt preuades són un símbol de bona sort.
  • Al Líban s’elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.

Però també hi ha tradicions en les que s’evita menjar certs tipus d’aliments perquè provoquen mals presagis, com per exemple el cas del nord d’Itàlia i part de Suïssa on al sopar de Cap d’Any s’evita menjar púding de prunes ja que segons la tradició provoca la pèrdua d’un amic.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*