caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Breu història de les conserves
tecnica de les conserves

Breu història de les conserves

Totes les civilitzacions han intentat conservar els aliments, especialment els excedents de certes temporades, per a consumir-les en èpoques d’escassetat. A l’Edat Mitjana es preparaven olives posant-les en salmorra i conservaven la fruita amb mel. La canya de sucre, magnífic conservant, va arribar al segle VI a.C. de l’India. Els àrabs la van descobrir al segle VII d.C. en invadir Pèrsia.

El descobriment d’Amèrica va fer que el cultiu de la canya de sucre s’estengués en aquell continent. Al segle XVI, Nostradamus, va acabar el seu llibre sobre les confitures. La imatge de Nostradamus com alquimista ens ajuda a saber que la transformació i conservació dels aliments tenia una elaboració considerada màgica. Durant els segles XVII i XVIII ja es preparaven confitures amb tota classe de fruits. A mitjans segle XVIII es descobreix La tècnica d’extracció de sucre de la remolatxa, aquest fet va contribuir a la reducció del preu del conservant.

Però és a partir del segle XIX quan la conservació passa del procediment empíric al científic. La transformació social que va suposar la Revolució Francesa va comportar canvis profunds en aspectos com els hàbits alimentaris, el comportament a taula… En aquesta nova situació, els cuiners de la noblesa i la burgesia van buscar ocupacions alternatives i van intensificar el comerç en el sector de l’alimentació. D’altres, es van establir com a restauradors.

La reputació d’aquests cuiners i els seus grans coneixements culinaris van seduïr als nous burgesos, que van reclamar els seus serveis. Així, van començar a proliferar les receptes personals, els tractats o els llibres, molts dels quals han arribat als nostres dies. Podríem afirmar, doncs, que el segle XIX va ser l’època daurada de les confitures.

Totes les tècniques que venien de segles enrere es van completar, a principis del segle XIX, amb el descobriment fet a França per Nicolau Appert que va comprovar que bullint els aliments dins d’envasos de vidre totalment tancats, aquests es mantenien sense alterar durant llargs períodes de temps. Avui dia, aquest descobriment el coneixem com el MÈTODE DE CONSERVACIÓ APPERT. A l’època, es van donar a conèixer els microorganismes causants de l’alteració dels aliments i la seva eliminació per acció de calor.
Amb tots aquests avenços tecnològics, la indústria de la conserva industrial va adquirir un gran desenvolupament al segle XX, contràriament al retrocés que va patir la conserva artesanal, ja fos degut a les guerres, i també a la incorporació de la dona al mercat de treball.

Actualment, totes aquelles tasques artesanals i familiars s’han convertit en un símbol, i potser aquesta nostàlgia del “rebost de l’àvia” fa revuire en nosaltres el desig ferm de recuperar i recrear, mitjançant la conserva feta a casa, tots aquests sabors perduts i enyorats.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

5 comentaris

  1. Feia dies que no mirava el vostre blog! Gràcies per parlar una mica de la història de les conserves. M’agradaria afegir-hi que, a Catalunya, i bàsicament a l’Empordà, les conserves es remonten al temps dels grecs a Empúries: melmelades, salaons i formatges. Les primeres receptes les podeu trobar traduïdes del grec i del llatí de part de Mª Angels Anglada. Amb això vull dir que la tradició conservera a Espanya, i que consta per escrit, ens ve dels primers grecs que van trepitjar la península ibèrica. És per això que encara ara l’Empordà som tants melmeladers, per això el “recuït” i per això les anxoves a gairebé tota la Costa Brava.

    Gràcies pel vostre blog tan educatiu!

    Manu

  2. Rosa Maria

    Moltes gràcies Manu, de nou, per les teves aportacions! Vosaltres també formeu part de l’enriquiment del blog i de la transmissió de cultura, coneixements, etc.

    Sens dubte ningú millor que tu ens podia aportar més coses sobre les conserves! Ja ens diràs què et sembla la recepta de melmelada de pastanaga i poma que proposem avui al blog.

    Una abraçada!

  3. Hola Rosa Maria,

    Sí, de fet, vaig arribar al post de la història de les conserves a través de la melmelada de pastanaga. I com que és una recepta d’una altra persona/empresa que es dedica al mateix camp meu, me’n guardo les opinions. Però em consta que és molt i molt bona!

    Un petonet i bon cap de setmana a tots
    MANU

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*