caes
Home » Mindfulness » Psicologia » Quan sigui prim/a seré feliç
prim i feliç

Quan sigui prim/a seré feliç

No saps massa bé com ha passat però en els últims anys has anat guanyant pes quasi sense adonar-te’n. Ho notes sobretot en la roba que ja no et pots posar, quan et veus a les fotos o quan et mires al mirall abans d’entrar a la dutxa. Sí, t’has engreixat i no t’agrades.

Ja fa temps que no et sents còmoda en reunions socials, penses que la gent et veu grassa i això et fa sentir malament. Estàs incòmoda quan has de menjar en públic perquè creus que els altres es fixaran en si menges molt o menges poc.

Tampoc et sents a gust amb el teu cos i per això sols escollir roba més aviat fosca o ampla, que et permeti dissimular aquelles parts de tu que no t’agraden. A la feina et sents insegura, ja no tens tanta iniciativa com abans i penses que no dones una bona imatge per l’empresa i que els clients et veuen desmillorada.

Del que sí que estàs segura és de que la solució a tots aquests problemes és perdre pes, i per això portes ja uns quants anys intentant tot tipus de dietes i molt preocupada pel menjar i les calories. Aprimar-te és l’objectiu principal del teu dia a dia i per això dediques molt de temps i recursos a millorar la teva alimentació. Tot sigui per aconseguir ser prima i així poder ser feliç.

De fet, estàs tan centrada en el menjar que cada vegada surts menys, no vas a mirar roba ni et dediques temps a tu mateixa. Total, penses, m’espero a quan estigui prima i així em sentiré millor amb els meus amics, em podré comprar roba que m’agradi i em vindrà de gust mimar-me perquè m’agradarà el meu cos.

Aquest petit relat ens pot resultar familiar, potser l’hem viscut nosaltres mateixos en algun moment o l’estem experimentant actualment. Potser coneixem algú que es troba en aquesta situació. En aquest cas l’hem recreat en femení, però evidentment és aplicable a ambdós sexes.

De vegades esperem que la consecució d’un objectiu ens portarà, per se, a la felicitat absoluta. I en aquest cas concret, que el dia que aconseguim aquell pes desitjat serem, de cop i volta, molt més feliços. Però ens oblidem que el camí fins l’objectiu no és un simple tràmit sinó que és temps que no estem valorant. És un temps que el passem evitant situacions incòmodes, amagant-nos sota la roba i entre les quatre parets de casa nostra. És un temps en el que estem vivint sense viure.

I és justament aquest “viure en stand by” el que ens fa infeliços, i no pas el nostre pes. Ens amaguem darrera d’uns quilos de més per evitar afrontar el nostre dia a dia i això ens fa sentir incapaços i insatisfets.

No som infeliços per tenir uns quilos de més, és la infelicitat la que ens dificulta la pèrdua de pes. Click To Tweet

No ens adonem que estem aplicant la fórmula contrària. No som infeliços per tenir uns quilos de més, és la infelicitat la que ens dificulta la pèrdua de pes. Si poso el meu cos de barrera entre jo i el món em perdré moltes experiències enriquidores, em tancaré en mi mateix i no em sentiré bé. I és justament quan no estem satisfets amb la nostra vida quan apareix el risc de compensar aquestes mancances amb el menjar, que ens produeix una recompensa immediata, ens calma i reconforta. Per tant, és més fàcil seguir una alimentació equilibrada quan tenim una vida que ens omple i ens il·lusiona.

Si la nostra vida gira al voltant del menjar perdem de vista tota la resta i és justament això el que ens impedeix seguir unes pautes alimentàries. Si intentem cuidar tots els àmbits de la nostra vida ens sentirem satisfets i capaços de cuidar també el nostre cos i la nostra salut.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*