caes
Home » Mindfulness » Psicologia » La preocupació pel pes afavoreix el seu augment
relacio estres i augment pes

La preocupació pel pes afavoreix el seu augment

Estar preocupats pel pes i sentir-se discriminat per això afavoreix l’augment de pes. Com s’explica aquesta relació? Per una resposta d’estrès.

Quan estem preocupats i insatisfets amb el nostre pes o sentim que la gent ens discrimina per això o pel nostre aspecte físic, estem experimentant una emoció negativa que activa una resposta d’estrès en el nostre organisme. Una resposta d’estrès? Anem a pams…

Què és l’estrès?

L’estrès és la resposta general de l’organisme davant una demanda que se li planteja. Quan l’organisme percep una amenaça per a la seva supervivència o la seva reproducció, activa una sèrie de mecanismes fisiològics que preparen a l’organisme per donar una resposta de fugida o d’atac. Els estímuls capaços de desencadenar una resposta d’estrès són molt variats i avui sabem que davant una preocupació, ja sigui per un problema real o imaginari, el nostre organisme respon com si es tractés d’una amenaça real.
Quan la resposta d’estrès es manté perquè l’estressor persisteix, en aquest cas la preocupacions pel pes i la insatisfacció corporal, les glàndules suprarenals segreguen una hormona, el cortisol. El cortisol s’ocupa de fer que aquesta resposta del cos s’executi durant tot el temps que duri la situació amenaçadora. Deixa al cos “en alerta”, preparat per reaccionar quan sigui necessari. Per tant, una de les seves funcions és mantenir constant el nivell de glucosa sanguini per nodrir els músculs, el cor, el cervell i assegurar la renovació de les reserves. Per aquesta raó un dels efectes del cortisol és incrementar la nostra gana i, particularment, augmentar la nostra apetència per aliments rics en greixos i en sucre perquè són aliments altament energètics i, al mateix temps, afavoreix l’acumulació de greix a la zona abdominal. Per què? Per tenir reserves energètiques per si cal córrer o lluitar. Cal recordar que el cortisol deixa el cos “en alerta”. Aquests efectes, que són el resultat d’una resposta natural de l’organisme quan ens sentim amenaçats, si es perllonguen en el temps acaben produint efectes indesitjables en el nostre organisme i en la nostra salut.
I és que l’excés d’adrenalina i cortisol alliberats en sang dia a dia produeixen efectes perjudicials com poden ser: cansament (o fins i tot extenuació), dolor físic, falta de concentració, problemes de memòria, ira i agressivitat i problemes de somni. A llarg termini, el cortisol pot produir efectes com els següents: debilitament del sistema immunitari, com per exemple, ens refredem més vegades de l’habitual, augment de les al·lèrgies, empitjorament de l’asma, sentiments de fracàs, ansietat o depressió.

I pot l’alimentació convertir-se en una font d’estrès?

Sens dubte, i sinó… Quina és la reacció de moltes persones davant la preocupació pel pes i el seu aspecte físic? Deixar de menjar, saltar-se menjades, ja siguin les principals com el desdejuni, el menjar o el sopar, o les col·lacions com el mig matí i el berenar, practicar dietes molt extremes i sense supervisió d’un professional, practicar activitat física de manera excessiva amb l’objectiu de perdre pes i “esquivar” l’apetència d’aliments molt energètics. I quin efecte tenen aquestes estratègies? L’efecte contrari, augmenten la nostra resposta d’estrès perquè quan passem gana i mengem per sota de les nostres necessitats, el nostre organisme interpreta que estem amenaçats per un període de fam i, per tant, incrementa la nostra gana per aliments molt energètics, ens fa pensar tot el temps en menjar per activar la nostra conducta cap a la cerca d’aliments i afavoreix l’acumulació de greixos per assegurar la supervivència. I tot això, alhora, incrementa el nostre sentiment de fracàs, la nostra preocupació i insatisfacció. Entrem així en un cercle viciós.

Si ens sentim identificats o ens ha passat alguna vegada, què podem fer per trencar amb aquest cercle viciós? Molt fàcil, reduir la nostra font d’estrès, és a dir reduir les nostres preocupacions pel pes i la insatisfacció que sentim pel nostre cos i, al mateix temps, menjar d’una manera saludable sense passar gana perquè l’organisme no se senti amenaçat i no estigui permanentment en manera d’“alerta”. D’aquesta manera el nostre estat d’ànim millorarà, el pes i la gana s’estabilitzaran, i la nostra salut general millorarà.

Sobre Gemma López-Guimerà

Gemma López-Guimerà

Doctorada en Psicologia i Màster en Dietètica i Nutrició Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora en el Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB des de l’any 2006.col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC; Col·legiada nº 12546)

Un comentari

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*