caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Greix abdominal i greix subcutani
greix abdominal

Greix abdominal i greix subcutani

Fa un temps va sortir publicat un estudi realitzat per la Universitat del País Basc el qual relaciona el greix de la dieta amb l’excés de greix abdominal en adolescents, una situació que es produeix indiferentment de l’activitat física que realitzin. L’estudi determina que tant se val les kilocalories que es consumeixin i l’activitat física que es realitzi, un excés de greixos en la dieta dóna lloc a una major acumulació de greix abdominal.

El greix abdominal no és el mateix que un altre tipus de greix, molt molest també, el subcutani.

El greix abdominal s’anomena també greix visceral, greix intraabdominal, obesitat abdominal o obesitat ginoide. És un greix, com el seu nom indica, que es troba a la part interna, sota la capa muscular abdominal (d’aquí el nom de greix abdominal), envolta les nostres vísceres, dificultant-ne el seu correcte funcionament. De fet, la mesura del greix abdominal és un indicador de risc cardiovascular. A més a més, aquest greix actua com un òrgan més i treballa independentment amb una activitat metabòlica pròpia, incrementant el factor d’inflamació i alliberant substàncies implicades en l’aparició de malalties metabòliques com la Diabetis Mellitus tipus II, el colesterol  i altres malalties que es relacionen amb la obesitat.

És un greix més propi dels homes, que de manera natural acumulen més greix abdominal. És el que dona al cos la típica forma de poma.

El greix subcutani, a diferència del visceral, és greix que s’acumula sota la pell, per sobre del múscul, i generalment es troba a la part inferior del cos, malucs i cuixes. Es relaciona més amb el sexe femení i és el que li dóna la típica forma de pera.

Amb l’edat i la menopausa, sobretot això últim, aquesta distribució canvia i el greix de les senyores es va tornant més visceral. D’aquí que la dona, quan arriba a aquesta etapa de la seva vida, incrementa el seu risc cardiovascular, equiparant-se i fins i tot superar el de l’home.

Hi ha maneres senzilles de saber si la panxeta que tenim és majoritàriament de greix subcutani o de greix visceral.

Una la tindríem observant-la. Si és una panxa dura a la que li notem certa tensió al pressionar-la, tenim molts números de que aquesta estigui formada per greix abdominal.

Si ens estirem panxa enlaire i aquesta cau, perd volum, és indicador de que tenim greix subcutani. Si no canvia pràcticament de volum i mida, ens decantaríem pel contrari.

Hi ha taules i mesures de consulta estimadors de risc cardiovascular. Una d’elles és molt senzilla i només es necessitarà una cinta mètrica (com la que es fa servir en modisteria). Es mesura el contorn de la cintura, s’anota el resultat i es compara amb els valors d’estimació. En el cas de les dones, cal que estigui per sota de 88cm. En el cas dels homes, per sota de 102cm.

Per tant, què hem de fer?

Una vegada més es demostra la importància de l’alimentació i la qualitat de la mateixa, tant com la quantitat, per prevenir l’aparició de complicacions.

D’entrada, revisar la nostra alimentació. Potser hi ha alguna cosa que no estem fent del tot bé. Sobretot si ens adonem que la nostra panxa ha augmentat o està augmentant de volum últimament.

Com bé hem comentat, no només a nivell quantitatiu. També hem de revisar la qualitat del que mengem, com i quan ho estem fent.

Apostar per les fruites i verdures fresques, els cereals integrals i els llegums, que aportaran una càrrega important de vitamines, minerals, aigua i fibra. I disminuir el consum de greixos saturats provinents d’aliments altament processats, de l’excés de consum de carn i apostar pels desnatats. Qualitativament, augmentar el consum de greixos insaturats (tot, sense oblidar-nos de no incrementar excessivament les kilocalories totals de la dieta). Aquests es troben en aliments com l’oli d’oliva i de llavors, el peix blau, els fruits secs o l’alvocat.

Procurar que a la nostra alimentació hi hagi varietat, equilibri i moderació.

I moure’s. Perquè l’activitat física és energia que gastem. I l’energia la obtenim dels aliments. Si hi ha una entrada excessiva d’energia però no una sortida, el resultat tots el sabem.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*