caes
Home » Nutrició » Aliments de temporada » Els tresors de les abelles: la mel
la mel

Els tresors de les abelles: la mel

 La mel és un dels primers edulcorants utilitzats per la humanitat. S’han trobat pintures rupestres on es veuen representades escenes de recol·lecció de mel. Per tant estem parlant d’un aliment que ens porta acompanyant ja uns quants milers d’anys. Però no només és la mel el que prenem de les abelles. Hi ha altres productes que també hem après a consumir i a apreciar-ne els seus beneficis. Aquests són el pol·len, el pa d’abella i el pròpolis.

MEL: Les abelles són insectes nectarívors i unes incansables recol·lectores d’aquest producte que les flors els ofereixen. El nèctar que arriba al rusc es va passant a altres abelles, es barreja amb secrecions pròpies i finalment s’emmagatzema dins de les cel·les, ben segellat. Aquest nèctar patirà dues transformacions importants que donaran com a producte final la mel, aliment i rebost de tota la colònia.

  • Gràcies als enzims secretats per les abelles les molècules de glúcids es trenquen esdevenint glúcids simples en la seva majoria (fructosa, glucosa,…)
  • El % d’aigua present en el nèctar passa del 80% de mitjana a no més del 20%, podent augmentar, d’aquesta manera la concentració de glúcids i la vida útil del producte

El que fa que aquest líquid espès ens sigui tan atractiu de consumir no és només el seu sabor dolç, també ho són les seves característiques i composició nutricional.

La mel és aproximadament el 80% en forma de glúcids (fructosa i glucosa principalment i, en menor mesura, sacarosa i maltosa), menys del 20% en forma d’aigua i una petita part d’aminoàcids, minerals, vitamines, àcids orgànics i enzims. Tots aquests productes minoritaris estaran més o menys presents en funció de la procedència del nèctar, de les petites quantitats de pol·len que hi hagin presents i del procés de manipulació de la mel per part de l’home.

Bàsicament podem dir que la mel és un aliment predominantment energètic. I, per tant, és apte en situacions on existeix un desgast físic important o les necessitats energètiques estan augmentades: esportistes, feines físiques, època de creixement, febre, gent gran… Tot i així sempre es tindrà present la situació personal. Per exemple, en cas de diabetis s’ha d’anar més amb compte amb el consum de mel.

Efectes sobre la salut:

  • Té una substància anomenada àcid fòrmic que exerceix una funció antisèptica
  • Conté inhibina, un enzim amb efecte antibiòtic. La inhibina, però, és susceptible a la llum i a la calor. Tot i així també es diu que la baixa presència de bacteris es deu a la seva alta concentració en sucres que n’impedeix la proliferació, no pas la inhibina
  • És cicatritzant, expectorant, antitussigen (la OMS la recomana com a antitussigen), és suavitzant, desinfectant i actua sobre l’acidesa d’estomac.

Són aquests, potser, alguns dels motius que fan que hom prengui mel quan està constipat ja que suavitza la gola irritada, la calma, disminueix la tos, ajuda a expectorar i, a més a més desinfecta.

Evidentment no es tracta d’un aliment miraculós però sí que és molt complert i ens pot ajudar a minimitzar les incomoditats dels constipats i “portar-lo” millor.

POL·LEN:  Les abelles recullen el pol·len de les plantes i el transporten enganxat a les seves potes gràcies a petites quantitats de saliva i nèctar que hi segreguen per no perdre’l durant el viatge de tornada al rusc. Un cop hi arriben van dipositant les boletes de pol·len dins les cel·les junt amb una mica de mel i pròpolis fins que s’omplen. Així doncs, les abelles no consumeixen el pol·len sol, si no que el barregen amb altres compostos. Són els apicultors que recullen aquest pol·len abans que les abelles entrin dins el rusc i és el que nosaltres consumim.

A nivell nutricional el pol·len conté:

  • 66% d’Hidrats de Carboni (1/4 part en forma de midó)
  • 20%  Proteïnes
  • 8% Lípids
  • Vitamines (grup B, C i E segons plantes de procedència), minerals (potassi, calci, magnesi, fòsfor i sodi), enzims, aminoàcids i àcids orgànics

Es pren com a reconstituent, en situacions de desgast físic i mental, estrès, cansament i per evitar l’aparició de constipats, precisament (que moltes vegades apareix per una baixada de defenses fruit de l’estrès). Malgrat tota la informació sobre els seus beneficis que podem trobar, hem de dir que fins ara els estudis realitzats no han mostrat que el pol·len sigui efectiu com a suplement i que la millor manera d’assegurar la salut de la persona són uns bons hàbits alimentaris i de vida. S’estima que aproximadament el 70% del pol·len l’eliminem tal i com l’hem ingerit ja que l’exina, coberta natural del pol·len, impedeix accedir al contingut total de nutrients.

La posologia es troba entre ¼ i 1/8 de culleradeta al dia. Tot i així, al no existir estudis sobre la seguretat i eficàcia del pol·len es fa difícil establir-ne una dosi recomanada.

PA D’ABELLA:  és una barreja de pol·len, mel i petites quantitats de pròpolis que, per acció de diferents bacteris, fermenta i acaba convertint-se en el pa d’abella.

El pa d’abella és similar al pol·len però en una major disponibilitat i amb una més alta concentració de glúcids. La mel aquí exerceix un doble paper, aportar els glúcids i trencar la capa d’exina que protegeix les boletes de pol·len alliberant-ne el seu contingut.

La dosi recomanada del pa d’abella va des de 2g/dia a més de 30g/dia, depenent de la casa comercial.

PROPOLIS: les abelles extreuen una substància dels arbres que utilitzen per segellar el rusc i combatre, d’aquesta manera la presència de virus, fongs i bacteris. Estem parlant, doncs d’un gran antibiòtic. El 50% de la seva composició són resines (dels arbres) i la resta és cera, olis essencials, pol·len i minerals.

Nosaltres trobem el pròpolis en tintures, olis, cremes o pastilles i s’administra en petites dosis. Tradicionalment l’utilitzem per tractar infeccions de les vies respiratòries, boca i gola, càndides i fins i tot úlceres d’estómac.

S’ha mostrat efectiu aplicat sobre herpes labial i genital, reduint el temps de curació i el dolor, ajudant a cicatritzar en menor temps. Després de la cirurgia també millora la cicatrització i redueix el dolor.

Sobre les úlceres, infeccions, problemes digestius, boca i gola, constipats i inflamacions no hi ha suficient evidència científica que ho avali.

Ja fa una colla d’anys que aprofitem el que les abelles recol·lecten i fabriquen de manera incansable. La ciència està posant al descobert de què estan fets aquests productes i ens ajuda a identificar els beneficis que n’obtenim, alhora que els possibles problemes. Recordem que “natural” no és sinònim de “innocu” i que, almenys en el cas del pol·len, el pa d’abella i el pròpolis, el millor és consultar amb un professional que ens assessori i ens indiqui quines són les dosis segures en funció dels nostres objectius.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*