caes
Home » Nutrició » Aliments de temporada » Època de faves tendres
faves-tendres

Època de faves tendres

Quan l’hivern s’allunya les faves comencen a fer acte de presència a les fruiteries de cada barri.

L’origen de les faves no està prou clar. Mentre uns assenyalen el Pròxim Orient o Europa (zona Mediterrània), altres es decanten pel nord d’Àfrica i, fins i tot, l’Àsia, on s’ha trobat una varietat de fava més primitiva amb llavors més petites.

La primavera és l’estació ideal per trobar aquests vegetals i de la mateixa manera que succeeix amb els pèsols, si la consumim tendra, la tractarem com una verdura. Si la consumim seca, és un llegum, on tots els seus nutrients es multipliquen.

Propietats nutricionals de les faves

Nutricionalment les faves tendres són poc calòriques, una ració de 200g conté al voltant de 40Kcal, la majoria de les quals són aportades per les proteïnes i en menys proporció en forma de carbohidrats. Glúcids, aquests, més digestius que els presents en les faves seques.

Tenen molt poc greix, amb prou feines arriben als 0,2g per cada ració, cosa que les fa ideals per a dietes hipocalòriques i aquelles situacions en les que s’hagin de controlar els greixos. Això sí, tenint en compte de cuinar-les amb ingredients lleugers.

Un altre dels avantatges és la quantitat de fibra, ja que un plat de faves ja ens ofereix el 8% de la fibra que hem de consumir en un dia. Si, a més a més, acompanyem les faves amb altres vegetals, el percentatge es veurà augmentat.

Com ja hem comentat, l’assecat farà que els nutrients estiguin més concentrats. Tot i així, la fava tendra té quantitats apreciables de potassi, fòsfor i magnesi. I també de vitamines com l’àcid fòlic, la niacina i els carotenoids (compostos que es transformen en vitamina A dins l’organisme). Però no succeeix el mateix amb la vitamina C. Aquesta està present en la fava tendra i es perd més de la meitat en la fava seca.

El favisme:

El favisme és una malaltia genètica en la qual l’enzim glucosa-6-fosfat deshidrogenasa és deficitari. Això provoca que les persones afectades per aquesta malaltia puguin intoxicar-se amb substàncies que per a la resta de la població són innòcues.

Dues d’aquestes substàncies estan presents en les faves. Són la vicina i la convicina. Aquestes substàncies s’hidrolitzen i donen com a producte unes altres dues substàncies que tenen la capacitat d’oxidar els eritròcits quan hi ha dèficit de l’enzim esmentat.

La font principal de vicina i convicina són les faves, d’aquí que a la malaltia se li hagi posat el nom de favisme.

Taula comparativa faves tendres i faves seques (100g):

Kcal Proteïnes
(g)
Glúcids
(g)
Lípids
(g)
Calci
(mg)
Ferro
(mg)
Potassi
(mg)
Fòsfor
(mg)
Folats
(µg)
Vitamina
A (µg)
Faves tendres 20,2 2,2 1,7 0,08 9,2 0,72 84 39,2 58 4,4
Faves seques 307 26,1 33,3 2,1 100 5,5 1090 590 423 42

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*