caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Greix corporal
greix abdominal

Greix corporal

Fa un temps va sortir publicat un estudi realitzat per la Universitat del País Basc el qual relaciona el greix de la dieta amb l’excés de greix abdominal en adolescents, una situació que es produeix indiferentment de l’activitat física que realitzin. L’estudi determina que tant se val les kilocalories que es consumeixin i l’activitat física que es realitzi, un excés de greixos en la dieta dóna lloc a una major acumulació de greix abdominal.

El greix visceral no és el mateix que un altre tipus de greix, molt molest també, el subcutani. Però abans, definirem què és el greix corporal.

Greix corporal

El greix corporal és essencial per al nostre cos. Protegeix als nostres òrgans, aporta energia al nostre cos, controla la temperatura, cobreix les articulacions i emmagatzema les vitamines liposolubles.

Greix visceral

El greix visceral s’anomena també greix abdominal, greix intraabdominal, obesitat abdominal o obesitat ginoide. És un greix, com el seu nom indica, que es troba a la part interna, sota la capa muscular abdominal (d’aquí el nom de greix abdominal), envolta les nostres vísceres, dificultant-ne el seu correcte funcionament. De fet, la mesura del greix abdominal és un indicador de risc cardiovascular. A més a més, aquest greix actua com un òrgan més i treballa independentment amb una activitat metabòlica pròpia, incrementant el factor d’inflamació i alliberant substàncies implicades en l’aparició de malalties metabòliques com la Diabetis Mellitus tipus II, el colesterol  i altres malalties que es relacionen amb la obesitat.

És un greix més propi dels homes, que de manera natural acumulen més greix abdominal. És el que dona al cos la típica forma de poma.

Greix subcutani

El greix subcutani, a diferència del visceral, és greix que s’acumula sota la pell, per sobre del múscul, i generalment es troba a la part inferior del cos, malucs i cuixes. Es relaciona més amb el sexe femení i és el que li dóna la típica forma de pera.

Amb l’edat i la menopausa, sobretot això últim, aquesta distribució canvia i el greix de les senyores es va tornant més visceral. D’aquí que la dona, quan arriba a aquesta etapa de la seva vida, incrementa el seu risc cardiovascular, equiparant-se i fins i tot superar el de l’home.

Hi ha maneres senzilles de saber si la panxeta que tenim és majoritàriament de greix subcutani o de greix visceral.

Una la tindríem observant-la. Si és una panxa dura a la que li notem certa tensió al pressionar-la, tenim molts números de que aquesta estigui formada per greix abdominal.

Al contrari, si ens estirem panxa enlaire i aquesta cau, perd volum, és indicador de que tenim greix subcutani. Si no canvia pràcticament de volum i mida, ens decantaríem pel contrari.

Com calcular el greix corporal

Pots calcular des de casa una estimació del teu greix corporal: només cal saber la teva alçada i tenir una cinta mètrica (com la que utilitzen els sastres) per mesurar la cintura, el coll, i si ets dona, a més, el maluc. Amb aquestes dades pots accedir a una calculadora en línia de greix corporal.

No obstant això, la forma més eficaç i precisa de calcular el teu greix corporal és a la consulta d’un Dietista-Nutricionista, mitjançant el sistema de bioimpedància o bé mitjançant una antropometria.

Risc cardiovascular

Aprofitant la mesura de la cintura pots calcular també quin és el teu risc cardiovascular. Compara la teva mida amb els valors de la taula. En el cas de les dones cal que estigui per sota de 82 cm. En el cas dels homes, per sota de 95 cm.

perimetre risc cardiovascular greix visceral

 

Per tant, per millorar-ho, què hem de fer?

Una vegada més es demostra la importància de l’alimentació i la qualitat de la mateixa, tant com la quantitat, per prevenir l’aparició de complicacions.

D’entrada, revisar la nostra alimentació. Potser hi ha alguna cosa que no estem fent del tot bé. Sobretot si ens adonem que la nostra panxa ha augmentat o està augmentant de volum últimament.

Com bé hem comentat, no només a nivell quantitatiu. També hem de revisar la qualitat del que mengem, com i quan ho estem fent.

Apostar per les fruites i verdures fresques, els cereals integrals i els llegums, que aportaran una càrrega important de vitamines, minerals, aigua i fibra. I disminuir el consum de greixos saturats provinents d’aliments altament processats, de l’excés de consum de carn i apostar pels desnatats. Qualitativament, augmentar el consum de greixos insaturats (tot, sense oblidar-nos de no incrementar excessivament les kilocalories totals de la dieta). Aquests es troben en aliments com l’oli d’oliva i de llavors, el peix blau, els fruits secs o l’alvocat.

Procurar que a la nostra alimentació hi hagi varietat, equilibri i moderació.

I moure’s. Perquè l’activitat física és energia que gastem. I l’energia la obtenim dels aliments. Si hi ha una entrada excessiva d’energia però no una sortida, el resultat tots el sabem.

¿Te ha gustado nuestro artículo?

Suscríbete y recibirás GRATIS todos nuestros artículos escritos por Dietistas-Nutricionistas, Psicólogos y Periodistas.

Correo electrónico (requerido)

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Revista Sentir és una revista online d'alimentació saludable i independent formada per un equip expert de Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i que pertany a Menja sa.
Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*