caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Els additius alimentaris (I)
els additius alimentaris

Els additius alimentaris (I)

Què són els aditius alimentaris i si realment són necessaris són algunes de les preguntes que els consumidors ens fem sovint. I tot i que els aditius s’associen a la tecnologia alimentària i a la indústria, i per tant als temps més moderns, el cert és que hi ha aditius que es fan servir des de fa segles. Per exemple els egipcis ja utilitzaven colorants i aromes per fer més atractius els seus plats. De fet el fum està considerat un aditiu, per les seves propietats de conservació i antimicrobianes, i el fumat és un procediment de conservació dels aliments que fa segles que es duu a terme.

Sigui com sigui el ritme actual ens obliga a trobar mètodes que ens permetin allargar al màxim la conservació dels aliments. Hi ha estudis que demostren que cada cop dediquem menys temps a la setmana a anar a comprar, i que de fet la tendència està en fer compres cada vegada més de forma mensual enlloc de setmanal. http://www.mapa.es/es/alimentacion/pags/consumo/resumen.htm

Aquest cop des de Menja Sa intentarem treure una mica l’entrallat sobre aquestes substàncies, no totes tan llunyanes ni tan estranyes com podríem pensar, per tal d’entendre què són i perquè serveixen.

Primer de tot començarem donant una definició sobre els aditius alimentaris:

Es defineix com aditiu alimentari qualsevol substància que no es consumeix com a aliment ni com a ingredient entès dins d’una preparació culinària, i que s’afegeix de forma intencionada durant la fase de fabricació, transformació, preparació, envasat, transport o magatzem, amb la intenció d’aconseguir aliments més segurs i/o més apetitosos, i aconseguir conservar-ne les propietats nutricionals.

Gràcies a la capacitat der fer els aliments més segurs i d’allargar-ne la vida útil, l’abastament d’aliments a l’actualitat és molt gran. Mai abans havia existit una disponibilitat d’aliments tan àmplia i variada en el mercat.

Regulació dels aditius alimentaris

Tots els aditius alimentaris han de tenir una intenció útil demostrada, que s’han de sotmetre a una valoració científica rigurosa abans de ser-ne aprovat el seu ús. A nivell europeu qui s’encarrega de vetllar per la seguretat alimentària dels aditius és el Comitè Científic per l’Alimentació Humana de la Unió Europea, elaborant una reglamentació homogènia a nivell europeu aplicada després per cada un dels països membres amb els matisos corresponents. De fet per aquest motiu els aditius es coneixen com a números E. És a dir, que han estat aprovats per la UE.

A nivell Internacional existeix el Comitè Conjunt d’Experts en Aditius Alimentaris (JECFA, les seves sigles en anglès) que treballa sota el consell i la protecció de la FAO/OMS.

La valoració cinetífica a la que es veuen sotmesos els aditius es basen en la reivisió de totes les dades toxicològiques disponibles, inclosos els resultats obtinguts de les proves en animals i humans.

A partir d’aquests estudis es determina quina és la quantitat màxima de l’aditiu en concret que es pot arribar a consumir perquè no tingui efectes perjudicials. És el que s’anomena NOAEL  Sense efecte advers observat. A partir d’aquest valor, i sempre triant-ne un de molt per sota, es determina la IDA, és a dir, la Ingesta diària admissible, que és la quantitat d’aditiu que es pot ingerir diàriament durant tota la vida sense tenir efectes nocius. Alhora aquest valor és la quantitat mínima d’aditiu necessari per aconseguir els efectes buscats de conservació, millora de propietats, etc.

A més a més la legislació europea exigeix que es realitzin estudis periòdics sobre quina és la ingesta que fa la població sobre determinat aditiu, per tal que si apareixen dades superiors a la IDA per canvis en el model de consum alimentari (un producte que de cop i volta tingui un consum molt elevat a nivell general) es puguin introduir modificacions per aquesta IDA o limitar l’ús d’aquest aditiu en aquells aliments que s’ha observat que es consumeixen de forma molt elevada. Tot i que val a dir que sempre s’estableix aquest valor amb un ampli marge de seguretat.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*