caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Mercuri i altres contaminants químics en peix i marisc
mercuri-contaminants-peix

Mercuri i altres contaminants químics en peix i marisc

Aquests últims dies han sortit diverses notícies als mitjans de comunicació referents al resultat d’un estudi dut a terme pel Departament de Salut sobre la presència de contaminants químics en peix i marisc. Ja l’any 2000-2002 es va fer un primer estudi en el qual només es van estudiar quatre espècies, però que ja posava de manifest que el peix i el marisc són els aliments que contribueixen de forma més significativa a la ingesta de contaminants a través de la dieta.

Per poder reflectir la situació real, aquest primer estudi s’ha ampliat a les catorze espècies més consumides al nostre país que són pel que fa a peix blau: sardines, tonyina, seitó, verat, emperador i salmó; pel que fa a peix blanc: lluç, moll i llenguado; i sépia, calamar, cloïssa, musclo i gamba, dintre dels crustacis i marisc. Els contaminants que s’han avaluat són, dintre dels inorgànics: l’arsènic, el cadmi, el mercuri i el plom, i dins els orgànics: les dioxines, els furans o els hidrocarburs aromàtics, entre altres.

Per dur a terme l’estudi s’han analitzat 60 mostres adquirides a Barcelona, Tarragona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i Girona, que han donat com a resultat una major concentració de contaminants en general, com el mercuri o les dioxines, en el peix blau, una elevada contaminació del moll dintre del grup del peix blanc i nivells elevats de mercuri a l’emperador. Pel que fa a l’arsènic, el cadmi i el plom, n’hi ha més concentració en crustacis i marisc, destacant l’elevada contaminació d’arsènic en el moll i de plom en el salmó.

Ara bé, per saber si els nivells de mercuri detectats són perillosos per a la salut, s’han de tenir en compte les dades de consum de peix i marisc, que s’han extret de l’Enquesta sobre l’estat nutricional de la població catalana (Encat 2002-2003).

Doncs bé, pel que fa a les dades de consum, se n’ha observat una disminució, ja que s’ha passat de 92 grams per dia a 68 en les últimes enquestes. Un cop es coneix el consum diari per persona, per saber la ingesta diària real de contaminants, s’ha de multiplicar la concentració del contaminant en qüestió en cada espècie per la quantitat diària ingerida i sumar tots els productes obtinguts.

Aquests càlculs són els que ha dut a terme l’estudi, que ha donat com a resultat que la ingesta diària estimada de contaminants està per sota dels nivells que serien perillosos excepte en el cas del mercuri i del metilmercuri, ja que s’ha trobat que en el grup de població infantil la ingesta total és superior als nivells de seguretat establerts per l’OMS. A més de la població infantil, les dones embarassades o que estan alletant haurien de prendre mesures com les que indiquem més avall per evitar prendre dosis elevades de contaminants.

Davant d’aquest resultats el que no s’ha de fer és deixar de consumir peix, ja que hi ha evidència científica sobre els beneficis de consumir-ne, perquè al marge d’altres beneficis nutricionals aporta àcids grassos omega-3 que redueixen el risc de patir malalties cardiovasculars. Hi ha un ampli consens a la comunitat científica que els beneficis de menjar com a mínim dues racions de peix a la setmana superen de llarg els riscos dels potencials contaminants.

El que podem fer també és prendre algunes mesures que ajudin a disminuir tot el que sigui possible la ingesta d’aquests contaminants. En primer lloc, la nostra alimentació ha de ser molt variada, és a dir no limitar-nos a unes espècies concretes de peix, sempre les mateixes, i anar variant com més millor de tipus de peix. Es consumeix molta tonyina i salmó, i potser hauríem de recuperar les sardinades o donar una oportunitat als verats, els seitons o el sorell, peixos blaus excel·lents que a més a més presenten nivells baixos de contaminants.

Una segona mesura seria consumir peixos de mides petites, ja que els individus de mida més gran tenen nivells superiors de mercuri que han anat acumulant amb el pas del temps perquè el mercuri no s’excreta i es concentra cada cop més a mesura que anem més amunt en la cadena alimentària.

Finalment, podríem reduir la ingesta dels peixos que presenten els  nivells més alts de contaminants i consumir-los només de tant, i evitar les parts on hi ha més concentració de tòxica, que són el fetge i les gònades. El múscul presenta menys acumulacions de residus tòxics.

Per conèixer els riscos i beneficis que presenta el consum de peix i marisc, podem consultar el programa Ribepeix, desenvolupat per la Universitat Rovira i Virgili. I si volem consultar els nivells de mercuri de més espècies, ho podem fer a través de la web de la Us Food and Drug Administration (Agència Americana d’Aliments i Medicaments).

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

2 comentaris

  1. Hola,
    El link no funciona. El programa es pot descarregar des d’alguna altra pàgina? Si algú el té, el podria difondre per altres vies?
    Gràcies,
    JOrdi

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*