caes
Home » Nutrició » Aliments de temporada » Fruits de Tardor (II): Els Cítrics
els citrics

Fruits de Tardor (II): Els Cítrics

La taronja, la mandarina, la taronja de sang, l’aranja, la llimona, la llima o el cumquat són els fruits d’algunes de les espècies de cítrics que més coneixem. Els cítrics formen part del gènere botànic Citrus, que al mateix temps, pertany a la família de les Rutàcies.

Els cítrics són originaris del sud-est asiàtic, des d’on es van escampar a la resta del món gràcies a la ruta de la seda i als grans moviments migratoris. Els primers cítrics en arribar al nostre país van ser el taronger amarg i el llimoner, de la mà dels àrabs al segle X. La seva principal funció, especialment la del taronger amarg, era ornamental, degut a l’apreciat aroma de les seves flors, així com per les seves fulles perennes. Les seves taronges presenten un sabor amarg, i per això no se’l cultivava per obtenir-ne els fruits. No va ser fins al segle XV que, amb l’arribada del taronger dolç, es va iniciar el cultiu dels cítrics per alguna cosa més que un plaer decoratiu.

Les condicions climatològiques, les facilitats de regadiu i la qualitat del sòl van fer que el conreu de tarongers dolços i de llimoner s’aferressin molt bé al camp valencià cap al segle XIX, i va ser a finals d’aquest quan va començar l’expansió econòmica i exportadora d’aquest sector de l’agricultura, convertint-se la taronja, en poc temps, en un dels principals productes d’exportació espanyola.

Si parlem dels altres cítrics que coneixem, la mandarina per exemple té un origen clarament xinès, ja que deu el seu nom al color dels vestits que duien els alts governants de l’antiga Xina, els Mandarins. Es va fer famosa als mercats de l’Índia pel seu sabor, i no va arribar a Europa, i en concret al nostre país, fins l’any 1958. Uns anys més tard va arribar el cultiu de la taronja de sang, aquesta procedent de Malta. I finalment, el cultiu més tardà en instaurar-se, el de l’aranja, que va ser importada dels Estats Units.

Tots aquests fruits, a més de ser companys de temporada –depenent del fruit i de les diferents varietats, trobem cítrics en el seu millor moment des d’octubre fins al maig, o inclús juny-, tenen molt en comú nutricionalment, i és que destaquen per la seva riquesa en vitamina C, així com pel seu contingut en ?-carotens, àcid fòlic, potassi, magnesi i flavonoïds.

Mereix una menció especial una altra fruita que, tot i no pertànyer al gènere Citrus, i ni tan sols a la família de les Rutàcies, sí comparteix amb els cítrics la temporada –tot i que el podem trobar durant tot l’any- i les característiques nutricionals. Estem parlant del Kiwi.

Quan parlem dels cítrics, i en especial de la taronja, com la nostra principal font de vitamina C, podem parlar al mateix temps del kiwi. De fet, si una taronja mitjana o un suc de dues taronges, cobreixen pràcticament el 100% de les necessitats de l’organisme en vitamina C, el kiwi en la mateixa quantitat, gairebé duplica la seva aportació en aquesta vitamina hidrosoluble.

Per tot plegat, les propietats saludables que destacarem a continuació en referència als nutrients que contenen els cítrics, es poden aplicar també al Kiwi en qualsevol de les seves varietats.

    ¿Te ha gustado nuestro artículo?

    Suscríbete y recibirás GRATIS todos nuestros artículos escritos por Dietistas-Nutricionistas, Psicólogos y Periodistas.

    Correo electrónico (requerido)

    Sobre Rosa Maria Espinosa

    Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).
    4 comentaris

    Comentar

    La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

    *