caes
la-carxofa

La carxofa

La carxofa és una inflorescència originària del nord d’Àfrica i sud d’Europa. La seva millor temporada és a la tardor i mitjans d’hivern, encara que també la podem trobar per primavera.

N’existeixen moltíssimes varietats, tot i que la més cultivada i la que més es consumeix a la nostra terra és la carxofa Blanca de Tudela, que té una forma arrodonida i un orifici circular a la part superior, de gust lleugerament amarg i cruixent.

És una verdura amb un baix aport calòric però rica en fibra, en vitamines i minerals. Destaquen les vitamines B1, C i B3, i en minerals el potassi, magnesi, fòsfor i calci. Cal dir que la carxofa és la verdura que més fibra conté, pel què resulta idònia per a les persones que pateixen restrenyiment. No obstant, degut a aquest alt contingut en fibra, poden resultar flatulentes per a les persones susceptibles.

Entre aquest alt contingut n’hi trobem una especialment interessant, donat que presenta molts beneficis per a la flora intestinal. Ens referim a la Inulina, un hidrat de carbó no digerible pel nostre sistema digestiu, i que per tant arriba pràcticament intacte als intestins, on és utilitzada per la flora intestinal per al seu correcte manteniment.

A més de la Inulina, les carxofes contenen cinarina, una substància responsable del gust lleugerament amarg de la carxofa, que augmenta la secreció de bilis, ajuda a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids i té propietats diürètiques. Gràcies a aquesta substància, el consum de carxofa és perfecte per a les persones que pateixen malalties del fetge, la vesícula biliar i les vies biliars.

Per a saber si les carxofes són fresques, ens fixarem en que les seves fulles estiguin ben tancades, tinguin un bon pes i que la tija sigui ferma i no presenti cap tall.

Les carxofes es poden prendre tant crues en forma d’amanida, on s’aprofiten totes les seves propietats, com cuites. Les podem bullir amb una miqueta de sal, fregir-les o bé cuinar-les al forn o microones. Si les bullim, és recomana no coure-les durant molta estona i utilitzar el mínim d’aigua possible per a evitar que perdin tants nutrients. No obstant, és aconsellable aprofitar el brou que queda ja que és allà on queden les substàncies beneficioses.

L’ideal és consumir-les tan bon punt s’han comprat, però si volem conservar-les, les podem guardar a la nevera fins a una setmana, remullant-les en aigua com si fossin flors. També podem coure els cors i congelar-los, d’aquesta manera aguanten unes quantes setmanes. Això sí, un cop cuinades i si no les congelem, refrigerades s’han de consumir abans de dos dies ja que a partir d’aquí comencen a produir unes substàncies tòxiques per a l’organisme.

Per a evitar que s’ennegreixin un cop tallades, les podem conservar amb una miqueta de suc de llimona o vinagre. Quan ens la mengem, és convenient retirar les fulles més exteriors ja que són massa dures i no tenen gaire bon gust.

Si les carxofes que hem comprat no són fresques sinó que són en conserva, per a eliminar l’acidesa que es produeix durant la seva conservació, és recomanable blanquejar-les amb aigua bullint durant uns minuts.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

6 comentaris

  1. Hola Rosa, voldria saber si les carxofes de llauna o pot de vidre tenen les mateixes propietats que les fresques. Es clar que no tenen el mateix gust!. Gràcies

  2. Rosa Maria

    Hola Manuela!

    La qüestió radica especialment en quin tipus de cocció han utiiltzat, que segurament ha estat el bullit, i també com les han rentat (si han estat en remull i si aquest ha estat excessiu o no), ja que amb l’aigua, tant de remull com de cocció, poden perdre’s part de les propietats nutricionals i saludables. No es perd, per exemple la Inulina, un tipus de fibra soluble molt beneficiosa per la flora intestinal. I cal, per altra banda, tenir en compte que les conserves porten quantitats de sodi importants.

    En qualsevol tipus d’aliment, si volem assegurar-nos que els nutrients i les propietats saludables es mantenen el màxim possible, el millor és que adquirim el producte fresc, que el consumim en poc temps des de la seva compra, i que a més el manipulem i cuinem nosaltres.

    Les verdures en conserves ens ajudaran a complementar part d’aquests nutrients i d’aquestes propietats, per aquells moments en què no tenim temps de fer-ho amb els frescos, o perquè senzillament ens agrada el sabor d’aquella verdura en conserva.

    Salut!

  3. Les carxofes molt millor posar un bon manat de julivert a l’aigua en comptes de llimona o vinagre, que els hi canvien el seu deliciòs gust; no queden gens negres i ben naturals. Per mi és un pecat afegir-hi àcids.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*