caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Les flors comestibles incompleixen la normativa europea
flores comestibles

Les flors comestibles incompleixen la normativa europea

No fa massa vam dedicar un parell d’articles a les flors en la gastronomia. Una pràctica que tot i semblar formar part dels temps més moderns de l’alta gastronomia, constitueix un element més de la tradició culinària, ja no del nostre país, sinó del món sencer.

Sembla, però, que la normativa europea no entén d’història de la humanitat que va lligada intrínsecament a la de l’alimentació. L’Agència de Protecció de la Salut (APS) està fent arribar cartes als productors i comerciants de flors comestibles per alertar-los que s’està incomplint aquesta normativa, i avisar-los de possibles sancions en el futur en el cas de seguir incomplint la legislació europea.

El “suposat” problema? Les flors són un aliment nou que encara no ha estat declarat com a tal en l’extens registre d’aliments que contempla la normativa europea com a aptes pel consum humà. Per a fer-ho possible, aquesta normativa exigeix la realització d’estudis que avalin la seva seguretat i absència de riscos per a la salut, estudis d’un cost elevat del que se n’ha de fer càrrec l’horticultor. Tenen, sinó, una altra alternativa: demostrar que les flors es comercialitzaven ja abans de l’any 1997, moment en què es va establir el Reglament Europeu 258/1997 sobre nous aliments i nous ingredients alimentaris. Però els horticultors no guarden documents que acreditin aquest fet.

És una llàstima que tampoc es guardin “factures” de quan ja l’alimentació dels nostres antecessors estava basada en la recol·lecció de fruits, arrels, fulles i flors; passant per tota la tradició culinària de la humanitat, i arribant a temps més propers, inclús personals, de quan la meva mare ens feia badocs (flors de carabassó) arrebossats amb ou i farina, fregits i amb una mica de sucre, i que ella havia après a fer de la seva mare (i parlo, òbviament, d’abans del 97).

Caldrà veure si serà suficient la cuina amb flors més que coneguda de cuiners i cuineres de renom com Ferran Adrià, Santi Santamaria, Carme Ruscalleda, Iolanda Bustos, Ramon Freixa, Andoni Luis Aduriz o Michel Bras, per avalar les flors com un ingredient tradicional.

I mentrestant ens preguntem, què no tindran les flors que tinguin els transgènics?…

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic.

Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

2 comentaris

  1. A Italia s’han venut de tota la vida i s’han consumit, per tant, les flors de les carabases i dels casbassons. A ells també els hi prohibirán el consum?. Quan erem petites, a l’escola, hi havia acacies, i quan era el temps de la floració ens menjavem els petals de les flors. Ho varem fer durant tot el periode escolar, i ben segur que no teniam cap mesura. Eran boniísims. Entre nosaltres, que ara tenim 51 anys (som per tant d’abans del 97) en deiem “pan i quesito).
    Sería bó que expliquesin quin es el motiu pel que no son bons.
    Que en demostrin ells la culpa, en lloc de pretendre que siguin els productors els qui en demostrin l’inocencia.
    Fins aquí podriem arrivar.

  2. Rosa Maria

    Estic totalment d’acord amb tu Mina. Crec que el més important, en tot cas, seria regular-ne la producció en el sentit d’establir unes normes bàsiques, ja que és evident que unes flors en les que s’han utilitzat insecticides no són aptes pel consum. Però costa força de creure que la flor, en sí mateixa, si més no les que s’han consumit sempre, les més comuns les que tu assenyales, pot ser perjudicial per a la salut. La meva mare sempre ens explica que les flors de carabassó, que ella anomena badocs, no només les menjaven tal i com he indicat en el post, sinó també en truita i farcides.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*