caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » La dieta d’un esquiador d’elit
dieta esquiador

La dieta d’un esquiador d’elit

L‘esquí alpí va ser introduït dins el programa dels Jocs Olímpics d’hivern al 1924, a Chamonix, França. Actualment, els esdeveniments d’esquí alpí comprenen l’eslàlom, eslàlom gegant, eslàlom supergegant i descens.

Ven arribat el mes de maig, després de l’anomenat període de recuperació, els esquiadors comencen els seus entrenaments. Com en qualsevol període preparatori general de tot calendari esportiu, el volum dels entrenaments tendeix a ésser elevat, mentre que la intensitat és més baixa. Posteriorment, quan l’esportista entra en el període de preparació específica, el volum d’entrenament disminueix a l’hora que s’incrementa la intensitat. Generalment, de juny a juliol, els esquiadors preparen els seus entrenament en glaceres. Això suposa que tota la càrrega dels exercicis es tindrà que realitzar en condicions d’altura i fred. Sota aquestes condicions, els requeriments energètics i d’hidratació, per sí mateixos ja importants, es veuran incrementats.

El fred i l’altitud incrementen l’ús de la glucosa i de glucogen per part de l’organisme. S’estima que en una sola sessió d’entrenament en una glacera es pot arribar a esgotar perfectament el 50% de la reserva de glucosa de l’esportista. La resíntesis dels dipòsits de glucogen després d’un entrenament es essencial per a poder seguir correctament amb la resta d’entrenaments programats; entre 7-10g de carbohidrats per quilo de pes corporal i dia seran necessaris en la dieta d’aquest tipus d’esport. Fruites assecades, barretes, gels esportius, sandvitxos i begudes esportives resulten còmodes de dur al damunt; raó per la qual poden ser molt útils a l’hora de reposar hidrats de carboni durant l’entrenament. Posteriorment, a la tarda, ja en terra seca, la resíntesis dels dipòsits de glucogen es realitzarà, principalment, a partir d’aliments de tipus feculent o farinaci (patata, pasta o arròs per exemple).

Es sabut també que la realització d’exercici físic en condicions d’alçada pot produir canvis importants en el volum de líquids i conduir cap a la deshidratació. Per altra banda, el fred actua com a element atenuador de la set, raó per la qual l’esportista tindrà que esforçar-se per a assolir un correcte estat d’hidratació. Incorporar algunes begudes calentes, en moments concrets, ajuda a prevenir la tremolor muscular amb la pèrdua de glucogen muscular que aquesta comporta. De manera general, l’aigua i les begudes esportives temperades seran les fonts principals d’hidratació; aquestes últimes, a més, d’us molt freqüent en aquest tipus d’esport per la seva aportació de líquid i, alhora, de carbohidrats. De 250 a 500ml d’ingesta de líquid per hora es considera una pauta segura per a preveure la hidratació.

El dia de la competició les ingestes prèvies  a l’esdeveniment han de contenir aliments rics en hidrats de carboni i ésser de fàcil digestió. Alhora, aquestes han d’aportar també la suficient quantitat de líquid. L’esportista ha de procurar dur sempre els aliments i les begudes necessàries amb si mateix amb la finalitat de poder-se abastir al llarg de la competició. Realitzar àpats pesats entre les carreres pot interferir en la concentració i en la disponibilitat energètica de cara a la segona carrera. Els aliments que es consumeixen entre les carreres han d’ésser lleugers, rics en carbohidrats i s’han de servir temperats o calents.

A més de dur una correcta alimentació, l’esquiador d’elit pot beneficiar-se de l’ús de suplements vitamínics, ja que se coneix una associació directa entre l’exposició a l’alçada i l’augment de l’estrès oxidatiu. Si bé és cert que l’organisme pot adaptar-se a aquestes condicions, la dificultat per a obtenir segons quins aliments, especialment durant els viatges a l’estranger, justificaria la utilització de suplements. La presa dels mateixos ha de realitzar-se de manera que les dosis ingerides no superin les ingestes recomanades per a la població.

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu
Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista ISAK II per l'Escola Catalana de Cineantropometria (INEFC). Màster en Nutrició en l'Activitat Física i l'esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*