caes
Home » Nutrició » Nutrició esportiva » Podem millorar els símptomes de la fibromiàlgia amb l’exercici?
exercicis fibromialgia

Podem millorar els símptomes de la fibromiàlgia amb l’exercici?

La fibromiàlgia és un síndrome caracteritzat per un dolor corporal que es manifesta de manera prolongada i que afecta principalment a nivell osteomuscular. Aquest dolor pot anar acompanyat de fatiga, mal de cap, trastorns de la son, depressió o ansietat.

Avui dia sembla que hi ha prou evidència sobre que l’exercici aeròbic pot millorar algun dels símptomes de la fibromiàlgia. Pel que sembla, la pràctica regular d’exercici físic podria influir directament sobre la percepció del dolor, incrementant el seu llindar, i, alhora, incrementant la sensació de benestar. Les persones afectades d’aquest síndrome podrien veure disminuït el dolor en els punts més característics (tender points) on se solen produir aquestes molèsties, anomenats també punts sensibles.

OBJECTIUS PRINCIPALS

  • Disminuir el nombre de punts sensibles i el dolor en els mateixos
  • Disminuir la fatiga
  • Obtenir una millor qualitat del son
  • Mantenir una bona funció física i psíquica

RECOMANACIONS

L’exercici hauria d’estar inclòs dins el programa multidisciplinari que requereixen aquests pacients. Cada individu hauria de rebre una prescripció d’exercici personalitzada i d’acord amb la seva condició física. De totes maneres, i com a recomanacions generals, és important per als afectats d’aquest síndrome el realitzar activitats de molt baix impacte i d’intensitat moderada. Tampoc són ben tolerats aquells exercicis mantinguts per sobre del cap, ja que els músculs de l’espatlla no resisteixen correctament l’esforç requerit; raó per la qual són convenients aquells tipus d’exercici que impliquen la part inferior del cos com ara: exercicis aquàtics, bicicleta o caminar.

És sabut també que les persones amb fibromiàlgia solen tolerar malament les contraccions de tipus excèntric (aquelles que són capaces de vèncer la pròpia força muscular): caminar pendent avall o baixar escales per exemple i tampoc toleren les activitats d’alt impacte o vigoroses. És aconsellable que evitin la realització d’exercici físic a primera hora del matí (probablement perquè, degut al ritme circadià, al matí el flux sanguini és menor així com ho és la temperatura corporal també).

Tot i que no hi ha encara una prescripció de treball aeròbic concreta, el que sí s’ha de tenir en compte és que els exercicis han de començar de manera suau i, posteriorment, s’han anar incrementant de manera gradual. Els símptomes de la fibromiàlgia poden empitjorar a l’inici d’un programa d’exercici, raó per la qual alguns dels afectats poden acabar abandonant l’activitat i tornant cap un major sedentarisme. Resulta de vegades complicat convèncer a aquest col·lectiu sobre els avantatges que pot tenir la realització d’activitat física regular quan diàriament pateixen dolor i cansament generalitzat. Pot ser d’ajut en aquest aspecte el tipus d’alimentació que se segueixi: aliments rics en triptòfan poden millorar l’estat d’ànim, alhora que poden ajudar a facilitar el son nocturn. Són aliments rics en aquest nutrient  la patata, el porro, la llet i els seu derivats, les nous, els pèsols, els cigrons, els ous, el bacallà, el pollastre o el gall d’indi entre d’altres. Per tal de disminuir la incidència de possibles contractures o la rigidesa muscular el magnesi hi juga un paper clau. Són aliments rics en magnesi: les llavors, els cereals integrals, les ametlles (i la resta de fruita seca), la quinoa, els llegums, també el marisc en menor o major mesura i algunes fruites com el plàtan entre d’altres aliments.

Cal recordar de nou que els exercicis s’han de fer de manera progressiva, tot evitant els d’elevada intensitat. Per a iniciar les pautes d’activitat física el recomanable és començar amb uns nivells d’intensitat, durada i freqüència menors que els que podrien ser prescrits per a la població que no pateix aquest síndrome.

Sobre Roger Vilageliu

Roger Vilageliu
Diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i Postgrau en nutrició esportiva per la Universitat de Cádiz (UCA). Antropometrista ISAK II per l'Escola Catalana de Cineantropometria (INEFC). Màster en Nutrició en l'Activitat Física i l'esport impartit per la Facultat de Medicina (UB). Sóc membre col·legiat en el col·legi professional de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) (CAT000800) i membre de la Fundació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (2998).

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*