caes
Home » Mindfulness » Psicologia » El sentiment de culpa en l’alimentació
sentiment culpa alimentacio

El sentiment de culpa en l’alimentació

La culpa és aquell sentiment que experimentem quan hem fet, dit o inclús pensat alguna cosa que, sota el nostre parer, no és adequada, està mal feta o és perjudicial per nosaltres mateixos o pels altres. “No m’ho hauria d’haver menjat”.

Quan experimentem el sentiment de culpa ens sentim malament, ens penedim del que hem fet i moltes vegades ens “torturem” una i altra vegada pensant que ens hem fallat a nosaltres o als altres. De vegades, fins i tot, la culpa ens pot fer sentir menys valuosos com a persones, com si no fóssim prou bons o aptes.

Podem sentir culpa per moltes qüestions. De vegades ens sentim culpables per refusar una invitació, d’altres vegades podem sentir-nos malament per haver donat una mala contestació a un amic o haver pujat massa el to de veu durant una discussió. Altres vegades la culpa pot tenir a veure amb com ens cuidem a nosaltres mateixos. Per exemple, podem sentir-nos culpables quan fa massa setmanes que no trepitgem el gimnàs o quan ens mengem el tros més gros del pastís.

Com hem vist, doncs, un dels àmbits entorn el qual pot aparèixer el sentiment de culpa és l’alimentació. Fixeu-vos. Quantes vegades hem dit, pensat o escoltat expressions com aquestes?

Aquest plat de pasta estava realment bo però ara em sento malament per haver-me’l menjat. No ho hauria d’haver fet.”

M’agradaria menjar-me un croissant però no ho faré perquè després em sentiré culpable”.

Jo la pizza ni provar-la, que després venen els remordiments de consciència!

En l’alimentació, com ja hem remarcat en articles anteriors, no hi ha aliments bons ni dolents ni tampoc aliments permesos o prohibits. Tot i això, si revisem les nostres creences entorn determinats tipus de menjars, segurament trobarem que en tenim alguns d’etiquetats com a adequats (verdura, fruita, peix, fruits secs…) i d’altres com a inadequats (pastes, pizza, fregits, greixos, salses…). Aquesta dicotomia és la que ens porta a sentir-nos bé o malament en funció de si escollim un aliment del grup “bo” o un aliment del grup “dolent”.

Una manera de resoldre aquest embolic és canviar el criteri de la nostra classificació i passar de parlar d’aliments bons i dolents a parlar en termes de freqüència. Hi ha aliments que han d’aparèixer a la nostra taula cada dia perquè el cos els necessita i n’hi ha que si apareixen un cop cada quinze dies ja en tenim prou. Inclús hi ha aliments que no caldria menjar-los per estar sans, però que ens aporten una satisfacció personal i social a la que no ens cal renunciar. Això no vol dir que uns siguin millors que els altres, sinó que tots són bons si apareixen en la quantitat adequada.

Hem de pensar que igual que no ens convertirem en els més sans del planeta si un dia mengem una amanida d’enciam, tampoc emmalaltirem o agafarem tres quilos de pes si un dia ens mengem una pizza o un tros de pastís. De la mateixa manera, podem gaudir infinitament menjant una amanida de l’hort i odiar la pizza barbacoa. Els aliments no porten implícita una etiqueta de bo o dolent, sinó que aquesta etiqueta l’assignem nosaltres.

A més, les prohibicions generen desig i si som molt estrictes amb la nostra alimentació això ens pot provocar símptomes com l’ansietat, la rigidesa o el mal humor, ja que no ens estem permetent allò que en un moment determinat ens ve de gust. Aprendre a ser flexibles amb nosaltres mateixos i amb el que mengem ens permetrà gaudir dels àpats sense sentir culpa i portar una alimentació equilibrada, on tinguin cabuda tot tipus d’aliments.

En definitiva, l’objectiu que hem de perseguir és el d’intentar gaudir de tot allò que mengem. No hem d’oblidar que menjar és un plaer que ens permet no només experimentar gustos, textures i aromes diferents, sinó també compartir-los amb els altres i passar molt bons moments en companyia. Aprofitem, doncs, tota aquesta riquesa que ens proporciona l’alimentació i no la desaprofitem sentint-nos culpables.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño

Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d’investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l’IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070)

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*