caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » L’aspecte dels aliments i la seva relació amb la salut: la pastanaga
pastanaga

L’aspecte dels aliments i la seva relació amb la salut: la pastanaga

Una rodanxa de pastanaga sembla un ull humà: la pupil·la, o nineta dels ulls, i l’iris queden representats en els diferents cercles de la rodanxa. Recordem que la llum entra a través de la pupil·la, que es troba al centre de l’iris, la pigmentació del qual determina el color dels ulls. L’iris pot contraure’s o expandir-se en funció de la quantitat de llum que rep la pupil·la, fent que aquesta augmenti o disminueix de diàmetre. I de fet sempre s’ha dit que la pastanaga va bé pels ulls i que millora la visió. Què hi ha de cert en tot plegat?

Actualment sabem que la pastanaga és rica en beta-carotens. És a dir, provitamina A. Un cop absorbits aquests beta- carotens seran transformats en vitamina A i duran a terme les funcions d’aquesta vitamina. Sabem que, entre d’altres funcions, la vitamina A és imprescindible pel correcte manteniment de la visió, especialment la visió nocturna. La vitamina A, obtinguda en aquest cas a partir dels beta-carotens, permet fabricar una substància que es troba a la retina, anomenada rodopsina. Aquesta rodopsina és la responsable d’activar els receptors de llum de baixa intensitat, és a dir la llum nocturna o quan ens trobem a la foscor, anomenats bastonets, permetent-nos veure-hi en aquestes condicions.

Mite o realitat?

La pastanaga ens ajuda a cobrir les necessitats diàries de vitamina A, que són d’entre 800 µg i 1 mg, a partir dels seus beta-carotens, i per tant ens ajuda a mantenir en bona salut l’òrgan de la visió; però no per menjar més pastanagues hi veurem millor.

L’apunt dietètic: beta-carotens i cocció

Aquesta vitamina resisteix les altes temperatures, per tant no es perd amb la cocció; però recordem que és hidrosoluble, i per tant, si la cocció es fa amb aigua, caldrà aprofitar els sucs de cocció. Per això us recomanem coure-la al vapor o al microones, o fer-ne un puré o una crema tenint cura de coure-la en la quantitat justa d’aigua per no haver de desprendre’ns de part del suc de cocció; o en l’òptim aprofitament dels seus nutrients, crua.

Sobre Rosa Maria Espinosa

Rosa Maria Espinosa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Vic; Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Vic; Postgrau en Nutrició Humana i Dietètica Materna infantil per l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Joan de Déu i Màster en Comunicació i Gastronomia per la Universitat de Vic. Sóc membre col·legiada en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000273).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*