caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Etiquetes què?
etiquetas nutricionales

Etiquetes què?

Se suposa que les etiquetes ens haurien d’ajudar a escollir millor, però sovint suposen confusió i poden donar a entendre missatges que són relativament reals.Des del Reial Decret 930/1992, de 17 de juliol, relatiu a la Norma d’etiquetatge sobre propietats nutricionals dels productes alimenticis, i pel qual només s’obliga a donar aquesta informació als productes que facin alguna referència a algun nutrient o propietat nutricional, no es va pensar que apareixirien al mercat tanta varietat de productes amb declaracions nutricionals i sobre la salut en tan poc temps. Així doncs, com sol passar, la ciència i el progrés es van adelantar a la regulació legislativa, i ens hem trobat durant cert temps amb un buit legal important, pel que fa a la comercialització i publicitat de tots aquests productes que se’ns presenten com a “enriquits” o “beneficiosos”, entre d’altres, per la nostra salut.

No entrarem a explicar què són aquests productes, d’on sorgeixen i perquè serveixen. Ara el que voldria és analitzar quina ha estat l’última actualització legislativa per cobrir aquest buit, i què podem fer nosaltres, consumidors, per saber relativitzar i comprar amb coneixement de causa. I per això primer de tot presentem el nou Reglament (CE) núm. 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. Aquest reglament pretén armonitzar les diferents legislacions nacionals, i vol deixar clar com s’han de fer les declaracions nutricionals i propietats saludables dels productes alimenticis, en totes les comunicacions comercials, les campanyes publicitàries col·lectives i les campanyes de promoció. I per protegir-nos d’aquestes declaracions, el Reglament obliga a presentar fonaments científics -en el cas de les declaracions de propietats saludables, aquestes hauran de ser avaluades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària-, i prohibeix que aquestes declaracions puguin afirmar, suggerir o donar a entendre que el producte o els seus constituents tinguin un efecte medicinal per la salut. Pensem que la dieta és només 1 dels factors que intervenen en el desenvolupament d’algunes malalties, i per tant, cada producte té una importància relativa dins el context de la dieta total, que hauria de ser, per sobre de tot, equilibrada. A més, vol evitar la confusió que un producte amb declaracions pugui provocar respecte altres productes similars, donant a entendre que pugui ser millor només pel fet de presentar aquestes declaracions en la seva etiqueta o en la seva publicitat.  Per últim, s’haurà de garantir que el producte final contingui la quantitat adequada del nutrient o substància mencionada, per cumplir amb la declaració  -si és un “enriquit”, en quantitat suficient, i si és un producte “baix en”, que la reducció del nutrient o energia sigui la correcta-, i els nutrients mencionats hauran de ser biodisponibles. Com interpretem les etiquetes nutricionals?Tot i que estan de moda i cada cop és més difícil trobar un producte envasat degudament etiquetat sense el seu perfil nutricional, recordem que no és obligatori. I no hem de pensar que, dins de productes de la mateixa categoria, aquells que sí el presenten són millors. A més, la varietat en la forma de presentar aquesta informació és pràcticament tan gran com la quantitat de productes que fan declaracions nutricionals: quantitats de nutrients, RDA, semàfors, etc. Com és obvi, i com hem dit abans, no podem analitzar l’aliment per sí sol, cal que l’incloguem dins la dieta total. Necessitem doncs uns valors de referència. Partim sempre de la dieta equilibrada (veure valors de referència pel càlcul de les RDA), tot i que, en casos especials, es pot fer la valoració des de la pròpia alimentació.  Fixar-nos en les kilocalories no ens aporta suficient informació, perquè cal saber quin tipus de nutrient ens aporta de forma majoritària aquesta energia; no és el mateix que ens provingui dels hidrats de carbó, que són la font d’energia del nostre organisme, a que ens provingui dels greixos o de les proteïnes, que són destinats principalment a altres funcions. Per saber això cal saber si es tracta d’un aliment proteic (carn o el peix), un aliment ric en greixos (oli, mantega, nata), o un aliment ric en hidrats de carbó (pasta, pa, cereals). Això no cal llegir-ho a l’etiqueta. Així doncs, fixem-nos en què més ens aporta l’aliment que volem comprar:

  • Té un elevat contingut d’hidrats de carbó simples, és a dir, sucres?
  • Té un elevat contingut en greixos saturats?
  • Conté àcids grassos trans? Si llegíssim els ingredients hauríem de trobar “greixos hidrogenats” o “greixos parcialment hidrogenats”
  • Té un elevat contingut en colesterol?
  • Té un elevat contingut de sodi?
  • Ens aporta fibra?

No cal anar a comprar amb una calculadora a la mà. Simplement recorda els valors de referència i intenta respondre sí o no a les preguntes anteriors. I tingues en compte que els aliments no són mai ni bons ni dolents per sí mateixos. Cal avaluar-los sempre dins el context de la dieta total i les necessitats individuals.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic.

Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

2 comentaris

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*