caes
Home » Mindfulness » Psicologia » La televisió engreixa?
la televisio engreixa

La televisió engreixa?

Arribo a casa després d’un dia esgotador a la feina. Per fi, penso. Em poso roba còmoda, recullo quatre coses que han quedat pel mig amb les presses del matí, vaig a la cuina i agafo una cerveseta i alguna cosa per picar. Finalment, m’assec al sofà, encenc la televisió i em relaxo.

Aquesta situació que ens pot semblar tan quotidiana conté en si mateixa un seguit d’aprenentatges que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida i que ens poden complicar les coses si estem intentant millorar els nostres hàbits alimentaris i volem començar a menjar de forma més conscient. Alguns dels aprenentatges que es deriven d’aquesta situació serien:

  • El menjar m’entreté.
  • El menjar em relaxa.
  • El menjar és un premi en un dia esgotador.
  • El sofà és un lloc adequat per menjar.
  • Picar alguna cosa mentre miro la TV és agradable.

Dir que la televisió engreixa ens podria semblar massa agosarat, però si ho pensem amb calma trobarem una part de veritat en aquesta afirmació. De fet, hi ha estudis científics que demostren aquesta relació, concloent que les persones que passen més temps davant de la televisió tenen, en general, un índex de massa corporal més alt i un major risc de desenvolupar obesitat. Hi ha dues causes fonamentals d’aquesta relació: D’una banda, veure la televisió és una activitat sedentària, de manera que el temps que passem mirant la tele és temps que no dediquem a altres ocupacions que podrien ser més actives.  D’altra banda, veure la TV i menjar són conductes que estan fortament associades i que es retroalimenten: quan seiem a mirar la tele tenim la costum de picar alguna cosa, i l’acte de picar alguna cosa està associat també al fet de veure, per exemple, un partit de futbol o un capítol de la nostra sèrie preferida.

A més a més, el pica-pica que solem ingerir davant del televisor sol ser força calòric, són justament les crispetes, les pipes, les llaminadures o la brioixeria el que solem associar amb el relax i el sofà, i poques són les persones que escolliran la fruita o la verdura com a snack televisiu. Però més important i tot que el tipus de menjar, és com ens el mengem. Davant de la televisió és fàcil que mengem de forma automàtica, gairebé mecànica, ja que estem més pendents del que veiem que no pas del que estem empassant. Això pot fer que mengem més quantitat d’aliment del que realment necessitem i que no estem atents a les nostres senyals de gana i sacietat.

A més a més, i com podem veure a la situació d’exemple, quan tenim temps per nosaltres i ens volem relaxar, moltes vegades utilitzem la TV per desconnectar i “no pensar”, per omplir el poc temps lliure que tenim. I és que solem fugir de l’avorriment com si fos un estat terrible, no sabem “no fer res”, i el menjar i la televisió moltes vegades ens ajuden a omplir aquests buits de temps que no sabem ben bé com manegar.

Aquests costums i aprenentatges, per sort, no són immutables i es poden modificar si posem en marxa algunes estratègies com les que us proposem a continuació:

  • Limita l’espai dedicat als àpats: Intenta realitzar els àpats sempre al mateix lloc, evitant menjar de peu, al sofà o davant de l’ordinador.
  • Menja sense distraccions: Els àpats tenen valor per si mateixos i hem de donar-los aquest protagonisme per tal de poder-los gaudir plenament i ser més conscients de la quantitat i el tipus d’aliments que mengem. Així doncs, fes la prova: estigues una setmana menjant sense TV, sense mòbil i sense cap tipus de lectura i observa com et sents.
  • Busca activitats alternatives per al teu temps lliure: Mirar la televisió no és res dolent, però si aquest s’ha convertit en l’únic entreteniment que se’ns acut quan tenim temps lliure, potser valdria la pena pensar altres maneres de passar-ho bé i anar variant les activitats.
  • Acceptar l’avorriment com quelcom natural: Avorrir-se pot ser, fins i tot, estimulant. Si no escapem de l’avorriment a tota costa potser guanyarem un temps de tranquil·litat amb nosaltres mateixos, un temps per pensar, per respirar, per aguditzar l’ingeni o simplement, un temps per no fer res.
  • No relacionar el plaer amb el consum: Passar-ho bé no vol dir consumir (televisió, menjar, compres, etc.). Ho podem passar bé fent alguna activitat que ens agradi, xerrant amb els amics o inclús portant a terme responsabilitats com fer gestions, ordenar o cuinar, que ens faran sentir competents.

Així doncs, ara que arriben les vacances, els dies són més llargs i càlids i el nostre temps lliure augmenta, mira de gaudir d’activitats a l’exterior, d’una bona conversa o simplement queda’t a casa i gaudeix, tal com diuen els italians, de “il dolce far niente”.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*