caes
Home » Nutrició » Salut » Obesitat infantil
obesitat infantil

Obesitat infantil

El 30% de nens i nenes entre 3 i 12 anys presenten excés de pes. D’aquests, el 21,7% té sobrepès i el 8,3% obesitat. Si acotem per franges d’edat veiem que el 25% de nens i nenes de 3 a 5 anys té sobrepès i que l’obesitat és menor entre nens/es de 10 a 12 anys que entre nens/es de 6 a 9 anys . Això no deixa de ser preocupant ja que demostra que el problema apareix a edats cada vegada més primerenques.

La prevenció s’ha mostrat com la millor estratègia a aplicar davant el problema de l’obesitat. La implicació familiar es fa indispensable per treballar a l’educació nutricional del nen. Mitjançant programes de promoció de la salut s’actua tant sobre la població infantil com sobre les seves famílies.

La implicació familiar en l'obesitat infantil és indispensable per l'educació nutricional del nen. Click To Tweet

Actualment està àmpliament demostrat que la manera com ens hem alimentat durant la nostra infància influeix sobre la nostra salut en l’etapa adulta ja que ens prevé de malalties futures i de l’obesitat. Adquirir des de molt joves uns hàbits alimentaris i estil de vida saludables són l’aposta segura per gaudir en el futur d’un bon estat de salut ajudant-nos a mantenir-la i millorar-la, si és necessari.

L’obesitat en la infància pot portar amb si una sèrie de problemes més comuns d’edats adultes que d’edats primerenques com les apnees obstructivas del somni, nivells alterats de colesterol, hipertensió, resistència a la insulina en edats prepuberals i risc de patir diabetis mellitus tipus 2 en persones cada vegada més joves.

A més, es posen de manifest diferències significatives entre els hàbits de nens amb sobrepès i nens amb normopès. És per això que l’abordatge ha de centrar-se a actuar sobre aquests punts:

– Escassa o nul·la activitat física: estimular la pràctica d’activitat física. A més d’ajudar-los a disminuir l’excés de pes, ho manté a ratlla i ofereix millores en l’estat de salut general, com la qualitat òssia i l’agilitat, ofereix millores en el benestar personal i en les relacions socials i personals.
– Elevat nombre d’hores que passen davant la televisió, l’ordinador o realitzant activitats sedentàries: reduir el temps dedicat a les activitats sedentàries farà augmentar el dedicat a les no sedentàries. Passar més hores davant una pantalla contribueix al fet que el nen distregui la seva atenció afectant això a la manera d’alimentar-se. S’ha demostrat que si es menja en família i sense la distracció de la televisió, es menja menys i s’està més atent al que s’ingereix.
– Baix consum de fruites i verdures així com l’elevat consum de productes processats ??(sobretot brioixeria industrial) rics en greixos i sucres: el paladar és un element educable. De la mateixa manera que un s’ha acostumat a un tipus de menjar, pot desacostumar-se. La infància és doncs el millor moment per introduir o augmentar el consum de fruites i verdures fresques. Així mateix cal prioritzar el consum d’aigua i sucs naturals davant els refrescs o sucs de fruita ensucrats.
– Menys hores dedicades a dormir: el somni és reparador perquè durant les hores que estem dormint el cos aprofita per recuperar forces i energia. Es repara i creix. Quan un nen no dorm les hores que necessita per a la seva edat, es mostra cansat, ansiós i no es concentra. Hi ha també que establir una rutina anant a dormir sempre a la mateixa hora i durant les hores que li toquin.
– No esmorza o esmorza molt poc: l’esmorzar és el menjar més important del dia. Tots ho sabem. No obstant això una part molt important de la població i concretament, dels nens, no té per costum esmorzar o ho fa de manera insuficient i/o deficient. Al contrari del que pensem, passar moltes hores sense menjar obliga al cos a tornar-se més estalviador ja que detecta i entén que s’està en època d’escassetat. Quan finalment mengem, a mitjan matí o fins i tot a l’hora de menjar passaran 2 coses: el cos estarà tan famolenc que escollirà aquells aliments amb més càrrega calòrica (sucres, grasses) i la major part del que es mengi es destinarà a fer reserva energètica (reserva de greix) perquè, recordem, el cos està en manera estalviadora.

Com s’ha comentat al principi, la implicació familiar és imprescindible ja que, depenent de com siguin els hàbits dins de casa influiran en el comportament alimentari del nen. L’herència no és només genètica, és també una herència comportamental.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*