caes
el salmó

El salmó

El nom de salmó, designa a un conjunt de peixos caracteritzats per tenir un cos allargat amb petites escames arrodonides i una aleta de greix entre l’aleta dorsal i la cua.

Són peixos originaris de les zones fredes de l’hemisferi nord que es reprodueixen en els seus rius i llacs, tot i que avui en dia, el salmó també es cria en piscifactories de tot el món. Així doncs, podem distingir entre el salmó salvatge, poc abundant, i el salmó de viver, que té una carn menys fina i més greixosa.

El salmó és un peix que pot viure tant en aigua dolça com salada. Neix en rius o llacs, i tot i que algunes espècies passen tota la seva vida en aquestes aigües dolces, alguns exemplars migren al mar on passen gran part de la seva vida, per després retornar a l’aigua dolça per a reproduir-se.

Existeixen moltes varietats de salmó, però les dues famílies més grans són el salmó de l’Atlàntic o europeu i el salmó del Pacífic.

Propietats nutricionals del salmó

Pel que fa al seu contingut nutricional, cal dir que el salmó és un peix blau o gras, i que per tant, conté un elevat contingut en greix, aproximadament un 10% del seu pes. No obstant, es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol “dolent” i de triglicèrids, a la vegada que contribueix a elevar lleugerament els nivells de colesterol “bo”.

Es recomana el consum de peix blau al menys dues vegades per setmana, encara més especialment a persones amb nivells de colesterol i/o triglicèrids alts en sang, problemes cardiovasculars o risc de trombosis.

El salmó és una excel·lent font de proteïnes de gran qualitat i alt valor biològic, al igual que la resta de peixos.

Pel que fa a les vitamines, que es concentren en les zones més greixoses del peix, destaquen les liposolubles A i D, així com també algunes del grup B.

Es font de magnesi, iode, fòsfor, seleni, calci i ferro, tot i que el contingut d’aquest últim mineral és menor que en altres peixos.

El salmó és un peix de gust molt apreciat, pel que es recomana preparar-lo amb condiments simples per tal d’apreciar-ne el sabor. Al ser un aliment amb gran contingut greixós, és millor cuinar-lo sense utilitzar oli, per exemple a la planxa, a la graella, al vapor, al papillot o al forn. També es pot utilitzar com a ingredient per a preparar salses, truites, pastes, arròs, etc. No hem d’oblidar que el salmó també es pot consumir fumat, per exemple en amanides, en torradetes, canapès o entrepans.

Com a peix blau que és, el seu contingut en purines és elevat, i per tant, no està recomanat el seu consum en persones amb els nivells d’àcid úric alt ja que podria desencadenar un atac de gota.

En cas d’hipertensió, és recomanable consumir el peix fresc, ja que el salmó fumat conté gran quantitat de sal que s’afegeix per a conservar el producte.

Per últim, comentar que el salmó pot contenir un paràsit anomenat Anisakis i per això s’ha de consumir cuit, ja que d’aquesta manera el destruïm. En cas de voler menjar-lo cru, tipus Sushi, s’ha de congelar com a mínim dos dies per a eliminar el paràsit o bé comprar el peix ja prèviament congelat.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

6 comentaris

  1. Molt interessant! Sempre m’he demanat què passa amb el salmó fumat… És tan saludable com el salmó fresc? O el fet d’haver-lo fumat li ha fet canviar algunes propietats?

  2. Hola Manu! Bé, en primer lloc moltes gràcies pel teu comentari. I contestant a al teva pregunta, comentar-te que nutricionalment, el salmó fresc i el fumat són bastant semblants, tan sols difereixen en la quantitat de sodi que contenen: 47mg en 100g de salmó fresc en front als 1540mg per 100g de salmó fumat. És a dir, 30 vegades més sal en el salmó fumat que en el fresc. Per aquest motiu, el consum de salmó fumat està desaconsellat en casos d’hipertensió o edemes.

    Un altre inconvenient del salmó fumat és que durant el procés d’elaboració, durant la combustió, es desprenen algunes substàncies nocives que consumides, s’acumulen a l’organisme i a llarg termini poden donar lloc a malalties com ara el càncer. Per tant, la nostra recomanació és que preferiu el salmó fresc per a un consum habitual i que deixeu el consum de salmó fumat per a un ús més esporàdic. Consumit d’aquesta manera, el salmó fumat no representa cap problema per a la salut i és tot un festí gastronòmic.

  3. Gràcies Raquel pel teu comentari!

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*