caes
Home » Mindfulness » Psicologia » Com sobreviure al Nadal i no morir d’empatx
sobreviure al nadal

Com sobreviure al Nadal i no morir d’empatx

Les festes de Nadal ja són aquí i, com sempre, venen acompanyades de menjar. Dinars familiars, trobades amb amics, sopars d’empresa… qui més qui menys aquest mes té assenyalades al calendari unes quantes dates en les que tocarà reunir-nos i gaudir d’un bon àpat en bona companyia.

Per tal que no acabem bojos amb tants canvis en la nostra rutina alimentària, hem preparat un esquema (consulteu més a baix) que ens donarà alguns consells per sobreviure a la part gastronòmica dels Nadals.

El primer que necessitem és saber escoltar els nostres senyals de gana i sacietat. És molt important que ens n’adonem de quan tenim gana, i de quina intensitat té aquesta gana. Alhora, també és important que durant els àpats prenem consciència de en quin moment ens comencem a sentir tips.

Detectar si tenim o no tenim gana pot semblar un exercici senzill però, moltes vegades, tot i adonar-nos d’aquests senyals, el problema és que no els fem cas. De vegades, tot i tenir gana, ens privem de menjar per varies raons: “no menjo perquè encara no és l’hora de dinar”, “avui soparé molt, així que millor que no bereni”, “jo el dia de Nadal no esmorzo, així al menys m’estalvio les calories del matí”, etc. També ens passa que quan comencem a menjar amb moltíssima gana, sobretot si són aliments que ens agraden molt, ens costa molt parar de menjar tot i que ens sentim plens fa estona.

Així doncs, no n’hi ha prou amb escoltar-nos, també hem de fer cas d’aquests senyals. Quan tenim gana i decidim no menjar estem menjant menys del que el nostre cos necessita i, tot i que en un principi ens pot semblar que això ens atorga control i força de voluntat, a la llarga aquestes restriccions ens poden portar a sentir ansietat o frustració, ja que sovint ens privem d’aliments que ens agraden molt.

D’altra banda, quan no fem cas al senyal de sacietat i, per tant, seguim menjant tot i sentir-nos plens, estem ingerint més menjar del que ens demana el cos, podent produir-se una sobreingesta o en alguns casos, un afartament. Normalment aquestes situacions venen afavorides per una restricció prèvia. És a dir, tal i com podem veure en l’infografia, el procés és com una roda: menjo poc i evito aliments prohibits perquè no vull engreixar-me à això em genera ansietat, ja que m’estic privant de masses aliments à les ganes de menjar tot allò que em prohibeixo augmenten à arriba un dia que es produeix l’afartament, menjant més quantitat d’aliment del que necessito i fen-t’ho, a més, de forma ràpida i descontrolada à això em fa sentir malament i tornar a menjar menys i evitar certs aliments. I la roda torna a començar.

sobreviure al nadal

Per tal d’evitar aquests desequilibris en les nostres pautes alimentàries, proposem uns quants consells que ens ajudaran a escoltar-nos més i a acostumar-nos a practicar una ingesta més intuïtiva:

– Imagina una escala numèrica on el 0 indica que tens moltíssima gana i el 10 que estàs tan tip que no et pots ni aixecar de la cadira. Intenta començar a menjar quan la teva gana estigui entre el 3 i el 4 (tens una gana de baixa a moderada) i parar de menjar quan et situïs en un 6 o un 7 (et sents satisfet però no embafat).

Procura no saltar-te àpats ni menjar menys quantitat de la que necessites per tal de compensar una ingesta anterior o posterior que ha estat o preveus que serà excepcional. Si fem això l’únic que aconseguirem és arribar al següent àpat amb massa gana i per tant, acabar menjant més del compte.

– Durant els àpats, presta atenció a allò que estàs menjant, fixa’t en els matisos gustatius, les textures, les olors… Si estàs atent a allò que menges seràs més conscient de les quantitats que ingereixes, menjaràs més lentament, gaudiràs més i t’adonaràs més fàcilment de quan estàs tip.

– Els àpats no poden ser un pur tràmit on mengem qualsevol cosa i de qualsevol manera. Hem d’intentar, en la mesura del possible, atorgar al menjar la importància que té, reservar-nos un temps de la jornada per dedicar-lo als àpats i fer-los en un ambient agradable, relaxat i que ens permeti desconnectar i gaudir d’una estona per nosaltres.

Practica qualsevol activitat que afavoreixi la connexió amb el teu cos: fer qualsevol tipus d’esport, practicar respiració o meditació o cuidar-nos i mimar-nos a nivell corporal són activitats que ens ajudaran a ser més conscients de l’estat del nostre cos i de les seves necessitats.

Si posem en marxa aquestes pautes de ben segur que aconseguirem que els àpats nadalencs es converteixin en un moment per compartir, retrobar-nos amb persones estimades i gaudir, per què no, d’aliments típics d’aquestes dates, que esperem amb il·lusió any rere any.

Sobre Neus Nuño

Neus Nuño
Llicenciada en Psicologia (UB), Postgrau en Metodologia i avaluació en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Postgrau en intervenció en Psicologia Clínica i de la Salut (UAB), Màster en Psicologia Clínica i Medicina Conductual (UAB), Màster d'investigació en Psicologia de la Cognició i la Comunicació (UAB), Postgrau en Psicoteràpia Integradora per l'IESP. Membre col·legiada en el Col·legi Professional de Psicòlegs de Catalunya (COPC, nº 17070) i estic acreditada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Comentar

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.Els camps necessaris estan marcats *

*