caes
Home » Mindfulness » Psicologia » Et sents influenciat pels altres a l’hora de menjar?
influencia menjar

Et sents influenciat pels altres a l’hora de menjar?

Que l’acte de menjar té un component social important ningú ho posarà en dubte. Molts dels nostres àpats del dia a dia els fem acompanyats, ja sigui de la família, dels companys de feina o dels amics. A més, a la nostra cultura el menjar forma part de gairebé qualsevol tipus de celebració o reunió important. Al voltant d’una taula vivim aniversaris, comiats, bones notícies i un munt de moments importants per nosaltres.

 Un altre aspecte innegable és que de vegades les nostres decisions o accions tenen certa influència externa. És a dir, la nostra conducta es pot veure influenciada pel que creiem que els altres esperen de nosaltres, per la por del què diran o pel desig de sentir-nos estimats. Aquests aspectes, per exemple, ens poden influenciar tant en temes tan importants com escollir què volem estudiar com també en temes més trivials com quin tall de cabell ens farem.

 Si unim aquests dos aspectes, l’alimentació com a acte social i l’efecte que exerceixen els altres sobre les nostres decisions, podem començar a parlar de la influència social en l’alimentació. I amb això ens referim a com les altres persones ens poden condicionar en les nostres tries alimentàries i conductes d’ingesta. Observem les dues situacions hipotètiques següents:

 En Josep està iniciant un canvi d’hàbits alimentaris perquè en els últims anys ha anat guanyant alguns quilos de pes i fa un temps que es cansa molt en les seves activitats diàries, ja no surt a caminar tanta estona com feia abans i quan venen els néts a veure’l de seguida se li acaben les forces. Una nutricionista li ha pautat un menú saludable setmanal i unes recomanacions bàsiques d’activitat física. Durant la setmana en Josep segueix sense dificultat les pautes, cuina a casa i algun dia menja al bar de sota casa un menú i no té problema per adaptar-lo als nous hàbits. No obstant, la cosa se li complica quan queda amb els amics per sopar fora el cap de setmana, ja que ells no acaben d’entendre aquest canvi d’hàbits i l’animen a seguir menjant i bevent com fins llavors, ja que pensen que d’aquesta manera s’ho passarà millor i veuen les noves costums alimentàries del seu amic com un martiri. En Josep moltes vegades, per no quedar malament davant dels seus amics i no sentir-se diferent acaba menjant aliments que no escolliria si estigués sol.

 L’Olga és una noia de 22 anys, està acabant la carrera de física i viu en un pis compartit. Du una vida activa, ja que a part d’estudiar i fer esport també està fent pràctiques en un laboratori. Com que ja porta quatre anys vivint fora de casa els pares, s’organitza molt bé els àpats i ni el pes ni l’alimentació mai han estat un tema que la preocupi en excés. Té un pes amb el que se sent còmoda i menja de tot i variat. Últimament s’està adonant que les seves amigues solen parlar molt de dietes quan es reuneixen, moltes de les converses giren entorn d’aquest tema i sovint quan queden per berenar es miren molt el que menjaran. Hi ha hagut tardes que l’Olga, tot i venir-li de gust un tros de pastís o un entrepà, ha decidit demanar només un te per por a sentir-se jutjada per les seves amigues.

 En aquests dos exemples podem observar com tant en Josep com l’Olga han acabat fent una tria alimentària influenciada pel seu entorn social. En els dos casos han optat per no fer-se cas a ells mateixos i han decidit en funció dels altres. Aquestes decisions que venen donades més aviat per por al què diran o pensaran els altres, si es repeteixen sovint, poden fer-nos sentir malament i a més desorganitzar la nostra pròpia rutina dels àpats. Seguint els exemples, en Josep i l’Olga poden sentir-se malament per no haver escoltat el que realment els venia de gust. A més, és possible que per una banda en Josep vagi a dormir sentint-se massa ple i per l’altra que l’Olga arribi al sopar amb una gana de mil dimonis.

 Si us heu sentit identificats amb aquests exemples i penseu que sovint a l’hora de menjar us deixeu portar més pel que els altres esperen de vosaltres que no pel que realment us ve de gust menjar, val la pena prenguem consciència d’aquest comportament i poc a poc ens escoltem més i ens fem cas. Quan decidim en base a les nostres preferències ens sentirem de ben segur molt millor amb nosaltres mateixos, estarem seguint les nostres senyals de gana i sacietat i això ens ajudarà a tenir una alimentació saludable i equilibrada.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*