caes
Home » Entrevistes » Sergi Mas: “Em fan vergonya les tertúlies on la gent es crida per 80 euros”
entrevista sergi mas

Sergi Mas: “Em fan vergonya les tertúlies on la gent es crida per 80 euros”

El polifacètic periodista ha evolucionat amb l’experiència que li dóna el domini de tots els registres a qualsevol mitjà de comunicació. Ara, també controla la cuina de casa seva, encara que sigui amb l’ajuda d’un robot.

Engegues el televisor i el pots trobar al plató una tertúlia esportiva. Sintonitzes la ràdio i el sents comentar un partit de futbol o l’actualitat en clau d’humor. Compres un diari, i pots llegir la seva àcida i irònica opinió sobre el seu estimat RCD Espanyol. Et connectes a Twitter o Facebook i el trobes compartint bocins de la seva vida professional i personal amb milers de fans. El seu temperament alegre és la seva filosofia de vida a la que afegeix un polsim de senzillesa: ser endreçat en el dia a dia i en les relacions humanes. Sergi Mas (Barcelona, 1964) és periodista freelance i col·labora amb diferents mitjans de comunicació com Televisió de Catalunya, 8tv, RAC1, Cadena Ser, Catalunya Ràdio, Mediaset i el Diario La Grada.

Et veiem a tot arreu, ja arribes a tot?
Sí, sí, sí… Em faig horaris per setmanes, com quan anaves a l’escola, cada cosa té la seva hora: mates, llengua… Doncs una ràdio, una tele… M’agrada molt treballar a casa i sóc mega-endreçat i un malalt de la neteja. Ho tinc tot al seu lloc, des de els estris de cuina fins a les carpetes o les etiquetes. I això em dóna molta pau. Casa meva és una mena d’Abacus…

Amb quin registre periodístic et sents més còmode?
A la ràdio, perquè és el meu mitjà mare, vaig néixer allà i moriré allà. El missatge és més directe. A la tele, per comunicar, has de passar per exemple per un realitzador a qui li expliquis la idea. O un il·luminador que ha d’estar atent a la llum d’un gag. La teva idea depèn de moltes persones. Això sí, m’apassiona el pilot vermell de la tele, i em posa molt, i l’impacte és extraordinari. Em fa trempar.

Consideres que ets un afortunat? La professió de periodista no està per tirar coets…
Tens raó. Però tinc 50 anys i he anat sembrant durant tota la meva vida professional. He estat a molts llocs, i la millor forma que hi ha en aquest ofici per anar després pel món és que temps després de deixar d’un mitjà sempre puguis retrobar-te amb un company o un superior per prendre un cafè o anar a dinar. Això em passa amb tothom amb qui he treballat.

Com mantens aquestes bones relacions?
Pel meu tarannà i per la necessitat de desdramatitzar molts missatges, els “pollastres” o les bronques absurdes que he sentit sovint: has de pensar que l’endemà sempre hi ha un altre programa. Jo sóc més de baixar la pilota a terra, assumir un error, demanar disculpes o rectificar segons sigui el cas. També he fotut algun pal, a la ràdio, però tot això té una transcendència determinada. Al final, el futbol és un tema secundari. La meva mare, per exemple, no en sap de futbol i viu tranquil·la.

Fa vertigen mirar el teu currículum. Fins i tot vas arribar a posar la veu al mític PC Fútbol. Ets dels que mira el passat?
Sí, va ser amb el Michael Robinson. Em va fer gràcia! Però ell estava a Madrid i jo a Barcelona… (Posa veu de confessió) I va sortir una mica regular. I sí, miro el passat. L’hagi cagat molt o poc professionalment o personal, aprens molt. A vegades tinc massa present el passat… M’apassiona la fonoteca, els diaris antics, ho recordo tot. Constantment comparo coses actuals amb temes antics. Fa anys, per exemple, a l’entrenament de l’Espanyol els jugadors sortien de la Chatarra (antic camp d’entrenament a Sarrià) i feia una birra amb ells. La pressió era la mateixa però llavors no passava res. Ara em fa una mica de vergonya quan hi ha preguntes inapropiades o tertúlies on la gent es crida per 80 euros.

Enlloc de periodista, t’hagués agradat ser astronauta?
Com?

Bé, és una pregunta absurda… per no caure en el tòpic, ja saps.
Hagués estat llibreter o bibliotecari. Seria feliç a una llibreria amb els meus llapis, gomes i carpetes. O a una biblioteca amb bata blanca, tot net i rodejat de llibres antics. I amb companyes que també portessin bata blanca i sostenidor a sota… Ha, ha!

El món està boig?
Sí, sortir i viatjar em fa cada vegada més por. En canvi, el que és proper em dóna pau. Estic molt tranquil a Sant Feliu de Guíxols, a la piscina. Si em diuen, anem a una ralli a Argentina o a un safari dic: no, deixa-ho!

Vas en transport públic per Barcelona?
Sí, sóc un habitual. Abans agafava la moto fins i tot quan plovia i no m’importava acabar amb els calçotets mullats. Ara vaig en taxi, metro –visc a Horta– o bus. No tinc ganes de patir sobre dues rodes.

Doncs al metro o bus ja pràcticament ningú deixa seure una persona gran o una embarassada. Tu?
Jo, sí! Només sec quan hi ha moltes cadires buides i no suporto la gent que seu en cadires reservades.

entrevista a sergi masTambé portes una alimentació ordenada?
Sí, tinc una dietista extraordinària que em fa una dieta que està bé. És natural, res de càpsules ni beuratges. Es basa en menjar molta verdura, fruita, peix i poca carn. Des de fa un any i mig he perdut uns set quilos i em noto bé. Menjo de forma saludable i també vaig al gimnàs gairebé cada dia. Ho noto en tot. També en el ‘coco’.

Quin seria un menú diari d’en Sergi Mas?
Verdura i peix. Faig un bol d’amanida, patata i mongeta tendre i peix, que pot ser salmó o llenguado. I una peça de fruita o iogurt desnatat. Pot ser algun dia substitueixo el peix per pollastre, i algun dia menjo pasta enlloc de verdura. Això és menjar bé, i de tant en tan em passo una mica i em faig un auto homenatge.

Vols dir que la teva professió pot ser l’excusa per saltar-se aquesta dieta sana?
Això va en funció del festival que et trobis. Si tothom menja flam, en menjo. Encara que tampoc cal acabar-se totes les patates fregides que han posat al plat. Sobretot s’ha de menjar sense ansietat. I he aprés a prendre el cafè sense sucre.

T’hi sents còmode a la cuina?
Si, hi tant! És un dels meus espais.

Les mares i les àvies són grans cuineres. Tu també?
No, jo no sóc un gran cuiner, però tinc la facilitat que em dóna un robot de cuina. No em complico: menjar sa, ràpid i sense embrutar la cuina.

Bona aquesta…
Què més puc necessitar? Ho faig tot amb el robot. Diríem que cuino bé perquè ho fa la màquina. Fins i tot he fet coses sofisticades com uns llagostins amb quicos matxucats, boníssims! Em van passar la recepta.

I tu ets de súper o de mercat?
Dels dos. Al súper hi ha molts productes que no trobes al mercat, algunes pijadetes. De tant en tant vaig al mercat.

Vas amb llista de la compra?
Menys el peix i la fruita, últimament compro molt per Internet, amb una aplicació. T’ho porten a casa tot classificat i marcat. Em dóna pau i m’estalvio el moment de passar per caixa, que no m’agrada.

Què fas quan et pica el cuquet de la gana?
Els dissabtes faig un esmorzar de forquilla. Però després no vaig al gimnàs, eh? La vida sana no és matar-se a peses.

Tens tres nens, menges igual si estàs en família que treballant?
Dijous faig arròs a la paella per sopar, és l’únic plat que faig perquè agrada als meus fills. Divendres els faig crepes, tot i que jo no els menjo. També fem fondue amb carn de vedella… són plats fàcils i pràctics i als tres nanos els hi dic: això no es un hotel, així que avui toca això.

Et fixes en el que mengen els altres quan entres a un restaurant?
Sí, sóc molt tafaner, els miro. No poso el nas però sovint si hi ha alguna cosa que m’entra pels ulls la demano.

I què menja Manolita? (la seva gossa)
Pinso, pinso i pinso. Ara bé, està tant malament acostumada que sempre cau un tros de pa o una culleradeta d’arròs. Acaba de fer 12 anys.

Et vull posar a prova. Què és una caloria?
Crec que sé el que és… (es fa el silenci). Un moment.

Sergi, no val mirar Internet! (ell agafa el mòbil)
Una unidad de energia esférica.

Ho acabes de llegir a la viquipèdia!
Sí, a veure, Artur Mas pot llegir els discursos i jo no?

Què té més proteïnes, un bistec de vedella o els espinacs?
Ni idea… però m’agrada més el bistec.

Un aliment que porti Omega 3.
Ni idea…. Fa 15 anys ningú parlava d’omega 3… Osasuna 2.

Sobre Raquel Mateos

Raquel Mateos
Llicenciada en Periodisme i Màster en Periodisme per la UB-Columbia University de Nova York. Postgraus, en Periodisme Digital i en Sistemes d'Informació i Comunicació a l'empresa, per la Universitat Oberta de Catalunya. Directora i presentadora de Hat-trick Espanyol de TV3. Col·laboradora de La Vanguardia i Diario La Grada. Dircom de Ling Drivers European Tour. Directora de comptes de RRPP de Punta Alta.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*