caes
Home » Nutrició » Article de nutrició » Peix i embaràs
peix-i-embaras

Peix i embaràs

L’embaràs és una etapa de la vida única en la qual és més important que mai que la mare estigui ben alimentada i rebi tots nutrients els necessaris. Durant aquesta etapa augmenten els requeriments de molts nutrients com l’àcid fòlic, el ferro, el calci, el magnesi o el iode, fonamental per al bon desenvolupament cerebral del fetus ja que els trastorns per dèficit de iode es poden prevenir però no curar.

A part d’arribar a les dosis de vitamines i minerals també caldrà augmentar els hidrats de carboni, millor integrals, i repartir-los durant el dia per evitar fer hipoglucèmies o baixades de sucre, així com fer una ingesta adequada de proteïnes en cada àpat important, sobretot les procedents del peix, i fer especial atenció als greixos.

Durant l’embaràs és especialment important que la dieta sigui equilibrada en greixos, ja que els que prengui la mare seran el que utilitzarà el fetus per formar les membranes cel·lulars i el sistema nerviós. Els productes lactis, els seus derivats i la carn aporten greix del tipus saturat, del qual no se n’ha d’abusar, i els peixos, sobretot el peix blau, la fruita seca i les llavors aporten greixos insaturats, dintre dels quals destaquen per la seva importància durant l’embaràs els àcids grassos essencials omega-3.

Aquests greixos no poden ser fabricats pel nostre organisme i per tant només els podrem obtenir a través dels aliments que mengem. Si la dieta no els conté i la futura mare no els ingereix, el sistema nerviós del fetus no es podrà desenvolupar correctament. En concret, és molt important que els nivells de DHA, un tipus d’omega-3 siguin correctes, ja que segons els estudis són crucials en el desenvolupament del cervell durant les primeres etapes del fetus.

Un d’aquests estudis es va fer amb mares menorquines que durant l’embaràs van consumir de manera habitual peix i marisc i a les quals es va demanar que omplissin un qüestionari de consum d’aliments. Posteriorment, quan els nens van tenir quatre anys, psicòlegs entrenats van mesurar-ne el grau de desenvolupament neurològic segons una escala d’habilitats infantils. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que una ingesta moderada de peix durant l’embaràs s’associa amb una millora del desenvolupament intel·lectual de la descendència. Aquesta millora és més elevada amb el consum de peix que de marisc.

Ara bé, a causa de la contaminació creixent de les aigües dels rius i dels mars, derivada de la contaminació medioambiental, últimament ha saltat l’alarma a causa dels elevats nivells de metilmercuri (forma orgànica del mercuri d’elevada toxicitat) que poden acumular algunes espècies de peixos, sobretot els blaus, que com hem vist són molt beneficiosos durant l’embaràs no només pel greix DHA que contenen sinó també pels altres nutrients que aporten: proteïnes de bona qualitat i fàcilment digeribles, vitamines A, D, E, B6 i B12 i iode, essencial per al desenvolupament intel·lectual.

La toxicitat del mercuri depèn de la seva forma química, del tipus i la dosi d’exposició i de l’edat del consumidor. La forma orgànica o metilmercuri és molt tòxica, es disol fàcilment en el greix i travessa la barrera hematoencefàlica del cervell i la placenta i pot provocar retards motors i de comunicació.

Per aquest motiu l’AESAN, o Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha actualitzat les recomanacions sobre consum de peix a la població més vulnerable, que són les dones en edat fèrtil, les dones embarassades, les dones que alleten i els nens més petits de tres anys. Els peixos que contenen una quantitat més gran de metilmercuri són el peix espasa o emperador, el tauró, la tonyina vermella (espècie gran consumida en fresc o congelada) i l’Scomberomorus cavalla, un tipus de verat que correspon al peix que en castellà es diu lucio.

Segons les recomanacions, les dones en edat fèrtil, embarassades o que alleten i els nens menors de 3 anys haurien d’evitar el consum d’aquests peixos, i els nens de3 a 12 anys l’haurien de limitar-lo a 50 g per setmana o a 100 g cada dues setmanes i no menjar cap altre peix dels més contaminats. Una dona embarassada de 60 quilos que ingerís una ració de 100 g de peix espasa per setmana superaria la ingesta màxima tolerable de metilmercuri.

En definitiva, no s’ha d’abandonar mai el consum de peix durant l’embaràs, ja que els seus efectes positius sobre la mare i el fetus superen els negatius, perquè no només el DHA és bo per al desenvolupament cerebral del nen sinó també per evitar la depressió post part. Per tant, el que s’ha de fer és seguir una sèrie de mesures per reduir al mínim les dosis de tòxics:

  • Escollir els peixos que tenen un nivell de mercuri més baix, com ara anxoves, arengs, sardines, lluç, salmó (amb moderació perquè pot tenir altres contaminants), mare de lluç o tabancs, ostres, cloïsses i gambes. Se’n poden consumir fins a 5 porcions moderades per setmana. També bacallà, verat de l’Atlàntic nord, perca, llenguado, truita d’aigua dolça, tonyina de llauna del tipus clara, peix blanc en general, crancs, musclos, vieires i calamars. Se’n poden consumir fins a dues racions setmanals.
  • Evitar els peixos que contenen nivells alts de mercuri: peix espasa o emperador, tauró, tonyina vermella i lucio. I també caldria moderar el consum de nero, llobarro xilè i no abusar del rap.
  • Consumir menys porcions o porcions més petites de peix ,d’uns 100-120 g, i tenir en compte que als restaurants en poden posar racions molt grans.
  • Escollir peixos petits, ja que el mercuri s’acumula en la cadena alimentària i la concentració més alta es troba en els peixos més grans, de més edat i depredadors.
  • Variar molt el tipus de peix. És la millor manera d’assegurar-se un consum baix de metilmercuri.
  • Consumir dues o tres racions de peix baix en metilmercuri per setmana.

Per assegurar-nos les dosis necessàries d’àcids grassos omega-3 també podem recórrer als aliments d’origen vegetal rics ens aquest tipus de greix, com són les nous, les llavors de llinosa, l’oli de nou, l’oli de canola, la soja i el tofu. Una ració de 15 ml d’oli o de30 gde nous serien equiparables en àcids grassos essencials al d’una ració petita, d’uns 100g, d’alguns peixos blaus. Per tant, es pot moderar el consum de peix blau, sense suprimir-lo mai i complementar l’alimentació amb aliments d’origen vegetal.

Sobre Equipo de Dietistas - Nutricionistas

Equipo de Dietistas - Nutricionistas
Sentir és la teva revista on-line, independent, d'alimentació i d'estil de vida saludable. Està formada per un equip expert multidisciplinar amb Dietistes-Nutricionistes, Psicòlegs i Periodistes i pertany a Menja sa.

Un comentari

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*