caes
Home » Nutrició » Aliments de temporada » La Castanyada
la castanya

La Castanyada

La festa de La Castanyada coincideix amb una època de transició entre estacions, l’arribada del fred, i l’adaptació del cos a la nova situació climatològica. Podríem doncs dir que aquesta celebració i les seves menges característiques guarden cap relació amb les necessitats nutricionals i la fisiologia?

La castanyada

Són molts els possibles orígens que es coneixen de la festa de la castanyada. Per una banda es fa referència a la part màgica que s’atribuïa a la castanya, que s’utilitzava com a amulet per protegir-se de la mala astrugància, o que fins i tot es col·locava sota el coixí la nit dels difunts per evitar que els esperits se’t poguessin endur mentre dormies. Pels més petits això era un intercanvi, ja que l’endemà, allà on havien deixat castanyes hi trobaven panellets, una altra menja molt característica d’aquesta festa a Catalunya.

Quan celebrem la castanyada

Un altre possible origen era la realització d’un àpat familiar com a record dels àpats funeraris, ja que la castanyada es celebra la nit dels difunts, i per tant en record dels éssers estimats que ja no hi eren, arribant fins i tot a parar la taula deixant un lloc buit.

Ara bé, l‘origen més terrenal i proper a la nutrició és aquell que diu que el consum de castanyes aquest dia es va iniciar quan, els campaners que aquell dia tocaven campanes sense parar per avisar la gent que havia arribat l’hora de resar pels seus difunts, menjaven castanyes torrades acompanyades de vi dolç per tal de recuperar-se de l’esforç i del fred.

El que sí sabem és que, tot i la varietat d’històries referents a l’origen de la Castanyada, aquesta posa èmfasi en alguns dels productes que ens ofereix la natura en aquesta època de l’any, i que, curiosament, contenen gran part dels nutrients que el nostre organisme necessita per fer front al fred i les infeccions a les que estem exposats. I que tot i el món globalitzat en el que vivim, que ens facilita qualsevol tipus de producte a qualsevol època de l’any, hi va haver un temps en què les castanyes no es menjaven només per celebrar Tots Sants, sino que s’aprofitaven durant molt més temps les seves propietats gastronòmiques, i segurament també, nutricionals.

La castanya

Les castanyes pertanyen a la família dels fruits secs, però nutricionalment presenten una personalitat pròpia dins d’un grup en el que predominen els greixos insaturats. Així doncs les castanyes són menys calòriques que la resta dels seus companys, ja que no destaquen per ser una font de greix, sino per ser una font d’hidrats de carbó complexes, a més de ser més riques en aigua.

Els panellets

La resta de fruits secs, tan típics també de la tardor i de la Castanyada, ja que recordem que els panellets s’elaboren, no només amb la barreja del 50% d’ametlla i sucre, sino que s’arrebossen de pinyons, i altres varietats d’ametlla ratllada, són font important de greixos insaturats. Per aquest motiu resulten més calòrics, i per tant convé no abusar-ne en casos de sobrepes o obesitat. També per l’alt aport de greix poden resultar indigests, de manera que es recomana ingerir-los en petites porcions. D’aquests greixos insaturats, i per tant més saludables que els saturats, convé destacar l’arpot d’àcid oleic d’avellanes i ametlles, i l’aport d’àcid linoleic, o més conegut omega 6, de les nous.

Sigui com sigui, tant castanyes com la resta de fruits secs, són font d’energia, molt important quan arriba el fred, ja que el cos en té una despesa més gran en haver d’esforçar-se per mantenir la temperatura corporal.

Els moniatos

En aquesta línia es troben els moniatos. Aquest tubercle que resulta més ric en hidrats de carbó que la patata, i que per tant, és un aliment important a tenir en compte com a font principal d’energia, al mateix nivell que els cereals i tots els seus derivats.

Sistema immunològic

Però en aquesta època de l’any no ens interessa només l’energia que hem d’aportar a l’organisme, sino que hem de tenir en compte també els nutrients que regulen que aquesta energia s’aprofiti adequadament, els que reforcen el sistema immunològic en front d’aquest fred i humitat que propicien infeccions bacterianes i víriques, i els que ens ajuden a descansar i a sentir-nos millor tot i que les poques hores de llum a vegades ens facin sentir un xic desanimats. Estem parlant dels micronutrients, és clar, vitamines i sals minerals.

Aixi doncs trobem l’àcid fòlic reforçant el sistema immunològic. El magnesi i la vitamina B6, part implicada en la síntesi del neurotransmisor del benestar, la relaxació i la felicitat, la Serotonina. El seleni i el zinc com importants antioxidants, i alhora el seleni reforçant també el sistema immunològic. El fósfor, tant important com a part imprescindible de la moneda energètica del cos com és l’ATP. I altres vitamines del grup B, altres de liposolubles com la vitamina E, o minerals com el ferro, el calci o el potassi.

Vistes, doncs, les excel·lències nutricionals, i les ja conegudes excel·lències gastronòmiques, dels productes típics de la festa de La Castanyada, només ens queda, com sempre, fer-vos alguns suggeriments si és que teniu necessitats nutricionals especials.

Recomanacions

Pels diabètics, tingueu en compte que les castanyes són font d’hidrats de carbó, i què dir dels moniatos. Un moniato petit són 20 gr d’hidrats de carbó, i una dotzena de castanyes són 30 gr d’hidrats de carbó. Això sí, els panellets podeu optar per elaborar-los o comprar-los ja fets amb algun edulcorant com a substitut del sucre. Recordeu que la fructosa no és la millor opció, ja que és un sucre igual que el sucre de taula, és a dir, la sacarosa, amb la única diferència que no necessita la Insulina per entrar dins les cèl·lules.

També haurem de vigilar la quantitat de sucres que prenem si hem de posar a ratlla els triglicèrids, especialment els sucres simples com el dels panellets. Per tant també ens podem apuntar al carro dels edulcorants.

Aquesta recomanació va dirigida també a les persones que hagin de fer dietes hipocalòriques. Els edulcorants sempre seran un bon aliat a l’hora de poder disfrutar dels dolços. No obstant, en aquest cas, recordeu que els fruits secs són rics en greixos, i que per tant, caldrà no abusar-ne.

Pel mateix motiu, si hem de fer una dieta pobra en greix per problemes de digestió i absorció d’aquest nutrient, haurem d’evitar el consum de fruits secs en grans quantitats, tot i que podrem recórrer a les castanyes i als moniatos, que com sabem, ens aporten hidrats de carbó, i molt poc o gens de greix.

I per últim, si el que ens fa ballar el cap són els nivells de colesterol, recorda que el consum moderat de fruits secs ens ajudarà a lluitar contra aquest problema.

¿Te ha gustado nuestro artículo?

Suscríbete y recibirás GRATIS todos nuestros artículos escritos por Dietistas-Nutricionistas, Psicólogos y Periodistas.

Correo electrónico (requerido)

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).
2 comentaris
Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*